L'arribada de la pandèmia va fer que els centres hospitalaris es dediquessin en gairebé un 90% a la Covid-19 a Catalunya. Durant tres setmanes, el nou virus va acaparar els esforços del personal sanitari, però els malalts amb altres afectacions seguien aquí. Els pacients d'ictus i infarts de miocardi van acudir menys a urgències, i això va tenir conseqüències que ja s'han començat a revertir. La directora del servei d'urgències de l'Hospital de Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, Mireia Puig Campmany, explica a Públic que va disminuir l'assistència dels malalts que normalment venien als serveis d'urgències del centre clínic quan, per la seva simptomatologia lleu, havien de dirigir-se a centres d'atenció primària. "Crec que van buscar ajuda de manera telefònica o van ser atesos en els ambulatoris", suposa l'experta, qui valora positivament la responsabilitat de la ciutadania.

Baixen les urgències d'ictus i cardiovasculars

Ara bé, aquesta responsabilitat també es va convertir en por, ja moltes persones temien anar a l'hospital pel risc d'infectar-se, encara que hi ha altres explicacions. Segons Puig Campmany, la literatura científica afirma que processos com els ictus o els infarts aguts de miocardi s'han reduït durant el confinament, així com els accidents de trànsit, en part per la falta d'activitats socials i la caiguda de la mobilitat. "Si la gent no va a partits de futbol no tenen infarts quan van al camp", comenta l'experta. Així mateix, Puig Campmany afegeix que és possible que els malalts "hagin passat el procés a casa intentant minimitzar els símptomes per por d'anar a l'hospital i infectar-se".

Així doncs, el coronavirus va reduir les urgències lleus i les més greus, com ara els ictus. El neuròleg i coordinador de la unitat d'ictus de l'hospital Vall d'Hebron, Carlos Molina, apunta que durant les tres primeres setmanes de confinament -en comparació amb el mateix període del 2019- va haver-hi una disminució d'un 25-30% de pacients amb ictus. Aquest fenomen també s'ha donat en la resta de països europeus i als Estats Units. Durant aquest temps van detectar una reducció del número d'ictus lleus, però els casos més greus arribaven amb pitjors símptomes. "Venien aquí dos dies després d'haver passat de tenir un ictus. Això no ho vèiem des dels anys 90", lamenta.

A part de la por d'infectar-se, el confinament va provocar que moltes persones que vivien soles deixessin de tenir companyia. Això va generar que ningú pogués detectar els símptomes d'un ictus si el patien -riure, torçar la boca, no poder aixecar el braç, que se li travi la llengua, no poder moure la meitat del cos, pèrdua de sensibilitat o pèrdua brusca del camp visual- i portar-les a l'hospital.

Molina remarca que l'hospital de Vall d'Hebron va facilitar "una via neta i ràpida per a les patologies urgents" com l'infart de miocardi i l'ictus "des del primer dia". A més, assegura que les sales que han funcionat des de l'inici de la pandèmia amb "total normalitat" ha estat la unitat d'ictus i la cardiovascular. En aquest aspecte, el cap de servei de cardiologia de l'hospital Vall d'Hebron, Ignacio Ferreira, afegeix que cap pacient que consultés per un infart va deixar de ser atès. "Lògicament, la rapidesa amb la qual es van fer totes les exploracions i l'atenció no és la mateixa que en les èpoques habituals", reconeix. Com va passar amb l'àrea d'ictus, també va haver-hi una baixada "molt important" a l'àrea de Ferreira. En el cas dels infarts la reducció va ser entorn del 40%, i a les urgències cardiovasculars -que consulten directament a les àrees hospitalàries d'urgències- l'atenció va caure més del 70%.

Com va passar amb els ictus, les urgències de cardiologia van tenir casos excepcionals, ja que els pacients no anaven a l'hospital encara que notessin símptomes. Això va provocar que els malalts arribessin en pitjor estat. "A l'àrea de Barcelona, en una setmana vam observar cinc infarts complicats amb trencament cardíac, cosa que no vèiem des de gairebé una dècada", recorda Ferreira. El doctor insisteix que els pacients amb patologies prèvies poden consultar amb el seu cardiòleg quan han d'anar a urgències. D'altra banda, remarca que qualsevol individu que tingui un dolor en el pit opressiu que no cedeix al cap de minuts i que va acompanyat de nàusees, suor o sensació de falta d'aire ha d'acudir "immediatament" a urgències.

