coronavirus
El lleure fa mans i mànigues per tirar endavant durant el Nadal
Tot i que impulsen tan sols un 25% de les activitats habituals, entitats i agrupaments posen en valor la bona feina feta a l’estiu mentre les cases de colònies afronten una situació crítica per la manca d’estades.
Publicidad
barcelona,
Enguany el lleure s’ha hagut d’adaptar a la pandèmia i també ho farà durant aquestes vacances, en què patirà nombroses modificacions i una disminució important de l’activitat. Menys casals, parcs de nadal en línia i no poder sortir de la comarca per fer sortides són algunes de les casuístiques derivades de les restriccions vigents i que impactaran en un sector ja molt afectat.
Publicidad
La reducció de les ràtios i les restriccions de mobilitat són dos dels principals obstacles
Segons la Direcció General de Joventut (DGJ), tant el nombre d’activitats notificades com els infants inscrits arriben amb prou feines al 25% respecte el 2019, ja sigui en casals de Nadal, colònies o d’altres activitats. Tot i aquestes dades, fonts de la DGJ posen de manifest "el reconegut èxit del lleure a l’estiu i la ràpida resposta del sector per adaptar-se", que esperen que permeti el manteniment de l’activitat.
El Nil i la Jana, de 8 i 11 anys, van cada dissabte al seu cau, l’Agrupament Escolta i Guia Xaloc, de Tarragona. Tot i la pandèmia, els seus pares creuen que és un entorn segur i necessari pel seu creixement. "Ens fa respecte, però creiem que és tan important el respecte al virus com la necessitat que poden tenir ells de desenvolupar-se i socialitzar amb les amistats en un espai de lleure", explica el seu pare, Jordi Saperas, en conversa amb Públic. La mare, Maica Agudo, fa èmfasi en què "el risc 0 no existeix, però igual que van a l’escola cada dia, el cau s’ha reinventat i la precaució hi és".
Publicidad
El lleure, pioner
Els festivals infantils de Nadal, afectats: a Tarragona serà telemàtic i a Barcelona, no es farà
El lleure va ser dels primers espais que es va posar en marxa pels infants després del confinament. Lluís Nadal destaca que van tenir un rol pioner en l’adaptació a les mesures covid, que després van servir de guia a les escoles. Els mesos estivals, Quàlia va registrar tan sols un 10% menys d’inscripcions, una tendència similar a casals i colònies de tot Catalunya. Nadal posa de manifest la gran necessitat de sortir que tenien els infants després del confinament. Ara, després de tres mesos d’escola, els infants "no estan tan afectats". Sí que trobaran a faltar, però, activitats lúdiques com els parcs de Nadal, també coneguts com a fires de Nadal o salons de la infància, cita anual per aquestes dates en què els infants passen un temps d’oci amb les famílies.
Publicidad
Una caiguda en picat
El Nil i la Jana segueixen fent les extraescolars habituals d’abans de la pandèmia -futbol i natació, respectivament- però no és el cas de molts altres infants. Nadal explica que tota activitat essencial per la conciliació familiar ha baixat, però de forma reduïda -al voltant d’un 15% o 20%- mentre que l’extraordinària, que implica contacte amb infants fora del grup escolar estable, "ha caigut en picat". Lleure Quàlia ha passat de tenir 90 extraescolars a unes 20.
Les cases de colònies, en situació crítica
Les instal·lacions juvenils han tingut una caiguda de la facturació del 90% el 2020
Publicidad
La disminució de les sortides de diversos dies fa que les cases de colònies, albergs i instal·lacions juvenils en general afrontin una situació crítica. "Portem tancats nou mesos", alerta Pedro de Haro, gerent de l’Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya (ACCAC). Tot i un breu parèntesi al juliol, en què van obrir però amb una ocupació baixa, De Haro explica que des del març pràcticament no han facturat. Això comporta que dels prop de 80 establiments que agrupa l’associació, cinc ja hagin hagut de tancar definitivament.
És el cas d’una de les dues cases que tenia la cooperativa de lleure Quàlia. L’altra només la mantenen perquè no han de pagar un lloguer mensual. "Si no, seria inviable. No tenim estades des de l’agost", diu Nadal. Les activitats "costaven moltíssim" degut a què caus i esplais van anul·lar-ne bona part.
El perfil majoritari d’aquest sector són empreses petites, fins i tot micro, i familiars. De Haro destaca que són "petits motors econòmics", especialment els que es troben en un entorn rural, que creen activitat econòmica i llocs de treball. Actualment, el personal estable està en ERTO, i no s’ha contractat a treballadors temporals, la majoria dels quals són joves. "Ens preocupa l’impacte en l’ocupació juvenil, que la covid està agreujant", lamenta el gerent.
Ajudes insuficients per les instal·lacions juvenils
La Direcció General de Joventut ha activat aquest mes diferents ajudes tant per a les activitats extraescolars, per a les associatives i també per a les instal·lacions juvenils, que poden arribar a percebre fins a 40.000 euros. Encara que es tracti de quanties importants, no serveixen per pal·liar una caiguda de la facturació de prop del 90%, lamenta Pedro de Haro, de l’Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya (ACCAC). L'entitat demana un rescat per part del sector públic i vol insistir a mestres i famílies de la importància d’aquest tipus d’estades. "Esperem que el context permeti una campanya mínimament més normal [a la primavera] i que els centres docents tornin a apostar per fer colònies, amb garanties de seguretat".