Un llop recorre més de 1.200 quilòmetres des d'Alemanya fins a l'Alta Ribagorça

Un llop ha recorregut 1.240 quilòmetres des d'Alemanya fins a l'Alta Ribagorça, en un "un dels moviments de dispersió més llargs fets mai al món" per aquesta espècie, Canis lupus. Ha estat un excrement localitzat a Vilaller l'any 2023 el que ha permès documentar finalment el seu recorregut: va néixer entorn de Nordhorn l'any 2020, va passar per França l'any 2022 i es va localitzar en la localitat catalana el febrer del 2023.

La col·laboració entre Alemanya, França i Catalunya en el seguiment del llop sobre el terreny i la comparativa de mostres en laboratoris genètics han permès conèixer el seu recorregut, entre els quals hi ha el Servei Veterinari de Genètica Molecular de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La femta va ser trobada pel Grup Especial Caní (GEK9) d'Agents Rurals en aquest vessant sud del Pirineu.

En concret, l'anàlisi al laboratori de la UAB va indicar un llinatge 'w1', propi de llops d'Europa central i oriental. Posteriorment, es va enviar una mostra per analitzar-la al laboratori francès Antagene, que va confirmar la coincidència amb un exemplar de llop ja localitzat anteriorment a la regió de Borgonya. I és que el llop GW1909m ja havia estat localitzat el 17 de juny del 2022 a la zona de Haute Saone, després d'haver estat vist a Alemanya.

Sense rastre des de fa un any

Des de febrer de 2023 no s'ha tornat a localitzar cap evidència de la presència d'aquest llop a l'Alta Ribagorça. Tot i que encara es desconeix el destí actual de l'animal, cal veure si les anàlisis genètiques futures poden tornar a detectar-lo, tant a ell com a la seva descendència.

Gabriel Lampreave, coordinador del seguiment del llop i l'os dels Agents Rurals, ha explicat que el viatge d'aquest llop és especialment impressionant si es té en compte que l'animal no va viatjar per grans zones salvatges. Segons ha detallat, es va dispersar a una distància tan llarga pels paisatges antròpics o antropitzats d'Europa occidental. Ha afegit que és el primer cop que es detecta a Catalunya un llop que no és alpí.

L'espècie és coneguda per la seva plasticitat de comportament i capacitat de dispersió a llarga distància, que pot estendre's per centenars de quilòmetres. Anteriorment, les distàncies en línia recta més llargues que s'havien registrat per un llop eren de 1.092 quilòmetres entre Noruega i Finlàndia l'any 2007, 880 km entre Alemanya i Bielorússia l'any 2009 i 829 km entre Suïssa i Eslovàquia el 2022/23.

El seguiment del llop a Catalunya

Les poblacions de llop pràcticament van desaparèixer de Catalunya a inicis del segle XX. A partir de l'any 2003, es van començar a fer-ne les primeres identificacions, sobretot a la zona del Cadí i del Ripollès. Vint anys després a Catalunya no hi ha una població reproductora establerta de llops, tot i que hi ha presència d'individus aïllats, que són animals que provenen de la dispersió natural de la població de llops present a França, per tant, tots ells d'origen italoalpí. Actualment, hi ha quatre exemplars de llop identificats genèticament a Catalunya, tots mascles.