La manca de places, el racisme i un mercat de l'habitatge excloent aboquen els joves migrats i extutelats al carrer

Les arribades de joves i infants migrats sense referents a Catalunya i arreu de l'Estat ha augmentat en els últims anys. Els recursos destinats a la seva acollida, tot i que han crescut, no ho han fet en la mateixa mesura. Això es fa especialment visible quan compleixen 18 anys i perden la tutela de l'Administració. Els obstacles a què s'han d'enfrontar llavors, com les dificultats per obtenir un permís de treball que els permeti mantenir-se i accedir a un habitatge, els aboca en molts casos a una situació de sensellarisme i exclusió social.

Denuncien les mancances d'un sistema que no permet "una transició digna a la vida adulta"

És el que denuncia el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) en l'informe Del sistema de (des)protecció al carrer: Joventut migrada extutelada a Catalunya i vulneracions del dret a l'habitatge. Presentat aquest dimarts a Barcelona, l'objectiu és posar el focus en les mancances d'un sistema que no permet "una transició digna a la vida adulta" quan els joves compleixen els 18 anys.

"Jo crec que fer els divuit anys va ser més negatiu que positiu, abans de fer-los tens el somni de sortir perquè et sents molt controlat i restringit, als centres tens uns horaris molt estrictes [...]. Per tant en tot el que penses és en aquesta llibertat. Però per altra banda els contres són molt alts, quan es va acostant el dia sents depressió i fins i tot ganes de suïcidar-te, és el més normal. Crec que és com un cicle, entres al centre i és una jungla i quan surts és una altra jungla". És el testimoni d'Einar Non Binary, membre de la Unió de Joves Extutelats de Catalunya (UJEC), un dels casos que recull l'informe.

Els autors de l'informe en el moment de la presentació aquest dimarts. — CNJC

Més de 9.000 infants i joves en cinc anys

L'estudi situa la major migració d'infants i joves sols en un fenomen global. A Catalunya, en els últims cinc anys n'han arribat 9.000, que han entrat dins el sistema de protecció de la Direcció General de la Infància i l'Adolescència (DGAIA), de la Generalitat. El pic d'arribades va ser entre el 2017 i el 2019, amb més de 7.000 joves. Uns números que no s'han repetit el 2020 i el 2021, en part degut a l'impacte de la pandèmia. Les altes xifres registrades, però, han fet que s'haguessin d'adaptar els recursos, també els que es dirigeixen als joves un cop compleixen 18 anys i perden la tutela de l'Administració. 

El racisme estructural, un dels factors que més pesa

Tot i que l'informe valora aquesta adequació i increment de places, assenyala que no ha estat suficient i encara falta aprofundir-hi més. "La situació d'emergència creada per l'augment d'arribades entre el 2018 i el 2019 s'ha traslladat, a dia d'avui, a un possible risc de desprotecció durant el procés de desinstitucionalització", és a dir, al moment en què compleixen la majoria d'edat.

Així, fins i tot en els casos que es poden considerar d'èxit, "són pocs els joves emigrats sols que, tot i tenir papers i feina, troben una habitació pel seu compte". Tots els entrevistats, sostenen a l'estudi, destaquen que "el pes de l'estigma ho dificulta enormement". En aquest sentit, l'auge dels discursos d'odi i la xenofòbia, sumat al racisme institucional, vulnerabilitza el col·lectiu.

Els lloguers, un 35% més cars des del 2015

La segregació residencial, el racisme immobiliari i els preus dels lloguers es perfilen com tres problemàtiques específiques que afronta el col·lectiu a l'hora de trobar habitatge quan perden la tutela de l'Administració. Els lloguers s'han encarit un 35% des del 2015. "No disposar de cap lloc per poder-hi viure implica una precarització que afecta l’accés al treball, a l’educació i a uns altres drets civils i polítics, però, sobretot, impedeix construir un projecte de vida digna", sostenen Guillem Domingo i Alfredo Palomera, tècnics de l'Observatori DESC, en un dels capítols.

Recomanen modificar les normatives per accedir a pisos públics i meses d'emergència

La manca d'habitatge públic i els requisits d'accés a les meses d'emergència, com tenir permís de residència, contribueixen a la vulneració del dret a l'habitatge dels joves. En aquest sentit, algunes de les recomanacions són modificar les normatives que regulen tant l'accés a aquests recursos com a les ajudes per pagar l'habitatge, per eliminar condicions com l'antiguitat del padró o tenir permís de residència de llarga durada, entre d'altres.

També que s'incrementi al suport al col·lectiu a l'hora de denunciar vulneracions en el compliment de lleis que regulen el dret a l'habitatge, com la Llei 24/2015, que estableix l'obligació dels grans tenidors d'oferir lloguer social abans de desnonar. 

Carrer, addiccions i presó, un cercle viciós

En els últims anys han augmentat els joves sense llar a Barcelona, que ja són un 13% del total, segons la Fundació Arrels. Hicham C. i Marwan A. són dos nois de 21 anys que expliquen el seu testimoni a l'informe. Els dos són joves extutelats que expliquen que no han viscut al carrer però que tenen diversos amics que hi dormen cada nit.

Marwan: "Tinc amics que van passar pel centre, eren exemplars, i ara són al carrer"

El Marwan afirma que les normes dels centres sovint són massa restrictives: "Quan un noi arriba d’un país a un altre del qual no en sap res, i només li posen normes, normes i més normes, el noi al·lucina. El primer que s’ha de fer és ensenyar, una tasca educativa, no de càstig […]. Tinc amics que van arribar menors, van passar pel centre, eren exemplars, feien cursos, i ara, on són? Al carrer. Per què? Perquè un dia van arribar tard a l’hora de sopar", lamenta.

Arrels apunta que molts cops la situació de carrer "no té cap mena de sortida". Segons l’últim cens de l'organització, de mitjana, els joves de 18 a 25 anys fa tretze mesos que viuen al carrer. El 29% diu que ha estat víctima d’agressions físiques o verbals, i el 36%, que ha interactuat alguna vegada amb la policia. És també la franja d’edat que diu que rep menys atenció social (un 79%).