Localitzades les restes de l'antifeixista Cipriano Martos en una fossa del cementiri de Reus

El 12 de desembre va començar la intervenció per recuperar les restes de l'antifeixista Cipriano Martos, assassinat per la Guàrdia Civil el 1973 i enterrat en una fossa comuna del cementiri de Reus. Un mes després de l'inici dels treballs, l'equip encarregat de l'exhumació ha localitzat un cos que és compatible amb les descripcions i les característiques físiques del militant. Abans de confirmar-ho definitivament, però, es procedirà a fer les comprovacions pertinents creuant les mostres d'ADN amb la d'altres familiars per acabar de certificar la seva identitat.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, que és qui ha fet l'anunci aquest dimecres des del mateix cementiri de Reus, i sota la atenta mirada del germà de Cipriano, Antonio Martos, ha assegurat que amb aquesta acció es "referma el compromís" del Govern amb les víctimes del franquisme. "És una passa més cap a la restitució de la dignitat de Cipriano Martos, tractat de manera totalment inhumana, i la seva família", ha subratllat en declaracions davant els mitjans de comunicació.

41 cossos

Fins al moment, els antropòlegs i arqueòlegs encarregats dels treballs, han exhumat 41 cossos a la fossa comuna número 11 del cementiri de Reus. Entre ells han localitzat les restes òssies de Cipriano Martos, que va morir amb només 28 anys per enverinament.

Les despulles corresponen amb el d'un cos al qual se li ha fet una autòpsia com la que se li va practicar a Martos. Així mateix, el cos trobat té una lesió a l'espatlla com la que va patir l'antifeixista. Per trobar-lo, s'han excavat fins a cinc metres de profunditat. Davant d'aquesta troballa, la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha enviat un missatge de "prudència" i a la vegada "d'esperança", a l'espera de les proves d'ADN que validin aquestes verificacions.

La família vol enterrar-lo a Granada

El 2014, el germà de Martos, va presentar una querella davant de la Justícia argentina pels fets ocorreguts durant el franquisme. El passat març, el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució per dur a terme l'exhumació del cos de Cipriano Martos. 

Antonio Martos ha manifestat la voluntat de retornar les despulles de l'antifranquista a Loja, a Granada, on hi ha enterrats els seus pares. Avui, ha tornat a expressar l'interès de la família perquè les despeses econòmiques del trasllat i la sepultura del cos se'n faci càrrec l'Estat, "que sigui responsable subsidiari". Preguntat per aquesta qüestió, el Departament de Justícia no ha donat cap resposta sobre el posicionament de l'Executiu. De moment, la Generalitat ha assumit la despesa de l'excavació amb un pressupost de 90.000 euros aproximadament.

Qui va ser Cipriano Martos?

Cipriano Martos va néixer l'any 1942 al municipi de Loja (Granada), en una família humil i pobre de pagesos. L'any 1969 arribà a Sabadell, on va ser treballador tèxtil, i posteriorment es va instal·lar a Reus, on va fer d'encofrador. A Catalunya es polititza amb grups antifranquistes i entra al Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista), una escissió del PCE que no renunciava a la lluita armada.

De fet, aquest partit va impulsar el Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP). Aquest conglomerat d'organitzacions va perpetrar diversos atemptats a Madrid, Barcelona i Valencià l'estiu de 1975, que van posar fi a la vida de dos agents de la Policia Armada i un de la Guàrdia Civil.

El règim franquista va detenir massivament militants de l'organització. Tres d'ells van ser condemnats a morts i afusellats el setembre de 1975, essent considerats els darrers executats per la dictadura abans de la mort de Franco.

Cipriano Martos va ser detingut acusat de difondre propaganda contra el règim dictatorial. També fou torturat i obligat a ingerir àcid sulfúric i gasolina per la Guàrdia Civil l'agost del 1973. Uns dies després, al setembre, va morir per "hemorràgia interna", segons es pot llegir en el seu informe de defunció. Va ser enterrat en una fossa de beneficència propietat de l'Ajuntament de Reus, al cementiri de la població el 20 de setembre del mateix any, amb secretisme i sense familiars.