LGTB L'Orgull 2021 afronta l'auge de la LGTBIfòbia

El dia de l'Orgull -28 de juny- arriba amb una certa preocupació davant les notícies sobre un repunt de les agressions LGTBIfòbiques. A finals de maig, en tan sols 24 hores s'havien produït a Barcelona sis agressions contra homes gais, un dels quals va haver de sotmetre's a una operació per fractura de mandíbula. Militants del moviment adverteixen el que consideren ja una traducció directa de l'auge de la ultradreta als carrers, que arriba com a resposta a anys de conquestes socials i mobilització.

"Semblaria que hi ha la intenció de crear un clima de canvi social", opina Bàrbara Ramajo, lesbiana i feminista del col·lectiu Bollos en Teoria. "Aquests atacs no són fortuïts. Si no passen organitzadament, si hi ha espontaneïtat, cal emmarcar-los dins d'un context, i és que ja no tenen vergonya per atacar", afegeix. Comparteix l'anàlisi el president de l'Observatori Contra l’Homofòbia (OCH), Eugeni Rodríguez: "La ultradreta arriba amb la missió de relativitzar els drets i les llibertats dels col·lectius més vulnerables. Si això es converteix en una subhasta en la qual tothom pot baixar el contingut de les lleis i les garanties, serà la gran victòria de la ultradreta".

Augmenten les denúncies

Jana Lauco (Sororitrans): "Les posicions trànsfobes a les institucions es tradueixen amb més violència al carrer"

Segons l'última memòria de l'Observatori per la No Discriminació (OND) de l'Ajuntament de Barcelona, les agressions "per orientació sexual o de gènere" van ser les segones més nombroses a la ciutat registrades per la institució el 2020, després de les racistes, que representen gairebé la meitat de les atencions. Són les agressions LGTBIfòbiques les que més van créixer, passant del 22% al 29% del total d'intervencions de l'OND.

Violència estructural

Lola Majoral (Ca la Dona): "Molestem perquè sortim del control que tenen els homes sobre totes les coses"

Més enllà del clima polític actual, la violència contra la diversitat sexual i de gènere té una arrel estructural a la qual els activistes demanen no treure-li l'ull de sobre: "Molestem, perquè sortim del control que tenen els homes sobre totes les coses, i entre elles les dones" diu Majoral, qui també afegeix als homosexuals en la seva anàlisi: 2Els gais són homes dissidents de l'heteronorma". "El problema no és que siguem diferents, és que amb la nostra decisió els plantegem un problema al seu model", subratlla.

Una resposta social

La creació de la Conselleria de Feminismes i Igualtat, liderada per Tània Verge, s'ha rebut com una cosa positiva per als qui creuen que queden coses per fer des de la institució. Rodríguez esmenta la conquesta de la llei contra la LGTBIfòbia, la 11/2014, que fins i tot encara li falta un reglament sancionador, i apunta al fet que la llei 19/2020 "d'igualtat de tracte i no-discriminació" no pot diluir la realitat del col·lectiu: "Necessitem que hi hagi una especifitat en la sanció contra la LGTBIfòbia. No és el mateix l'odi que la discriminació". Així mateix, Rodríguez també posa èmfasi en la necessitat d'invertir recursos econòmics si realment hi ha voluntat de combatre l'odi cap a la dissidència sexual i de gènere.