Novembre de 2003. En plena bogeria immobiliària es presenta a Barcelona el Vallfosca Mountain Resort, un macroprojecte urbanístic que contempla la construcció d’una estació esquí, un camp de golf, vuit hotels i un miler d’habitatges al poble d’Espui, situat a la Torre de Cabdella. Inicialment promogut per la societat Vallfosca Interllacs, el complex va passar a mans de Martinsa Fadesa el 2005 i va saltar pels aires el 2008, amb l’esclat de la crisi i l’enorme fallida de la constructora. Això sí, la zona estava urbanitzada, s’havien enllestit algunes desenes d’habitatges i estaven a punt diverses infraestructures de l’estació d’esquí, tot convertit avui en un mastodòntic fòssil que retrata la punxada de la bombolla immobiliària. Ara, quasi 16 anys més tard, tot apunta que es tornarà a l’estat previ, és a dir, que l’àrea deixarà de ser urbanitzable.

Així ho ha decidit la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Alt Pirineu, que ha aprovat provisionalment el Pla director urbanístic (PDU) de revisió de sòls en aquest àmbit. A l’espera de l’aprovació definitiva per part de la Generalitat, prevista per d’aquí uns mesos, el nou PDU suposarà que de 160 àmbits d’extensió urbana, 58 tornaran a formar part de la xarxa d’espais naturals. En total sumen 210 hectàrees i si s’haguessin construït tindrien un potencial d’edificació de 4.706 habitatges, segons informa l'ACN. 

Un dels àmbits afectats és un dels dos del complex d’Espui, amb un potencial de construcció de 300 habitatges. A més a més, s’ha modificat el segon sector, on hi havia previst més de 500 immobles i diversos hotels i en què ara només s’hi podrà aixecar un petit hotel, després que s’hi reduís el sostre edificable en més del 90%. Per tant, si no hi ha cap canvi, en pocs mesos començarà a tirar enrere un projecte que simbolitzava, com pocs altres, l’especulació immobiliària i que avui només ha deixat cicatrius de ciment al territori, però no ho complert cap de les seves (falses) promeses de prosperitat.

Seguint la informació de l'ACN, a la Vall Fosca també s’ha extingit àmbits d’un total de 10 pobles on s’hi podien construir fins a 352 habitatges. A la proximitat de la carretera de Port Ainé s’hi podrien aixecar fins a 1.136 cases, en concret als àmbits de Baürsos i Sant Miquel, que ara desapareixen. També passa a Roni, el darrer nucli abans d’arribar a Port Ainé, on la previsió era fer-hi 216 habitatge. Al municipi de Rialp es tiren enrere les possibilitats de creixement a Beraní (137 habitatges), Caregue (179), Escàs (104) i Surp (133), mentre que a la Vall de Cardós el total d’habitatges que segur que no es podran fer són 581 repartits en cinc nuclis (Ainet de Cardòs, Bonestarre, Lladrós, Ribera de Cardòs i Surri). A la Molina (la Cerdanya) s’han extingit dos àmbits amb un total de 240 habitatges.

Pel que fa als àmbits que es podran urbanitzar amb les mateixes condicions que determina el planejament municipal n'hi ha un total de 46 amb una superfície global de 188 hectàrees i un potencial de 6.275 habitatges. Destaquen Puigcerdà, amb 1.673, i la Seu d'Urgell, amb 1.026. Al Pallars Jussà criden l’atenció els 297 que es poden construir a Xerallo (Sarroca de Bellera) i els 380 de Sorpe (Alt Àneu).