Nova setmana marcada per les incidències i el caos a Rodalies. Dilluns va ser el torn de la R1, la R3 i la R4 i dimarts s'ha sumat també la R2 al ball d'avaries i afectacions de la xarxa ferroviària que ha derivat en cancel·lacions i retards generalitzats. El rècord d'usuaris assolit el 2022 amb la gratuïtat dels abonaments -100 milions- no evita aquest degoteig que té un impacte directe en la vida diària dels viatgers. 

Una de les afectacions més sonades aquest 2023 ha sigut l'afectació durant setmanes a la R2 sud per l'incendi d'un quadre de senyals a Gavà, que gairebé cinc mesos més tard encara porta cua per dirimir responsabilitats.

Però més enllà de les destacades, gairebé dia sí i dia també hi ha algun tipus d'incidència, moltes d'elles vinculades al mal manteniment de la infraestructura després de dues dècades de manca d'inversió estatal.

De fet, el Govern ha aprofitat el segon dia de caos consecutiu per assenyalar que entre gener i agost d'aquest any només hi hagut 44 dies lliures d'incidències. És a dir, quatre de cada cinc dies n'hi ha hagut alguna. Renfe ha replicat en un comunicat que el 92% dels usuaris de Rodalies utilitzen el servei amb "absoluta normalitat", tot i que reconeix que les obres que s'estan fent actualment alenteixen la recuperació en les avaries.

Enmig de les negociacions dels independentistes per la investidura de Pedro Sánchez, aquestes incidències persistents i el mal funcionament generalitzat abonen el terreny per una reivindicació ja històrica com és el traspàs integral del servei a la Generalitat. Tant Junts com ERC la portaven al programa electoral de les últimes eleccions -i fa més de 15 anys que ho reclamen- però ha reemergit amb força aquests dies.

El 2009, després d'un acord derivat de l'Estatut del 2006, el Govern estatal va traspassar al català la planificació del servei, és a dir, els horaris i les tarifes, però la infraestructura -les catenàries i les vies- i els trens segueixen a les seves mans, a través de les empreses públiques Adif i Renfe.

El president, Pere Aragonès, ha qualificat el traspàs integral "d'imprescindible i urgent" per tal de "revertir anys de deixadesa".

D'altra banda, els últims dies el Govern espanyol ha tret pit d'inversions a la xarxa ferroviària catalana, com els 155 milions que destinarà a desdoblar la R3 entre Parets del Vallès i la Garriga o els 540 milions del recentment licitat contracte de soterrament de les vies a Montcada i Reixac.

En els últims mesos hi hagut diverses obres a la infraestructura, la majoria dins el pla Transformem Rodalies, que Pedro Sánchez va tirar endavant per donar resposta a les reclamacions catalanes. Concretament, Renfe apunta que des que es va iniciar el Pla de Rodalies el 2020, s'han executat 1.154 milions d'euros, la meitat del previst fins al 2025.

Tot i això, la manca d'inversió és costosa de capgirar i les obres carreguen encara més una xarxa que arrossega fortes deficiències, com ha reconegut la pròpia operadora.

Tres mesos de tall a la R3

Ara mateix, un dels principals focus de preocupació dels viatgers és la R3, que fa el trajecte de l'Hospitalet de Llobregat a Puigcerdà i que afronta uns mesos de tall per les obres de desdoblament de la via, que és única. El tram entre Parets del Vallès i la Garriga estarà prop de tres mesos tallat i els usuaris s'han organitzat per reclamar alternatives dignes.

"Es preveu un final d'any dur per les usuàries, i el 2024 serà encara pitjor", lamenta la Mònica, una de les persones que gestiona el compte de Twitter Usuàries Fartes, que denuncia retards reiterats i manca d'informació de la línia i sobretot del tall.

El desdoblament és una reivindicació històrica per millorar el funcionament de la línia, però això no treu l'afectació que provocarà en milers de viatgers que l'utilitzen a diari.

En una entrevista per telèfon amb Públic, aquesta usuària critica que Renfe informés amb tan sols 12 dies d'antelació del servei alternatiu per carretera. "No hem tingut ni dues setmanes per organitzar-nos", etziba. Fonts de Renfe situen aquest termini dins la normalitat i assenyalen la complexitat de coordinar les dates amb Adif.

El tall començarà el 12 d'octubre i durarà fins a finals de gener entre Parets i la Garriga, mentre que l'estació de Mollet Santa Rosa quedarà sense servei només aquest primer mes. 

Les obres serviran per fer una "millora integral" de la xarxa amb intervencions a les estacions, la senyalització i les vies. Tot i això, la doble via no entrarà en funcionament fins el 2025 i la nova estació de Parets, fins el 2026, i durant el 2024 hi haurà més talls.

De moment, en aquesta primera interrupció de prop de tres mesos i mig hi haurà busos que faran el mateix recorregut que el tren, i també dues línies directes que enllaçaran Centelles i la Garriga, respectivament, amb La Sagrera, a Barcelona.

Malgrat això, els usuaris no ho veuen clar. Aquest dissabte, la Plataforma de Promoció del Transport Públic (PTP) i el col·lectiu Perquè no ens fotin el tren van protestar a la Garriga per reclamar un reforç d'aquest servei alternatiu. Preocupa especialment no saber el nombre d'autobusos que passaran, ni els horaris, ni tampoc on estaran situades les parades.

"Que posin un autobús cada 30 minuts és com que no posin res. Els trens sempre van plens, ens preocupa que no sigui operatiu", afegeix la Mònica. Les fonts de Renfe asseguren que "seran els busos necessaris" perquè el servei s'ha dimensionat en base als aforaments habituals, i que si quan comenci s'observen defectes, es reorganitzarà.

Els col·lectius temen que es repeteixi una siuació similar a la de Vilafranca del Penedès o Martorell, on s'han arribat a veure cues de 200 persones per agafar els busos que connecten amb Barcelona davant de les obres a la R4.

Més enllà d'això, els usuaris denuncien retards "estructurals" i que un viatge que sobre el paper dura entre 40 i 45 minuts (el Figaró-Barcelona) acabi sent d'entre una hora o hora i deu, especialment des que s'han posat en marxa els abonaments gratuïts.

"Ara com que no paguem, ja és un escàndol. Estem tenint retards de 20, 30 minuts al dia", lamenta la Mònica. Sense comptar les afectacions d'aquests últims dos dies, amb diversos trens suprimits i retards de fins a dues hores a la línia.

Les fonts de Renfe neguen qualsevol vinculació de la gratuïtat amb les incidències i recorden que el fet que es tracti d'una via única repercuteix amb una menor capacitat de recuperació davant d'imprevistos.