Retard controlat en els tractaments de càncer

Malgrat que els ictus i els infarts de miocardi van ser les àrees que més canvi van notar en urgències, hi ha unes altres que també es van veure afectades. El cap d'oncologia mèdica de l'Hospital Vall d'Hebron, Josep Taberneros, subratlla que els malalts que podien ajornar els seus tractaments els van aturar durant les tres setmanes de màxima crisi sanitària. Encara que ara tots els pacients estan amb el tractament al 100%, en aquest període es van reduir fins al 50%. Les proves de diagnòstic o algunes cirurgies es van frenar, però Taberneros assegura que durant els mesos de maig, juny i juliol s'està duplicant l'activitat per recuperar la normalitat i així aconseguir que la llista d'espera es normalitzi el pròxim 31 de juliol. Taberneros recorda que el temps d'espera de les cirurgies està regulat pel Departament de Salut, i en principi entre el primer símptoma de càncer i el primer tractament -que en molts casos és la cirurgia- no passen més de 30 dies.

D'altra banda, el cap d'oncologia mèdica de l'Hospital Vall d'Hebron comenta que els pacients que estaven en procés de diagnòstic sí que han trigat més a rebre els resultats. Ara bé, quan els gabinets mèdics i de radiologia es van reactivar es van poder tornar a fer totes les proves diagnòstiques.

El missatge dels quatre experts és el mateix: tot torna a la normalitat i, en el cas que hi hagués un rebrot aquesta tardor, estan preparats per fer front a la pandèmia. "Hem après com tractar als malalts, com es fan els processos dins dels hospitals per separar les àrees, i jo crec que no tornarà a passar-nos el mateix", assegura Taberneros.

El coronavirus deixa sense recursos a la lluita del VIH a Catalunya

La Covid-19 ha alarmat a tota la població, però hi ha una pandèmia que fa anys que està expandida: la del virus de la immunodeficiència humana (VIH). El director del centre BCN Checkpoint, Ferran Pujol, explica a Públic que les proves de detecció VIH es van interrompre durant l'estat d'alarma perquè els usuaris no estaven autoritzats a anar al centre i també per prevenció sanitària.

"Diagnostiquem aproximadament el 40% dels casos a Catalunya", apunta Pujol, i afegeix que BCN Checkpoint és el principal centre de detecció de VIH del país. També fan proves de la resta de malalties de transmissió sexual (MTS), les quals s'envien als laboratoris. Aquestes es van interrompre perquè els hospitals no recollien mostres que no fossin de Covid-19. Durant el confinament feien uns 30 test diari de VIH, quan normalment fan en uns 70. "En un mes hem detectat més de 20 casos. O ja estaven afectats abans i van quedar sense opcions diagnòstiques, o bé es van infectar durant el confinament", suposa Pujol.

D'altra banda, BCN Check Point és el centre de referència estatal quant a tractaments de PrEP (Profilaxis de preexposició), un medicament que el Sistema Nacional de Salut va aprovar el 2019. Aquest fàrmac el prenen diàriament les persones amb un risc molt alt de contreure el VIH, però també aquelles que ja l'han contret i que amb el medicament poden evitar la seva propagació.

Per a Pujol, és essencial que tots els pacients que la necessitin rebin la PrEP. BCN Checkpoint atén 1.300 usuaris -dels quals un 40% va seguir amb el tractament durant el confinament- i té una llista d'espera de 600 persones que no podran començar a atendre fins a la tardor. Mentre que els casos de VIH que segueixen un tractament adequat no són un col·lectiu de risc respecte a la Covid-19, els que no ho facin tindran el sistema immunològic més deteriorat, la qual cosa posaria en risc la seva situació sanitària.

En aquest sentit, Pujol denuncia que la Generalitat ha prioritzat el combat del coronavirus i ha deixat sense recursos econòmics el desplegament de la PrEP en els pressupostos. Malgrat que insisteix que s'ha de "treballar per les dues pandèmies", denúncia que "la gent jove amb Covid-19 és molt probable que la passin amb simptomatologia lleu, mentre que el VIH és una infecció per a tota la vida de la qual de moment no hi ha cura".