Madrid i Catalunya, les comunitats més afectades per la Covid, al capdavant en recursos sanitaris privats

Les retallades i les privatitzacions han tingut una conseqüència clara en la pandèmia. Tots els professionals sanitaris han reclamat reforçar la Sanitat Pública, des de Salut Pública a l'Atenció Primària i hospitalària, com a mesura clau per fer front al coronavirus. Quan va començar la pandèmia partíem d'una mala situació: entre 2018 i 2019 va créixer el negoci de la sanitat privada en totes les comunitats autònomes. Madrid i Catalunya lideren el rànquing almenys des de 2014, encara que el grau de privatització va créixer de forma més ràpida a Astúries i Andalusia en l'últim any.

Madrid, al capdavant. Extremadura, a la cua

L'informe utilitza fins a nou variables per analitzar el grau de privatització sanitària per comunitats a través de les dades del Ministeri de Sanitat, Ministeri d'Hisenda, Institut Nacional d'Estadística i memòries de diferents mútues sanitàries com MUFACE, MUGEJU i ISFAS, IDIS, dels anys 2018-2019.

Grau de privatització sanitària

Les comunitats autònomes que lideren el rànquing de l'informe d'aquest 2020 l'estan fent des de 2014, sent sempre Madrid i Catalunya les dues primeres. Sánchez Bayle explica que en aquestes dues comunitats ha existit una clara política privatitzadora des dels governs autonòmics mentre que a les illes destaca l'alta presència de turistes que explica que la sanitat privada s'hagi fet molt "potent" mentre ha anat disminuint la pública. Encara que han estat Andalusia i Astúries les que han tingut els moviments més cridaners pel que fa a major privatització entre els informes dels últims anys: Andalusia ha augmentat 7 llocs i Astúries 4. A la cua es troba Extremadura, que ha estat l'única que s'ha mantingut en el grup de menor grau de privatització des de 2014.