Els misteris de la Història. Fins fa uns mesos no es coneixia el sepulcre de María Griñó, mare del carlí Ramón Cabrera, executada a Tortosa el 16 de febrer de 1836 per venjar el lideratge del seu fill. L’ombra de la difunta, com la del xiprer, és allargada i per Tortosa s’ha projectat més que la del seu fill.  Probablement pel sentit d’injustícia que traspua arran el calvari que va patir la dona des del Castell de la Suda -on va ser empresonada més d’un any- fins a la barbacana (avui Plaça d’Alfons XII) on va ser finada pel piquet de Bailèn en el que podia haver-hi algun català que clicara el gallet que la va fer caure interfecta. Fos d’on fos el botxí, el cos de María Griñó va ser enterrat sense identificar. Per si fos profanat o perquè ningú es feia càrrec d’una família represaliada?

Tres mares, almenys conegudes, de carlins van ser sacrificades en la guerra de 1833-40. Polonia Munarriz va ser morta per tenir tres fills en l’exèrcit carlí al Nord. Francisca García Priego, mare de Palillos, va ser sacrificada i decapitada l’11 d’octubre de 1839 a Ciudad Real. La defunció de la tortosina va tenir més efecte mediàtic que les altres perquè va ser denunciada pels Parlaments de França i de Gran Bretanya mostrant així a Europa els paràmetres morals (matar la mare per reduir el fill) en els que es lliurava la guerra civil a Espanya, on Jaume Balmes va posar el crit al cel i Maríano José de Larra ho va denunciar en boca de Figaro. L’assassinat va fer dimitir el capità general de Catalunya, Francisco Espoz y Mina, oportunament retirat, per raons de salut, l’abril de 1836.

Buenaventura de Córdoba, tortosí liberal i biògraf de Cabrera, fins a 1844, diu sobre el suplici i tortura de María Griñó que "los habitantes de Tortosa lloraban, y hasta las piedras se condolían" mentre ella anava de camí al traspàs. El tortosí no escatime pàgines per demostrar que la van matar per ser mare i innocent, però ni una frase sobre què se’n va fer del seu cos.

Segons la recerca publicada per Marina Pallas a Diari de Tarragona, el cadàver de la tortosina va estar en un nínxol del cementeri Vell de Tortosa de 1836 a 1908 quan va ser traslladat a un altre sepulcre del mateix cementeri fins a 1964. Aquest any, les despulles van ser dutes al cementeri Nou en el nínxol de la família Olesa-Fonollosa, de rellevància carlina i, probablement, emparentada amb la finada. L’any 1985, novament, el cadáver de la desgraciada mare es va moure al nínxol on s’ubica ara. Tal remoguda d’ossos s’ha fet sense identificar en cap rètol. Les referències a l’arxiu de Tortosa i la "història oral", sempre de malfiar, han localitzat el que pot quedar de l’òbit al cap de 185 anys.

Pel mig del fúnebre periple s’han obert interrogants o fake news com ara una informació apareguda en la premsa sobre l’exhumació del cos de María Griñó el dia 11 de febrer de 1857 a Tortosa. Tot just quan feia 21 anys de l’extinció. Un altre misteri. La possible exhumació va publicar-se també a la premsa anglesa. Movia fils Ramón Cabrera, exiliat a Londres des de 1849, per donar, públicament, cristiana sepultura a sa mare a Tortosa? El sentiment que degué produir en Cabrera l’execució de sa mare per culpa d’ell és un enigma impenetrable.

Arran de la probable localització de les restes de María Griñó, dos dels seus descendents -un a Catalunya, l’altre a Anglaterra- van contactar l’Ajuntament de Tortosa interessats en el tema. Simon Hornyold, besnet de Cabrea per part de la filla, María Teresa, suggeria una anàlisi ADN per comprovar que les restes foren les de María Griñó abans de col·locar una llosa per la Història. En les voltes que ha donat i les facilitats científiques d’avui per analitzar ossos, era una sol·licitud assenyada; es mereix, almenys, ser identificada.

Sense consultar als descendents ni encomanar-se a Déu ni al diable, l’Ajuntament hi ha col·locat una làpida en la qual adjudica l’afusellament de la víctima de la guerra "als militars liberals espanyols". En 186 anys desapareguda, María Griñó ha passat per tota mena de règims polítics. En canvi, no ha resistit el procés independentista en el qual l’ús del terme espanyol adquireix un significat diferent del que li va donar Ramón Cabrera ates que sa mare no va pronunciar-se en política. Altres ho han fet sobre les seues restes mortals.