El resultat de les eleccions del 28 d'abril va deixar com a clar guanyador al PSOE. La victòria dels socialistes ha estat interpretada com una victòria de les esquerres davant les dretes, però és important destacar un assumpte, per més evident que resulti: l'absència de partits de dretes en el futur Govern no converteix a un Executiu en esquerra. És, simplement, absència de dretes. La tendència política del pròxim Govern haurà de demostrar-se en l'agenda de reformes que decideixi dur a terme. I la llista de temes pendents és llarga... i complicada.

Un exemple paradigmàtic és la posició del PSOE respecte als privilegis fiscals i econòmics que continua mantenint l'Església catòlica al país. Els avantatges, les exempcions fiscals o el lucre amb l'educació de l'Església ha estat detallada recentment pel periodista Ángel Munárriz a l'obra Iglesia S.A.. "Si la prenem com una empresa —una forma parcial però interessant de veure-la—, l'Església és una empresa en rescat permanent. Els seus ingressos estan privatitzats; les seves despeses, socialitzades", escriu el periodista.

Aquest punt de vista era compartit, almenys en part, per l'equip del president Pedro Sánchez durant el seu temps en l'oposició. Els socialistes van participar el febrer de 2018 en l'aprovació d'una Proposició No de Llei que instava a l'Executiu de Rajoy a derogar els acords amb la Santa Seu, a treure l'assignatura de Religió del currículum i de l'àmbit escolar. Només uns mesos després i setmanes abans de la moció de censura, el mes de maig, el socialista José Manuel Rodríguez Uribes va assegurar que, en cas de governar, l'Executiu denunciaria “les dimensions dels Acords amb la Santa Seu que no siguin compatibles amb la Constitució”.

El mateix programa del PSOE de les eleccions generals de 2016 mostrava que l'aposta pel laïcisme de l'Estat era un assumpte molt destacat per als socialistes ocupant un capítol sencer del seu programa electoral i incloent nombroses mesures per a convertir a Espanya en un Estat laic, que era l'objectiu que proposaven els socialistes. No obstant això, tal com va assenyalar el periodista de Público Manuel Sánchez, al programa per a aquestes eleccions del 28-A, aquest assumpte passava a despatxar-se en sis paràgrafs (dos d'una sola línia), desapareixent així del projecte polític de Sánchez.

Si el futur Executiu, el que sorgirà de les eleccions ja celebrades del 28 d'abril, reprèn l'assumpte del laïcisme de l'Estat i la denúncia dels Acords amb la Santa Seu dependrà en gran manera de la pressió que les forces situades a l'esquerra del PSOE puguin exercir sobre el futur Executiu. Però no és l'únic cas.

Els set anys de governs ininterromputs de dretes, amb Mariano Rajoy com a president, van deixar una legislació escorada cap a la dreta en multitud de temes. El Govern de Sánchez dels últims 10 mesos no va derogar gran part d'aquesta legislació. Ara, amb una majoria més folgada i amb quatre anys al davant, no sembla que existeixi un argument que justifiqui el manteniment d'aquesta legislació.

Alguns exemples són la Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana, més coneguda com a llei mordassa, que el PSOE volia derogar; la Llei orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE); la reforma laboral de Mariano Rajoy, que aprofundia en el camí iniciat per Rodríguez Zapatero; la reforma del Codi Penal que va permetre un devessall de judicis i condemnes a tuitares per presumpte enaltiment del terrorisme a xarxes i la persecució de grups anarquistes; la derogació del delicte o, en defecte d'això, l'eliminació de la pena de presó per injúries a la Corona; o l'erradicació total del que s'ha donat a conèixer com "les clavegueres de l'Estat".

Aquests exemples són només una petita fotografia del que podria ser una agenda reformista d'esquerres assumible per un president del Govern, en aquest cas Pedro Sánchez, que durant la seva estada en l'oposició va prometre que la seva primera mesura el Govern seria la derogació de la reforma laboral de Rajoy "per a recuperar els drets dels treballadors". Però no només. També es va solidaritzar amb el raper Josep Miquel Arenas Beltrán, Valtonyc, condemnat per la Justícia a tres anys i mig de presó pel contingut de les seves lletres. "La llibertat d'expressió artística és un dret que també ens empara col·lectivament", va escriure el president en la xarxa social Twitter.

La llista de reformes podria estendre's molt més enllà. La Llei de Memòria Històrica, per exemple, continua sense ser reformada. Milers de cunetes continuen escampades per tot l'Estat, mentre que els expolicies acusats de tortures durant el tardofranquisme, com Antonio González Pacheco, àlies Billy el Niño, continuen gaudint de medalles pensionades. Les condemnes dels tribunals franquistes, com la que va patir Miguel Hernández, continuen sense ser derogades i les mares i fills que han denunciat el robatori de bebès no han obtingut encara un suport decidit i sòlid de l'Estat.

D'aquestes i moltes altres mesures, com desfer camí recorregut en la gestió privada d'hospitals públics; l'augment de l'escola concertada; o la lluita contra la bombolla del lloguer en habitatge depèn que el pròxim Executiu pugui considerar-se d'esquerres o, simplement, d'absència de dretes.