La final de la Copa del Rei de futbol d'aquest dissabte a Madrid –que va guanyar el FC Barcelona al Sevilla FC per 5-0– ha suposat un salt qualitatiu en la persecució dels símbols sobiranistes i contra la repressió: de vetar banderes i pancartes amb lemes concrets, ara s'ha passat a perseguir un color, el groc. Cosa que ha motivat una reacció unànime de rebuig entre els dirigents sobiranistes, incloent-hi els no-independentistes.

La gota que ha fet vessar el got han estat múltiples casos en què aficionats del Barça desplaçats a la final van veure com els requisaven no només banderes estelades –cosa que ja ha passat en altres finals, i també s'ha denunciat en el seu moment des del sobiranisme–, sinó també samarretes i bufandes de color groc. Unes intervencions dutes a terme pel personal de seguretat al Wanda Metropolitano, l'estadi de l'Atlético de Madrid on es va jugar el partit. Però també per agents de la Policia Nacional, als accessos a l'estadi i al centre de la capital espanyola. Les intervencions van arribar també a globus de color groc i fins i tot xiulets, segons han denunciat un bon nombre d'aficionats a les xarxes socials.

"Si un simple color és ara una ofensa contra l'Estat, què vindrà després?", s'ha preguntat –en anglès– el president destituït i, Carles Puigdemont, també a les xarxes socials. Una reacció a la qual s'hi han sumat moltes altres, entre aquest dissabte i aquest diumenge.
 
"El Barça guanya títols, Espanya perd drets", ha assenyalat el diputat d'ERC al Congrés Gabriel Rufián. "Una policia que requisa samarretes d'un color determinat o banderoles amb un text concret és una policia política", ha reflexionat l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, que ha afegit que "dels països amb policies polítiques se'n diu dictadures".

Igualment indignades s'han mostrat les entitats independentistes. El vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha considerat que ordenar la policia "perseguir" bufandes grogues és una mostra que el Govern central "ha perdut el nord". Un bon nombre de samarretes grogues requisades eren les que va confeccionar l'ANC per a passades manifestacions sobiranistes, i l'entitat ha reaccionat anunciant que en proporcionaria una de nova a tots aquells aficionats que passin per la seva seu amb l'entrada del partit.

Catalunya en Comú demanarà que comparegui Zoido

A banda de partits i entitats independentistes, des de l'àmbit dels Comuns també s'han denunciat aquestes intervencions policials. El líder de Catalunya en Comú-Podem, Xavier Domènech, ha explicat que la seva formació demanarà al Congrés la compareixença del ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, per donar explicacions sobre les actuacions policials. 

"Es comença per un tuit, una cançó, se segueix amb unes idees i s'acaba amb un color" ha lamentat la portaveu de Catalunya en Comú, Elisenda Alamany, que ha qualificat les intervencions d'"autoritarisme". 

A nivell estatal, el líder de Podemos, Pablo Iglesias, ha condemnat igualment les intervencions. Iglesias ha cridat l'atenció sobre el requisament d'una pancarta amb l'expressió "llibertat", i ha atacat un govern que "obliga a llançar a la brossa la paraula llibertat". Iglesias, però, més enllà de la denúncia contra els atacs a la llibertat d'expressió, hi ha afegit també una interpretació política: "Així és com el PP reforça cada dia l'independentisme".

Juristes denuncien "vulneració de drets"

També hi ha hagut reaccions des de l'àmbit jurídic. L'associació Drets ha recordat que "cap llei ni codi penal prohibeix colors", i que les actuacions policials consistents a requisar peces de roba d'aquest color –i també estelades– són "una greu vulneració de drets fonamentals". "Estudiarem casos concrets per denunciar els qui han donat les ordres", adverteix l'entitat. 

Montserrat Comas, portaveu de Jutges i Jutgesses per a la Democràcia,ha afirmat igualment que "s'han vulnerat drets democràtics", i que els afectats "estan en el seu dret de denunciar-ho"..

El ministeri de l'Interior, no obstant, sí que creu basar-se en una llei –o en una interpretació extensiva d'aquesta llei– per intervenir peces de color grogues. Així es dedueix de les paraules del ministre Zoido, que pocs dies abans de la final va recordar que el Comité Antiviolència "té una legislació" i que "l'aplicarem". Zoido al·ludia a la Llei contra la violència en l'esport, que en un dels seus articles prohibeix accedir als recintes esportius amb "pancartes, banderes, símbols o altres senyals amb missatges que incitin a la violència o en virtut de les quals una persona sigui amenaçada, insultada o vexada per raó del seu origen racial o ètnic, la seva religió o conviccions, la seva discapacitat, edat, sexe o l'orientació sexual".

Els precedents

Aquest no és el primer cop que es produeix una persecució a la simbologia sobiranista, de solidaritat amb els presos en la causa contra l'independentisme o de demanda de llibertat d'expressió, si bé fins ara no s'havia arribat a una persecució genèrica d'un color per part de l'Estat. 

Durant la campanya del 21D, la Junta Electoral va prohibir als membres de les meses lluir llaços grocs, un símbol que ja aleshores s'havia estès com a mostra de suport als presos catalans, però no es va arribar a vetar peces de roba d'aquest color. També durant la campanya, la mateixa Junta Electoral va obligar a despenjar dels edificis públics els cartells amb l'expressió "llibertat presos polítics".

El precedent més destacat de persecució genèrica del color groc es va produir també durant la campanya, quan la Junta Electoral Central va prohibir –a petició del líder del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz– la il·luminació d'aquest color en 24 fonts de la ciutat.

A la vegada, a Catalunya hi ha hagut un preocupant nombre d'agressions violentes –a finals de març n'hi havia almenys 139 de documentades– contra ciutadans que exhibien simbologia sobiranista o a favor dels presos polítics. Una part molt significativa d'aquestes agressions –34 casos– es van produir els dies de les principals manifestacions organitzades per Societat Civil Catalana en defensa de la unitat d'Espanya.