El lloguer de temporada, una tendència que dispara els beneficis dels propietaris i expulsa els veïns

L'especulació immobiliària és una realitat present a Barcelona des de fa dècades, però ha sigut després de la pandèmia quan els lloguers han tocat sostre i s'han enfilat fins a màxims històrics. És una situació compartida a tot Catalunya però que s'accentua a la capital per l'impacte, entre d'altres, del turisme massiu. Segons la Generalitat, a Barcelona el lloguer mitjà ja és de 1.066 euros, pràcticament un 15% més que l'any anterior.

El lloguer a Barcelona ja assoleix de mitjana els 1.066 euros

Una tendència que contribueix a aquesta situació és el lloguer de temporada, una modalitat de contractes de curta durada que estan menys regulats que els contractes habituals. Si bé no és una novetat, el moviment pel dret a l'habitatge ha detectat que arran de la pandèmia s'estan utilitzant més, convertir-se en una tendència a la ciutat.

"És una figura que no està especialment regulada i que afavoreix els cicles d'especulació més curts, perquè cada 11 mesos pots fer un contracte nou i apujar el lloguer", denuncia Enric Aragonès, portaveu del Sindicat de Llogateres. El lloguer de temporada oscil·la entre els 32 dies i els 11 mesos, de manera que es diferencia tant del lloguer turístic, subjecte a regulacions, i de l'habitual.

"El lloguer de temporada no pot servir per allotjar ningú al seu domicili habitual, però ens trobem amb un abús d'aquesta figura", afegeix Aragonès. L'advocada accepta que també ha vist casos d'aquest tipus i adverteix als propietaris que és "greu" perquè si l'inquilí demostra que és el seu domicili habitual i que li han fet un increment "abusiu", pot demostrar-ho als tribunals. "Tot això s'ha d'anar limitant i parant perquè perjudica el consumidor", sosté.

Fonts del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària (API) neguen haver detectat un augment d'aquesta modalitat i apunten a la proliferació d'altres tipus de contracte, com el d'habitacions, encara menys regulat i que estarien duent a terme un tipus d'empreses de nova implantació al mercat i que no estan entre els seus associats, com start-ups.

Pràctiques irregulars al centre de Barcelona

A l'assemblea setmanal del Sindicat s'han trobat amb diversos afectats, entre els quals inquilins que han descobert que el seu lloguer és d'aquest tipus tot i viure de forma permanent a l'habitatge en qüestió. "Per a l'arrendador és molt més rendible", diu el portaveu, que assenyala que en el moment de buscar pis els inquilins es troben amb "indefensió".

A la Clara la volen fer fora i els seus veïns, amb contractes de sis mesos i una pujada de 130 euros, ja han marxat

És el cas de la Clara, que viu en un pis al centre de Barcelona des de l'abril de 2021. L'empresa propietària ja ho anuncia ben clar a la seva pàgina web: "Alquileres de apartamentos y habitaciones por meses en Barcelona".

Quan va entrar, en plena pandèmia, el seu edifici estava buit. Amb la recuperació del turisme i els clients internacionals, la propietat la vol fer fora. "Em van fer un contracte per habitacions, em va semblar molt estrany però vaig preguntar i em van dir que havia de ser així, que ells es dedicaven a això", explica a Públic.

Ella no vol anar-se'n perquè no es pot permetre una mudança i perquè té dret a estar-s'hi fins a 2028. Els seus veïns ja han marxat, perquè havien encadenat contractes de sis mesos i en l'últim els hi van apujar el preu 130 euros al mes. "El 99% dels meus veïns són estrangers, és gent que ve i va i els hi és igual perquè no volen estar-s'hi més d'uns mesos. Però han topat amb mi, estic empadronada aquí i és casa meva", sosté.

La Casa Orsola, un cas paradigmàtic

La desviació d'habitatges del mercat de lloguer cap a aquesta nova modalitat és també una realitat ben visible en el cas de la Casa Orsola, un edifici modernista situat a la cruïlla entre Consell de Cent i Calàbria. Els veïns porten més d'un any en lluita, després que el fons voltor Lioness Inversiones comprés el bloc i en vulgui expulsar els veïns per reformar els habitatges i posar-los en lloguer de temporada.

A la Casa Orsola, els nous lloguers tripliquen els preus dels actuals

La pràctica de comprar edificis sencers, reformar-los i després vendre'ls o llogar-los a un preu molt més elevat ha estat denunciada també pels veïns de l'Eixample dreta, que en un informe constataven que 37 edificis havien sigut objecte de compravenda en els últims anys per destinar-los al mercat del luxe.

Un model de negoci que cal regular

Els lloguers de temporada, segons Aragonès, s'emmarquen en un "model de rendisme immobiliari" utilitzat per "arrendadors professionals", és a dir, persones o empreses que viuen d'aquest negoci. "Ho han identificat com una línia de negoci, no respon a la necessitat concreta dels inquillins sinó que és una aposta dels arrendadors", sosté.

Controlar el padró i les fiances dipositades a l'Incasòl, dues propostes

Les propostes per regular aquesta pràctica passen perquè els contractes de temporada estableixin quin és el domicili habitual de l'inquilí i perquè si s'encadenen contractes d'aquest tipus, eventualment es converteixi en un de llarga durada, de manera similar a com passa en l'àmbit laboral. Per a Goenaga, supervisar els empadronaments en els domicilis amb aquesta modalitat de lloguer i controlar les fiances dipositades a l'Incasòl serien també dues mesures per avançar en el "control" sobre els propietaris.