Les Festes Majors de Barcelona assagen fórmules per no morir d’èxit

Envelats. Guarnits. Ballades i cerveses. Sopars a la fresca. Revetlles. Com cada any, l’estiu comporta l'arribada de les festes majors de barri a Barcelona. Algunes de les més cèlebres, però, estan patint un procés de massificació tan intens que moltes veus alerten que es pugui perdre la seva la identitat veïnal i idiosincràsia pròpia. El barri de Gràcia, per exemple, va rebre l’any passat entre 2,5 i 3 milions de visitants, segons dades de la Guàrdia Urbana. Per això, aquest nucli és el paradigma del procés de popularització d’una festa major.  

Carrer guarnit a Gràcia. COMISSIÓ FESTES DE GRÀCIA

La primera passa, descongestionar la nit. De fet, la Comissió de Festes de Gràcia està potenciant les activitats durant el dia, de forma que les hores nocturnes tinguin menys impacte en la vida veïnal. “La música i el soroll hi són, és clar, però estem aconseguint reduir-los”. I afegeix, amb humor: “Si l’Ajuntament organitzés les festes de La Mercè a l’agost, ens repartiríem la gent”. Potenciant la vida diürna, una de les franges horàries més intenses ara arriba a partir de les 18 hores, quan la calor ja no apreta tant: la passejada per veure els carrers guarnits.

Gràcia: carrers unidireccionals per evitar embussos

Enguany, de fet, són 24 carrers els que participen del concurs, tres més que l’any passat. “És la xifra de participants més alta des de 2001, així que la salut de la nostra festa és molt bona”. I justament per evitar els embussos als estrets carrers que participen de la decoració, la Comissió i l’Ajuntament van marcar uns criteris de mobilitat que passen per la creació de carrers de sentit únic: només s’hi pot entrar per una de les cantonades, només s’hi surt per l’altra. Des de la regidoria de Seguretat expliquen que així s’eviten els embuts i afavoreix un itinerari recomanat. Carbonell, a més a més, indica que els controls d’accés permeten regular el fluix de persones i eviten situacions d’angoixa o de calorada.

“Un parc temàtic d’oci nocturn”

Allà on Comissió de Festes no veu una massificació problemàtica, sí que la veu l’Associació de Veïns de Gràcia. El seu vicepresident, Toni Ramon, creu que “tenim un problema i és molt gran”. Aquest veí gracienc explica: “La Festa Major ha mutat de lloc de trobada dels veïns a un espectacle”. De fet, creu que la vida cultural de nit del barri l’ha convertit en un "parc temàtic d’oci nocturn". “Això passa tot l’any, però durant aquests dies s’intensifica”, afegeix. Ramón també apunta que una saturació humana de tal densitat causarà desperfectes sí o sí, malgrat el comportament de la gent no sigui incívic. Ramon conclou, en tot cas, que la transformació del barri prové de la gentrificació immobiliària i comercial. És procés irreversible? “Home, és com un tsunami de 30 metres, al que li poses una presa de 3 mestres per mirar de contenir-lo”.

La regidora Bonet reconeix que la FM de Gràcia “ha agafat una dimensió de ciutat i més global”, però que s’hi ha implementat mesures que serveix per garantir les condicions òptimes de seguretat i accessibilitat als diferents espais.

Un dinar popular a les festes de Gràcia. COMISSIÓ FESTES DE GRÀCIA

La FAVB insta l’Ajuntament a no fer-ne promoció

Per contra, la presidenta de la Federació d’Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona (FAVB), Ana Menéndez, culpabilitza l’Ajuntament –en part- per la massificació de les festes de Gràcia: “Les estan anunciant des del web municipal adreçat als turistes, cosa que és absolutament incoherent amb els esforços que s’estan fent des del territori per tal de gestionar del creixement”. Per això, demana que l’Ajuntament “no faci promoció adreçada als turistes de les diferents FM de la ciutat”. De fet, Menéndez fa una divertida observació: “Si fas promoció, al final acaba donant els seus fruits”. I en el cas de les festes de Gràcia, ja no necessita més fruits. Menéndez també insta l’Ajuntament a enretirar les promocions al Turó de la Rovira, que avui en dia pateix igualment un procés gentrificador generat pel turisme internacional.

L’Alternativa de Sants: descentralitzar en cinc espais

Una petició que comparteixen, precisament, des de la Festa Major Alternativa de Sants. El membre de l’organització Marcos Muñiz explica com van arribar a la conclusió que l’in crescendo d’assistència que assolien any rere any no era del tot positiu. “Vam arribar a concentrar 5.000 persones al Parc de l’Espanya industrial”, explica gràficament. “Així que la festa deixava d’estar arrelada al barri. Bàsicament estava feta per a gent de fora. I fins i tot es podia generar mal ambient, amb tanta gent”, raona Així que l’any 2017 van apostar per eliminar l’espai central i dividir-lo en cinc espais arreu de Sants. Fa balanç: “Ara està més arrelada i hi ha una menor concentració de gent”. Els cinc nous espais són els propis locals i exteriors d’algunes de les entitats que formen part de l’“alternativa”.

Festa Major de Sants. Comissió de Festa Major Alternativa de Sants

La clau: no fer-ne gaire publicitat

Qui també ha pres mesures per evitar la massificació és la Comissió ‘oficial’ de la Festa major de Sants. La seva presidenta, Gemma Solsona, explica que han optat per no fer publicitat externa del calendari de la FM, limitant-se a informar al barri. “Si milers de persones volen venir, no ho podem evitar, però hem d’intentar que mantingui el seu caràcter de barri”. En tot cas, a Sants el problema és menor, ja que el traçat viari és més ample i els punts calents de la festa estan més dispersos.

Concert de l'alternativa de Sants. Comissió de Festa Major Alternativa de Sants