Són les tantes de la nit d'un dissabte a Madrid, Albacete o Bogotà. Un grup de joves -cada vegada més joves- surt de festa a la recerca d'un local que obri fins tard. Vénen de fer botellón amb marques de beguda low cost, això sí, que als vint importa més la butxaca que la ressaca de l'endemà. Un relacions públiques d'una discoteca propera se'ls enganxa a l'espatlla. Dos per una copa per a ells, i les noies gratis. Elles accepten, ells protesten. Algunes paguen l'entrada a mitges o ja dins, s'encarreguen de convidar els cubates.

Una estampa qualsevol que podria estar passant ara mateix en alguna part del món. Aquest detall aparentment nimi mereix atenció. Les noies entren gratis. Aquesta invitació a omplir discoteques de gènere femení s'ha tornat a posar al centre del debat després que un bar d'Albacete rebés una multa de 1.500 euros acusat de tracte discriminatori de sexe i exercici abusiu del dret d'admissió. Pel que sembla, va ser un home el que va denunciar aquest suposat "tracte discriminatori": no entenia per què les seves companyes podien entrar gratis mentre ell havia de pagar. La sentència, destaca la professora de la Universitat Rei Joan Carles Sonia Núñez Puente, ni tan sols aprofundeix en la discriminació aparentment oculta a la qual se sotmet al gènere femení.

"Aquesta denúncia no estableix jurisprudència però sí precedent", assegura Marisa Fernández, de Dones Juristes. L'advocada explica que possiblement sigui el primer pronunciament de la justícia pel que fa a aquesta qüestió, almenys que es conegui públicament. "És la resolució judicial que volíem contra aquesta pràctica sexista però motivada des del punt de vista masculí", en lloc de denunciar una actuació que cosifica la meitat de la població, lamenta la lletrada.

L'interior d'una discoteca. EFE

Agressions sexistes fora dels bars

En canvi, des de l'associació de consumidors Facua -encara que rebutgen tot tipus de "pràctiques empresarials" que discriminin per raó de raça, sexe, ètnia o religió- creuen "difícil" demostrar la "intencionalitat masclista" de les ofertes especials només per a noies. És el que assegura el seu portaveu, Miguel Ángel Serrano. "La gent peca de reclamar poc perquè està de festa, no és el més habitual casos com el d'Albacete", afegeix.

Vicente Pizcueta, director de Comunicació de Noche Madrid -l'associació d'empresaris d'oci nocturn de la capital espanyola- va més enllà i recorda que només és una estratègia de màrqueting per afavorir un col·lectiu amb menys poder adquisitiu: "Estem posant el focus en la discriminació d'un gènere quan el que de veritat és greu és que elles segueixin cobrant menys pel mateix treball realitzat".

El titular fàcil, per a Pizcueta, és que s'explota l'atractiu de la dona quan en realitat el que fan aquest tipus de bars és distingir a quin tipus de públic volen dirigir-se. "És una forma de facilitar l'accés als bars de les noies", diu, tot i que rebutja les pràctiques de mal gust, "degradants i vexatòries" com la discoteca de Barcelona que ofereix entrada, copa i 100 euros per a les noies que no portin calces.

L'associació Noche Madrid ha iniciat el tràmit per demanar-li a la Comunitat que actualitzi les condicions d'accés als locals i que s'inclogui, com a motiu d'expulsió de bars i discoteques, les agressions sexistes, físiques, verbals i de tota mena que, segons denúncia Pizcueta, no estan tipificades en el dret d'admissió. "Volem excloure de la festa a tot aquell que no estigui per la feina d'entendre que en aquesta societat el no és el no", llança.

