Judici al ProcésMarchena adverteix les defenses: "No permetrem que ningú ens digui quan es van vulnerar els drets humans"

Manuel Marchena ha afilat les seves formes i la seva manera d'actuar en tot just set setmanes de judici al Procés. El president de la Sala Penal del Tribunal Suprem ha esbroncat aquest dimecres Benet Salellas, advocat del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, per la seva insistència en preguntar a la testimoni Helena Catt, coordinadora d'un grup multidisciplinari d'experts que va redactar un informe sobre la situació a Catalunya al setembre i octubre de 2017. Amb diferents fórmules, Salellas ha preguntat la testimoni si, segons el parer d'aquests experts, que neguen haver actuat com a "observadors", l'actuació policial contra el referèndum l'1 d'octubre va vulnerar els drets humans.

"No existeix el peritatge de ciència política, no existeix el peritatge de drets humans", replicava Marchena, que ha arribat a aturar l'interrogatori per evitar que es fessin preguntes sobre vulneracions de drets. "La Sala no pot acceptar que li expliqui la declarant quan s'han violat o quan no s'han violat els drets humans. No converteixi la perit en una testimoni que ve a il·lustrar a la Sala sobre quan es van vulnerar els drets humans". "Que algú vingui a il·lustrar a la sala sobre si es van vulnerar o no els drets humans, això no ho permetrem", esgrimia el president del tribunal, visiblement molest, informa Alejandro López de Miguel.

A més, en resposta a la protesta de l'advocat, Marchena li ha recordat que l'actuació de Policia Nacional i Guàrdia Civil l'1-O "està sent objecte de valoració des que va començar el judici". "Com li pregunti si es van vulnerar els Drets Humans està suplantant el paper del tribunal, i no podem permetre-ho", tancava.

Marchena, que aquest dimecres ha qualificat de "contumaç" la insistència dels advocats defensors en assenyalar que existeixen imatges gravades que desmenteixen el relat policial,  ha arribat a acusar Salellas de "voler suplantar el tribunal".

En la sessió del matí, era la fiscal Consuelo Madrigal qui perdia la paciència, en aquest cas amb el primer testimoni: "El vull desqualificar", afirmava.

El propi Salellas al final de la jornada ha explicat que el Tribunal Suprem, "cada vegada que hi ha un element d'internacionalització" limita l'actuació dels advocats defensors, "perquè és evident que quan es parla de Drets Humans des d'una perspectiva internacional els fa por, perquè no compra el relat que s'ha fet des dels escrits d'acusació". Els advocats interpreten que el Tribunal dona un cert tracte de privilegi "als testimonis que venen a confirmar el relat policial de violència i en canvi hi ha una activitat censora quan es tracta d'altres testimonis que fan un relat diferent i que venen a fer-ho des d'una perspectiva internacional". "No és admissible que el Tribunal Suprem inadmeti preguntes en relació a experts internacionals sobre Drets Humans, que han elaborat informes sobre els fets que són objecte d'aquest procediment i que no vulgui sentir parlar de Drets Humans en la seva Sala", ha afegit Salellas, que ha recordat a més "el compromís insubornable d'Òmnium Cultural i Jordi Cuixart"  en aquesta matèria.

Catt reconeix haver cobrat gairebé 9.000 euros de Diplocat

En un altre ordre de coses, Helena Catt ha reconegut que va cobrar 8.775 euros com a salari per la seva tasca de coordinació dels treballs a Catalunya -més despeses, tot a càrrec del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, Diplocat-. I, com va fer l'anterior testimoni durant el matí, Bernhard Von Grünberg, ha negat que actuessin com a observadors electorals: "Era un projecte d'investigació, en cap moment se'ns va demanar una validació del resultat. El fet que el presenciéssim no fa que nostre treball allà fos una missió d'observació ", assegurava. Ha respost en anglès, assistida per una intèrpret que traduïa preguntes i respostes de forma consecutiva.

Està aturada, ho estava quan va viatjar a Catalunya, si bé és doctora en Economia i té un màster en Ciència Política. Va gestionar un equip d'una dotzena d'experts multidisciplinaris que va treballar sobre el terreny per a realitzar, des de "d'una perspectiva històrica", un informe sobre la "realitat politico-social" a Catalunya en els moments previs al referèndum de l'1-O.

Diplocat es va fer càrrec de les despeses, registrades entre el 4 de setembre i el 6 d'octubre de 2017, per valor de 62.000 euros, segons el seu testimoni. No obstant això, Catt ha assegurat que va passar la jornada del referèndum a l'oficina, "coordinant la tasca" del seu equip, i només va visitar un únic col·legi electoral. Tampoc recordava què va passar el 20 de setembre, la jornada en què van tenir lloc les protestes davant de la Conselleria d'Economia, pedra angular del relat de les acusacions contra dels 12 dirigents independentistes processats.

Segons el seu relat, es va reunir amb diversos representants de la Generalitat en aquelles jornades, entre ells l'aleshores conseller d'Exteriors, Raül Romeva, que seu a la banqueta dels acusats, i Albert Royo, exsecretari general de Diplocat, que va comparèixer com a testimoni en aquesta causa.