Per Esther Escolán

D’ençà que el canvi climàtic comencés a mostrar els seus imparables efectes a escala global, la reducció d’emissions i la transició cap a un model energètic més sostenible han centrat bona part de l’agenda pública dels organismes arreu del món. En els darrers mesos, també l’ha centrada un fenomen com la covid19, la qual ha tingut conseqüències socials i econòmiques molt greus. La pandèmia ha posat de manifest tanmateix que cal treballar en un nou model de metròpoli, més sostenible, amable i saludable, on la millora de l’espai públic i les actuacions en matèria energètica serveixin per reactivar l’economia i crear llocs de treball.

Aquest escenari és precisament en el qual l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va aprovar al novembre el Pla de Sostenibilitat Ambiental (PSA). Tal com revela Martín Gullón, coordinador d’Innovació i Infraestructures d’AMB, "el PSA s’ha dotat de 110 milions d’euros i té dos eixos clau, el de mobilitat urbana sostenible i el de transició energètica, ambdós alineats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides". Un pla que alhora busca impulsar projectes de desenvolupament compartit entre els ajuntaments i l’AMB que, al seu torn, s’integrin dins d’un gran pla transversal.

Mesura d’exemplaritat

Una de les instal·lacions que millor il·lustra la transició energètica que tots els consistoris de l’àrea metropolitana estan cridats a fer, és la coberta solar del centre sociosanitari El Carme, ubicat a Badalona. L’edifici, de tres plantes i obert les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, fa un consum molt intensiu d’energia, la qual cosa el fa especialment adient a l’hora de provar els avantatges d’autoabastir-se de l’energia obtinguda a partir de les 266 plaques fotovoltaiques instal·lades a les cobertes dels tres edificis que conformen el centre i que en total ocupen 455 m2. "L’objectiu per al 2030 és que tots els consums d’edificis i d’enllumenat públic dels ajuntaments metropolitans siguin neutres en carboni i en el cas d’El Carme comportaria que tot el que consumeixi el sociosanitari sigui aportat per energia verda i el més pròxima possible", explica Gil Lladó, responsable de l’Oficina de Transició Energètica d’AMB.

Amb tot, Lladó apunta que la d’El Carme esdevé "una mesura d’exemplaritat" ja que, al seu parer, "abans de demanar esforços a ciutadania i empreses, creiem que nosaltres com a administració pública exemplar que som hem d’anticipar-nos en l’acompliment de l’objectiu d’esdevenir ajuntaments 100% renovables el 2030". Es tracta tanmateix d’una instal·lació molt gran, prossegueix, perquè "amb les plaques fotovoltaiques en cobertes d’edifici sempre busquem maximitzar la producció". La raó no és una altra que el tarannà de l’àrea metropolitana, tal com destaca Lladó, "un territori on en poc espai consumim molta energia". "D’això –prossegueix-, se’n diu ser molt densos energèticament i, com també som molt densos quant a construcció, disposem de molt poc espai on produir energia renovable. Per això cal aprofitar cada centímetre quadrat per generar energia verda i que l’energia que haguem d’importar sigui mínima".

Una aliança clau

Per a Josep Montes, cap d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Badalona, la instal·lació "és un gran exemple tanmateix de cap a on cal anar, que és a buscar l’autosuficiència i aprofitar recursos propis per a consumir-los com més a prop d’on es generen millor". El centre, com dèiem, té uns consums energètics molt intensius, i això per a Montes "s’avé molt bé amb la generació energètica continuada de la qual proveeixen les plaques". I en els edificis on el consum no sigui tan alt, continua, "el que cal fer és compartir l’excedent d’energia generada amb altres edificis de l’entorn". En definitiva, conclou Montes, "l’objectiu és dedicar quanta més superfície a aquest tipus d’instal·lacions millor, i ara, que la legislació és favorable i els preus de les instal·lacions, més competitius, és el moment que els ajuntaments ens posem mans en l’obra".

Al seu torn, la coordinadora de Responsabilitat Social de Badalona Serveis Assistencials (gestora del sociosanitari), Elisabet Asensio agraeix "tant a l’Ajuntament de Badalona com a l’AMB l’aliança que han fet i que ens ajuda a treballar en línia dels Objectius del Desenvolupament Sostenible per complir amb l’Agenda 2030, sobretot en l’ODS 17 -de les Aliances, el 3 -de Salut i Benestar-, i el 7 -tot el que engloba les energies renovables". Quan la coberta solar del centre va entrar en funcionament, l’agost de 2019, la previsió era estalviar 50.000 kg d’emissions cada any. Des d’aleshores, la instal·lació fotovoltaica de l’AMB ha generat l’electricitat equivalent al 15% del consum del centre sociosanitari.

Un gran potencial

La d’El Carme és la instal·lació fotovoltaica més gran en un edifici públic de tot Badalona. La potència que pot subministrar en total són 80 kWp. Així mateix, l’energia que és capaç de generar equivaldria al consum de 32 llars o bé 17 cotxes durant un any. "Hi ha molt potencial, però també molta feina a fer", reconeix Gil Lladó. I no només ens referim a la ciutat de Badalona, sinó en tota l’àrea metropolitana de Barcelona, on hi ha instal·lades plaques fotovoltaiques per part d’AMB que equivalen a 0,6 megawatts, repartides en 10 punts i que equivaldrien al consum de 240 llars o bé 128 cotxes durant un any. Per aconseguir que l’energia dels ajuntaments metropolitans fos 100% renovable l’any 2030, hem d’arribar a 100 megawatts. "És un objectiu molt ambiciós, però és l’única alternativa. La sort és que tenim els mecanismes, la intel·ligència i la planificació per fer-ho", conclou el responsable de l’Oficina de Transició Energètica d’AMB.