Amb l’auge de la segona onada i l’enduriment de restriccions hi ha hagut un augment de protestes a Catalunya, per diferents motius i organitzades per una varietat àmplia de col·lectius. El moviment pel dret a l’habitatge és un dels que es manté més mobilitzat davant l’execució imparable de desnonaments, però també hi ha hagut protestes de sectors econòmics com la restauració i la cultura, i també alguns esclats violents que s’han atribuït a grups d’extrema dreta. L’atac amb pintura a la façana del Palau de la Generalitat va activar totes les alarmes i va obligar el Govern a reforçar la seguretat de les conselleries que estan en la primera línia de la gestió de la pandèmia, com Salut o Treball.

"Quan hi ha una crisi s’aguditzen molts malestars", explica Jordi Mir, professor universitari i expert en ètica, filosofia moral i moviments socials. Les mobilitzacions acostumen a respondre sempre a realitats que ja existien prèviament. Així doncs, les que estem veient es deuen a qüestions que ja estaven allà però que la situació actual ha fet emergir amb força. "En una situació de crisi com l’actual veiem com el malestar existent va en augment, i els col·lectius que s’organitzen o que ja estaven organitzats són els que fan créixer mobilitzacions en un sentit o un altre", apunta l’investigador.

Per entendre per què ara hi ha protestes i durant la primera onada no, Mir assenyala que cal mirar tot el que ha passat des que va començar la pandèmia i la gestió política que s’ha fet. "Hi ha hagut un conjunt de decisions que hi ha qui no valora satisfactòriament perquè l’afecta molt radicalment en els seus projectes vitals", diu.

Protestes heterogènies

Si per una cosa es caracteritzen les protestes recents és per la seva heterogeneïtat. L’investigador n’identifica diferents tipus: d’una banda hi ha les protestes de sectors concrets, com la restauració, que tenen relació directa amb la seva situació laboral.

D’altra banda, hi ha grups que manifesten una mena "d’esmena a la totalitat" a les decisions que s’estan prenent. Organitzacions de l’esquerra independentista (EI) com la CUP, Arran o el sindicat COS, per exemple, han impulsat una sèrie de convocatòries amb un plantejament més genèric que "qüestiona com s’està gestionant políticament la pandèmia".

Per últim, Mir apunta a altres col·lectius, "més difícils d’identificar però vinculats a espais d’extrema dreta", que podrien aprofitar la conjuntura per "intentar capitalitzar el malestar per fer créixer unes idees polítiques afins a la seva posició".

L’historiador i expert en extrema dreta Carles Viñas descarta, però, que aquesta estratègia pugui tenir èxit. "L’extrema dreta té la voluntat de tenir un paper protagonista, però li falta múscul". No té prou gent i li manca coordinació, motiu pel qual no ha reeixit en coordinar-se a nivell estatal: "Té feblesa organitzativa".

L’últim cap de setmana d’octubre, amb l’aprovació de noves restriccions com el confinament de cap de setmana, van coincidir a Barcelona moltes manifestacions de signes i col·lectius diferents i contraris. Hi va haver aldarulls a Barcelona però també a ciutats com Madrid o Bilbao i es va assenyalar a grups ultres. Viñas apunta que la mobilització de l’extrema dreta va ser "bastant espontània", lluny d’aconseguir una coordinació general. "Els ultres no eren el col·lectiu més abundant ni nombrós. I si convoquen ells sols, són quatre", apunta.

Criminalització de la protesta

L’existència d’un teixit social organitzat desemboca en una major mobilització. Un dels moviments que està fent més demostració de força en els últims mesos és el de defensa del dret a l’habitatge. La consolidació de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), creada el 2009, és un dels factors que explica la força del moviment.

En aquesta matèria, la pandèmia ha agreujat una situació ja crítica. "Estem donant una resposta des de baix, organitzada, però no només als desnonaments. Podríem dir que l’habitatge porta 10 anys en crisi", afirma Sílvia Abadia, coportaveu del Sindicat de Llogateres.

Recentment, el Sindicat ha rebut 36 multes de 601 euros per intentar evitar un desallotjament que es va acabar executant amb "molta violència". Abadia diu que estan "escandalitzades" amb aquesta pràctica que s’està sistematitzant en els últims mesos. "Sembla que hi ha una intenció per part dels cossos policials de criminalitzar el moviment i acovardir-lo a través de la persecució i repressió amb multes emparades en la Llei Mordassa", critica.

Alhora, però, la coportaveu incideix en què la protesta és l’única via del moviment per pressionar pel compliment d’unes lleis que no s’estan aplicant: l’obligació dels grans tenidors d’oferir lloguer social abans de desnonar o la limitació dels desnonaments mentre duri la pandèmia, per exemple. "Sense tota aquesta feina de gent organitzada, no hi hauria aquests marcs legislatius. Es generen, s’aproven, però sense el moviment, no es respecten", afirma Abadia.

Arreu d’Europa

Les mobilitzacions arran de la segona onada no són exclusives ni de Catalunya ni de l’Estat espanyol. N’hem vist a diferents països europeus, amb especial virulència a Itàlia, però també a França, Alemanya o Bèlgica. Precisament, Viñas assenyala que els grups d’extrema dreta a casa nostra estan intentant agafar d’exemple convocatòries com les que van tenir lloc a les ciutats italianes de Roma o Nàpols: "Però aquí no tenen prou força", reitera l’historiador.

Tot i aquesta feblesa, Viñas fa una crida a veure "per què hi ha aquests esclats socials" i apunta a un "demèrit de les institucions". Si la situació actual va a més i empitjora, alerta, això pot donar peu a què les mobilitzacions de l’extrema dreta tinguin més recorregut.