Les obres de la Superilla de l'Eixample començaran el 16 d'agost
Hi haurà canvis importants en la mobilitat. S'implantaran quatre eixos verds als carrers de Consell de Cent, Girona, Rocafort i Comte Borrell i es guanyaran quatre noves places
Publicidad
barcelona,
Les obres estructurals per fer els eixos verds i les places previstes a la Superilla de l'Eixample començaran el pròxim 16 d'agost i comportaran afectacions rellevants en la mobilitat. Els treballs permetran implantar quatre eixos verds als carrers de Consell de Cent, Girona, Rocafort i Comte Borrell i amb la mateixa actuació es guanyaran quatre noves places als encreuaments de Consell de Cent amb Girona, Rocafort, Comte Borrell i Enric Granados.
Publicidad
La mobilitat ja quedarà configurada com es preveu en la transformació definitiva
La mobilitat ja quedarà configurada com es preveu en la transformació definitiva. Així, els vehicles que accedeixin a algun d'aquests carrers no podran fer tot l'eix viari seguit i hauran de girar a cada illa. La intervenció suposarà 58.000 m2 nous per als vianants.
Quan comencin les obres, a partir del 16 d'agost, els vehicles podran circular per les vies afectades però només per un carril. La nova configuració general de la mobilitat en aquests àmbits implicarà que els vehicles no podran fer dos trams seguits pels nous eixos verds i hauran de girar a cada illa. És a dir, l'accés a un eix verd des d'un carrer transversal implicarà la sortida pel següent carrer transversal. En relació amb les futures places, aquestes ja no es podran creuar com fins ara, sinó que els vehicles es veuran obligats a girar.
Publicidad
Als carrers del Consell de Cent i de Girona es retirarà el carril bici per tal d'avançar en el model de mobilitat final dels dos eixos, on serà possible el pas de bicicletes però respectant la prioritat dels vianants i el sentit del carrer. Tot i que les bicicletes podran seguir anant pel tram central de tots dos carrers, els carrils bici alternatius seran els de València i Gran Via pel cas de Consell de Cent, i els de Roger de Llúria i Pau Claris pel cas de Girona.