Les vies diverses de l'independentisme d'esquerres per superar l'actual paràlisi

L'1 i el 3 d'octubre de l'any passat van ser, més que probablement, els moments en què el moviment independentista va anar més enllà d'una manera real en el seu projecte rupturista. Gairebé un any més tard, en canvi, la sensació generalitzada és que, més enllà de les anàlisis divergents, l'independentisme està sense un rumb clar i havent perdut la iniciativa política. Què planteja l'independentisme d'esquerres per superar la situació actual? L'exdiputada i portaveu del secretariat nacional de la CUP Mireia Boya, l'exlíder de Podem i impulsor de Som Alternativa, Albano Dante Fachin, i el politòleg Jordi Muñoz han debatut sobre la qüestió en una de les taules rodones que han servit per tancar la III edició de l'escola d'estiu de la CUP, que s'ha celebrat entre divendres i dissabte a Sant Cugat del Vallès. Les jornades han tingut com a leitmotiv el "poder municipal" i han volgut plantejar el municipalisme com una "proposta de proximitat" i d'"intervenció directa de les persones".

"La resposta ciutadana de l'1-O no va ser suficient"

El politòleg Jordi Muñoz ha començat la seva intervenció definint les tres hipòtesis que segons la seva opinió hi havia rere de l'1-O: "Segurament la dominant era la de la desconnexió, que feia el relat del pas de la llei a la llei i que si guanyem en vots en reconeixeran; després hi havia la de la negociació, és a dir, d'utilitzar l'1-O com un instrument de pressió per obrir escenaris de negociació amb l'Estat; i, finalment, hi havia la insurreccional, que veia l'1-O com l'espurna que aixecaria la revolta popular que seria el que portaria a la independència". Per a Muñoz, "és evident" que cap de les tres ha acabat de funcionar, però que el temps ha desacreditat sobretot la via "màgica" de la "desconnexió".

"Cal esmolar les eines perquè arribi un altre octubre"

Albano Dante Fachin ha opinat que té la sensació que "ara hi ha missatges molt preocupants de fons, de sectors que tenen la necessitat de desmobilitzar i això em fa recordar la Transició". Després de compartir l'anàlisi de Muñoz que cap de les tres hipòtesis al voltant de l'1-O va funcionar, considera que ara "potser cal esmolar les eines perquè arribi un altre octubre".

Boya: "Hem de prendre la iniciativa"

L'exdiputada Mireia Boya veu l'1-O com "una sacsejada brutal a la bastida del règim del 78, però no vam aconseguir fer-la caure". Així mateix opina que va ser "el major acte de desobediència col·lectiva que mai ha fet aquest poble", però a partir d'aquí ha fet autocrítica sobre els errors que van dificultar anar més enllà. Entre d'altres qüestions, ha opinat que el bloc del 155 "ha guanyat el relat", amb l'argument que han aconseguit que qualli el concepte de "colpistes" contra els independentistes. Pel que fa a la CUP, ha manifestat que "no vam preparar prou el dia després de l'1-O ni vam saber contribuir prou a aprofitar aquell moment".