CulturaLes novetats literàries que arriben aquesta tardor

A les llibreries fa dies que se’ls hi ha girat feina organitzant les novetats, tots els gèneres acullen nous membres, i n’hi ha per a tots els gustos. Les editorials que publiquen llibres en català han aconseguit superar el sotrac pandèmic ajustant i redistribuint les seves programacions. I la propera temporada de tardor-hivern promet amb títols d’autors consolidats, d’altres que fa temps que no publicaven res i també amb debuts molt consistents. A continuació una selecció d’algunes d’aquestes novetats publicades en català ja disponibles a les llibreries d’arreu del territori.

De vides autèntiques

‘Sola’, Carlota Gurt (Edicions Proa)

Gurt va irrompre al panorama literari guanyant el premi Mercè Rodoreda

amb el recull de contes Cavalcarem tota la nit (2020), i ara publica la seva primera novel·la construida a ritme d’un inquietant compte enrere i on la Remei, la protagonista, experimenta la solitud en moltes de les seves dimensions. L’estil plàstic i incisiu de Carlota Gurt atrapa.

‘La vida autèntica’, Montse Barderi (Columna Edicions)

L’escriptora i especialista en estudis de gènere presenta una de les seves obres de ficció més sòlides. El títol ofereix pistes del que belluga als protagonistes, dos amics d’escola que es retroben després de 30 anys, un d’ells un escriptor d’èxit que a l’escola escrivia cartes d’amor per encàrrec del seu amic. El neguit de les primeres vegades i la voluntat de no perdre’s a un mateix són el batec d’aquesta novel·la.

D’aventures estranyes

‘Junil a les terres dels bàrbars’, de Joan-Lluís Lluís (Club Editor)

Les llegendes, les aventures i els viatges es reuneixen en aquesta novel·la de l’autor de El dia de l’ós. Junil és la protagonista d’aquesta història que passeja per l’Imperi Rompa i està habitada per esclaus, fugides nocturnes, traicions, morts, la poesia d’Ovidi, i un gran amor per la llengua.

‘Efendi’, Elisabet Riera (Males Herbes)

La responsable de l’impecable i singular editorial Wunderkammer també escriu, i acaba de publicar aquesta novel·la distòpica on gràcies a unes píndoles, l’Harmonia, l’Ordre i el Benestar estan assegurades a la Ciutat Blanca, una mena de societat ideal on viu la protagonista. Ella comença a tenir uns somnis que no s’ajusten a l’ordre establert i a través de les seves peripècies l’autora reivindica una mirada més ampla i màgica de la vida, més animal i sensual. Al capdavall components indispensables de la condició humana.

Per llegir d’una tirada

‘Si et cases, no em convidis’, Bruno Oro (Univers)

L’experiència d’escriure Tu busques amor i jo cobertura li va agradar a l’actor Bruno Oro que ara torna a la novel·la amb una història en la qual el protagonista ha de fer el discurs al casament de l’amor de la seva vida. Les circumstàncies de tot plegat són el fil d’una comèdia romàntica, tendra i divertida que es llegeix d’una tirada i que aixeca més d’un somriure.

‘Lluny vol dir mai més’, Marc Cerrudo Boada (Amsterdam)

Mereixedora del Premi Roc Boronat 2021 aquesta és la primera novel·la de Marc Cerruda. El llibre transcorre en 24 hores, les veus narratives són múltiples i el ritme és trepidant, aquesta és la forma d’una història carregada de dolor i contradiccions, però també d’un humor molt reeixit.

‘Natures’, autors diversos. (Sidillà)

Il·lustrat per Montse Mayol, aquest llibre aplega relats sobre la natura, ja sigui el camp, el mar o la muntanya. Entre els autors que els han escrit hi ha Miquel Aguirre, Núria Cadenes, Melcior Comes, Carlota Gurt, Adrià Pujol o Simona Škrabec. Tots ells reflexionen sobre la natura, sobre com l’amenacem i ella ens amenaça, sobre la seva diversitat i sobre per què ens resulta essencial per viure.

De crims i misteris

‘Morts qui us ha mort’, Iñaki Rubio (Comanegra)

L’andorrà Iñaki Rubio en aquest volum narra la història ficcionada de Pere Areny, l’últim condemnat a pena de mort per fratricidi a Andorra. Després de quatre anys investigant sobre l’afusellament d’Areny, l’autor n’ha construït una crònica absolutament trasbalsadora.

‘La conjura d’Herat’, Jordi Sierra i Fabra (Univers)

Jordi Sierra i Fabra, un mestre a l’hora d’aixecar trames farcides d’investacions i misteris aquesta vegada porta a la periodista Magda Ventura a descobrir una trama fosca vinculada a Herat, uns fets que la faran enfrontar-se a fantasmes del passat.

‘Quan la mort truca a la porta’, Salvador Balcells (Llibres del delicte)

Barrejant ficció i realitat, l’autor ens porta als temps convulsos de la restauracio borbònica i ubica la novel·la a Reus, on s’acaba d’obrir la primera agència de detectius privats portada per en Pere Rosich i la seva dona, la Coia Pibernat, una parella allunyada dels convencionalismes de l’època, i que es va ocupar d’investigar l’assassinat de tota la família que vivia al mas Periné el 1879.

Assajos i no ficcions per anar fent

‘Baules’, Marta Nadal (Comanegra)

La filòloga i crítica literària Marta Nadal aplega en aquest volum vint-i-una converses que va mantenir amb autores que escriuen o han escrit en català, des d’Anna Murià fins a Irene Solà. Són converses per gaudir-les i aprendre de la manera de caminar per la vida de dones com Teresà Pàmies, Montserrat Abelló, Dolors Miquel o Marta Pessarrodona. El títol no podria ser més encertat i necessari.

‘Salvem els mots’, Jordi Badia i Pujol (Rosa dels Vents)

Amb aquest llibre amè i divulgatiu el lingüista Jordi Badia reivindica paraules i expressions catalanes que cada vegada s’utilitzen menys, i que al llegir-les t’adones que són més fresques i concretes que les que fem servir habitualment.

Pels més joves

‘Mira’, Tina Vallès (Ànima Llibres)

Amb il·lustracions de Mercè Galí, aquest llibre de Tina Vallès és la història d’una nena molt tímida però molt curiosa que li agrada observar però no que la mirin. Una història de superació, tendra i divertida que encaixa perfectament amb la cita d’Ingrid Bergman que obre el volum "Jo era la tímida més gran que s’hagi pogut inventar mai, però a dins tenia un llegó que no callava".

‘Verstiari’, Pere Rovira (la Galera)

Aquest àlbum il·lustrat per Albert Asensio és el debut en la poesia infantil de Pere Rovira. Es tracta d’un recull de vint-i-dos poemes sobre els animals que connecta amb els bestiaris escrits per Pere Quart o Mercè Rodoreda. Però Pere Rovira no ha fet endevinalles sinó uns poemes populars que fugen de la banalitat.