Manresa inaugurarà el Museu del Barroc de Catalunya el 21 de febrer amb voluntat de trencar els estereotips

Trencar els tòpics del barroc i fer-ho des de la "ciutat barroca per excel·lència" és un dels principals objectius del Museu del Barroc de Catalunya, que s'inaugurarà a Manresa el 21 de febrer, coincidint amb les Festes de la Llum. L'equipament està ubicat al bell mig del centre històric de la capital del Bages, a l'antic col·legi Sant Ignasi, un edifici declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) amb 8.000 metres quadrats, que l'Ajuntament ha rehabilitat.

En la seva primera fase, ocupa les ales oest i sud de la primera planta de l'edifici, amb un espai expositiu de 675 metres quadrats que es doblarà quan s'afronti la segona fase. Exposa 182 peces, i també inclou 12 recursos audiovisuals i 5 recursos sonors, uns elements que permetran que el visitant pugui "connectar de manera més íntima" amb el patrimoni barroc.

L'equipament exposa les obres més representatives del barroc català, amb 98 peces provinents del Museu de Manresa, 27 del Museu Nacional d'Art de Catalunya, 7 de la Col·lecció Nacional d'Art de la Generalitat, i 51 obres que són cessions d'altres museus i col·leccions. Hi trobem autors com Antoni Viladomat, Joaquim Juncosa, Francesc Tramulles o Francesc Pla, així com artistes locals i que van formar part de l'escola d'escultura barroca manresana del s. XII.

Un espai interior del Museu del Barroc de Catalunya de Manresa. — Generalitat de Catalunya

El seu director, Francesc Vilà, explica que sovint es relaciona barroc amb decadència i un "entorn fosc" i marcat "per una religiositat difícil d'assumir", però les obres mostren que hi havia una "exuberància en les formes, un gust per la sensualitat, un exercici de colors i una voluntat expressiva que s'acosta, en alguns punts, a voluntats expressives contemporànies". En aquest sentit, un dels objectius és "desmuntar alguns dels mites" que envolten l'època i l'art barroc, per la qual cosa Vilà demana acostar-s'hi "sense estereotips ni idees prefixades".

L'alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha defensat una "actuació estratègica" que permet guanyar "un equipament cultural de referència al país", revitalitzar el centre històric i transforma l'entorn. La directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Sònia Hernández, també creu que aquest equipament cultural "de primer ordre" ha d'esdevenir "referent de Catalunya per a l'estudi i la divulgació del barroc català". "El discurs del barroc es farà a Manresa i qui vulgui entendre el barroc català haurà de venir a Manresa", ha afegit el director del MNAC, Josep Serra.

Una gran rehabilitació integral

Les obres per rehabilitar l'antic Col·legi Sant Ignasi permeten a la ciutat recuperar un equipament patrimonial de 8.000 metres quadrats per destinar-lo a usos culturals i turístics: la rehabilitació s'ha centrat en 6.000, puix els 2.000 restants corresponen a l'arxiu. El cost dels treballs ha estat de 7,5 milions d'euros, als que s'afegeixen 1,9 milions de la construcció i posada en marxa del museu. Més de la meitat del finançament prové de subvencions específiques per a la recuperació de patrimoni.

Cal recordar que el projecte del Museu del Barroc va arribar als jutjats després que una de les quatre empreses que va optar a la convocatòria per redactar el projecte museístic impugnés el resultat del concurs. L'empresa Produccions Culturals Transversals va presentar l'any 2021 un contenciós administratiu contra l'Ajuntament de Manresa, ja que considerava que el concurs de mèrits estava "viciat".