Quan la sociòloga israeliana Orna Donath (1976) va publicar el 2015 l’assaig Madres arrepentidas es va generar un gran rebombori. Fins aleshores amb prou feines es podien llegir llibres on s’albiressin les ombres i les renúncies que implica la maternitat. El llibre de Dornath és el fruit d’anys d’investigació i converses amb dones que veuen als seus fills com una càrrega. Però des de la seva publicació, a banda de rebuig i de debats violents, el Madres arrepentidas ha sigut una mena de llavor per altres escriptores i periodistes que han decidit parlar de la maternitat sense embuts i completar l’inquietant figura de la mare de família estupenda que dibuixava John Cheever als seus contes.

"Estic embarassada i no ho vull tirar endavant", diu la Marta, la coprotagonisa a les primeres pàgines de la nova novel·la de Marta Orriols (Sabadell, 1975). Després de publicar, sempre amb Periscopi, Anatomia de les distàncies curtes i Aprendre a parlar amb les plantes, ara ha escrit Dolça introducció al caos, una història protagonitzada per una parella jove i que transcorre en el lapse de temps d’una setmana, des que ella li comunica que està embarassada fins el dia que té cita a la clínica per avortar.

Els personatges de la Marta i en Dani van néixer per una contradicció que té l’autora de no poder expandir-se gaire ni com a mare ni com a escriptora, la sensació de no fer res bé. "Com que estic a punt de fer 45 anys vaig voler tirar enrere, com si jo tingués l’edat de la protagonista i posar-me a l’entrecreuament de camins i pensar què faria. Ara que sé tot el que significa tenir un fill volia fer ficció sobre la decisió de tenir fills o no tenir-los", sosté la Marta Orriols en una conversa de les que les editorials agenden per promocionar les seves novetats.

L'Orriols no és una narradora totalitària, quan escriu no polaritza, no pren partit i fuig del pensament simple. Potser perquè ella creu que la literatura és un dels darrers reducte on expandir-se amb els dubtes i els matisos que les circumstàncies de la vida ens presenten. "La novel·la neix d’una contradicció vigent; per molt idealitzada que tu tinguis la maternitat quan ets mare et cauen molts mites a terra. La maternitat té moments daurats, i tant que sí, però el dia a dia és una altra cosa. I crec que és molt diferent per un home que per a una dona", argumenta l’autora que se sap bellugar molt bé a l’hora d’escriure sobre emocions.

A la darrera dècada, les manifetacions del 8 de març han sumat participants a les manifestacions, a les llibreries es poden trobar desenes d’assajos i llibres sobre el paper de les dones al món, i hi ha coses que han canviat una mica. En aquest sentit, Marta Orriols pensa que l’accés a la maternitat ara no és tan convencional ni obeeix a una tradició tant rància com passava abans. Però també creu que de l’avortament voluntari se’n parla poc, perquè encara no està ben vist, i està envoltat de pors i de sensacions que no es plantegen. Per això Dolça introducció al caos és una novel·la de dubtes, de com digerim els canvis i de com convivim amb allò que ja no serem i amb tot allò al que hem renunciat.

"En el moment que esculls una cosa estàs renunciant a una altra", li agrada subratllar a Marta Orriols. Vet aquí el perquè de la cita de James Salter que obre el llibre: "Els actes enderroquen les seves alternatives, vet aquí la paradoxa. La vida, doncs, consisteix en eleccions, cada una de les quals definitiva i poc trascendent, com tirar pedres al mar".

I com quan tens fills ja no pots tirar enrere, Orriols ha volgut posar damunt la taula tot el ventall de variables que sorgeixen quan has de decidir ser pare o ser mare. I per fer-ho s’ha inventat una parella que li permet desplegar les dues cares d’una mateixa contradicció. "És lícit no voler ser mare i és lícit voler-ho ser. El que continua passant és quan una dona no vol ser mare s’ha de justificar. I amb el tema de l’avortament no hi ha debat, s’ha de fer el que la dona vol", defensa l’autora.

Malgrat tot, a l’escriptora li feia "molta por caure en un llibre més de dones i que el titllessin de llibre feminista. Però finalment vaig fer el que havia de fer i que el personatge de la Marta fos una defensa que tot és és vàlid".

Amb una estrutucura que alterna les veus dels dos personatges protagonistes i que és un dels encerts de la novel·la, el lector veu com la Marta d’entrada rumia les limitacions que suposa ser una mare corrent, tot i patir el risc de ser titllada d’egoista o hedonista, mentre que en Dani es pot permetre fer créixer el desig de ser pare. "La veu d’en Dani que projecta en el seu fill és una visió més fantasiosa, els homes no han de pensar en la fase física de criança, ni en moltes coses que les dones sí, però la maternitat lliga per sempre, per més grans que es facin. A les dones moltes vegades ens expliquen les nostres coses els homes… La maternitat és meravellosa però és una contradicció i durant molts anys la maternitat s’ha enfocat des d’un punt de vista idealitzat o endolcit", apunta l’autora.

Quan no escriu, Marta Orriols intenta llegir coses molt diferents, però sempre acaba amb autors nord-americans i del món anglosaxó, com James Salter o Alice Munro, però també llegeix autores calanes actuals com Alicia Kopf (de qui espera amb ànsia nou llibre) o Irene Solà (de qui va gaudir més Els Dics que no pas el Canto jo i la muntanya balla). Diu que li agraden els escriptors que la fan pensar, que li plantegen dubtes. Fet que ha aconseguit amb Dolça introducció al caos, després de llegir-lo com a mínim es planteja una llarga conversa, en solitari o en companyia.