Dames gratis aquí i allà

Quan et vaig trobar / amb un altre amant / vaig tenir fantasia de matar-te / sempre vas ser simular/ ser un àngel / i un punyal de foc / em vas clavar dona. Són els últims versos d'un hit de la cumbia villera -aquesta cumbia que es balla al voltant de Buenos Aires- que es diu Mujer endiablada i que va popularitzar Pablo Lescano, el pare d'aquesta reinterpretació a l'argentina del popular gènere colombià. Lescano és també el fundador de la banda Damas gratis, "que pren el seu nom d'un costum en els balls populars, segons la qual només paguen entrada els homes". Quant a l'arrelament, sí que pot considerar-se costum, però la veritat és que no passa només en balls populars ni en una única part de l'oceà.

A Colòmbia es troben molts bars i discoteques amb un cartell a la porta: 'Dones no cover'. "A mi em sembla molt fort i mai entro a aquests llocs", diu el colombià Juan David Reina. A Anglaterra, les ladies nights es van posar de moda abans que a Espanya. Per aquí és una pràctica estesa, ho és i ho va ser, sobretot entre els anys noranta i dos mil. "Fins que vaig arribar a Madrid no sabia que això existia", recorda Maria Fernández, una basca establerta a la capital.

"Amb 20 anys i sense pasta em semblava bé que tinguéssim l'entrada gratis en alguns locals; fa uns anys, vaig fer unes proves per treballar a la sala Penèlope. El curro era anar a la discoteca, a omplir-la. Et pagaven per anar, per fer embalum. Llavors vaig pensar, ens estan fent servir a les noies com a esquer? ". Com Maria, moltes dones van arribar a la conclusió que no hi ha res gratis. El cost de l'entrada deixa de fer-se en diners per pagar-se amb el cos: "Som una presa fàcil per als oncles. És denigrant i fastigós".

Al Brasil són molt comuns els oferiments d'entrades gratis per a dona até meia-noite, fins a mitjanit. El periodista Adriano Belisario opina: "Em sembla clar que és masclista, denigrant ja no. Són festes més populars en general. Ja que existeix, si la dona se sent bé i li agrada l'ambient, crec que no hi ha problema en que s'aprofiti d'aquest avantatge ". Però, realment és un avantatge?

"Això reflecteix una pràctica molt heternormativa i sexista de la nostra societat". REUTERS / Nacho Doce

"Passa el mateix que amb les floretes", torna a la càrrega la professora Sonia Núñez Puente. Per què ens queixem que ens diguin frases boniques o ens deixin entrar gratis a les discoteques? "Perquè reforça la idea del neoliberalisme sexual. No és una gratificació sense cost perquè aprofundeix la idea de concebre la dona com a objecte de reclam". És obvi que el cartell de noies gratis busca, precisament, que l'afluència massiva del bestiar masculí davant d'un supòsit desitjable panorama plagat de fèmines generi més beneficis fins i tot que si nois i noies paguessin el mateix per la seva entrada.

"Amb això se'ns ensenya a les dones, des de ben joves, a treure rèdit del nostre capital eròtic, que és el nostre cos", segueix Sònia. "És una espècie de fals consentiment: ningú t'obliga però saps que com més maca siguis, com més et depilis, com més et maquillis, més avantatges tindràs". I t'estalviaràs problemes i comentaris no desitjats.

És obvi també que això no és una cosa aleatòria: no entren gratis als bars de copes dels nois que porten corbata i sabates a joc ni conviden a xupitos a les i els joves amb ulls blaus i cabells rossos natural.

"Això de cobrar només als homes pot originar que alguns se sentin amb el dret a ser invasius -per alguna cosa són els que han pagat l'entrada- i a estar còmodes en una condició de 'home ric' que s'ofèn si no acceptes el cubata que et paga i creu que el mínim que podries fer seria, tu, com a dona convidada, donar-li un petó ". És la reflexió de la professora i investigadora Patricia Anette, de 25 anys. "Això reflecteix una pràctica molt heteronormativa i sexista de la nostra societat: l'home proveïdor s'identifica com un símbol positiu". A més, torna a recordar que quan un gènere paga per entrar a un local nocturn i l'altre no, s'està considerant al segon mercaderia: "És la part oculta del que et costa aquesta entrada".