Envelats. Guarnits. Ballades i cerveses. Sopars a la fresca. Revetlles. Com cada any, l’estiu comporta l'arribada de les festes majors de barri a Barcelona. Algunes de les més cèlebres, però, estan patint un procés de massificació tan intens que moltes veus alerten que es pugui perdre la seva la identitat veïnal i idiosincràsia pròpia. El barri de Gràcia, per exemple, va rebre l’any passat entre 2,5 i 3 milions de visitants, segons dades de la Guàrdia Urbana. Per això, aquest nucli és el paradigma del procés de popularització d’una festa major.  

Malgrat que no tots els actors implicats coincideixen en el grau d’optimisme o pessimisme respecte a la massificació, el cert és que tothom està implementant mesures per evitar que sigui creixent el nombre de visitants i gestionar les masses. Carla Carbonell, presidenta de la Comissió de Festes de Gràcia (que precisament ha anunciat aquesta setmana el programa de festes de 2019), reflexiona: “El turisme és un problema de ciutat, no és una qüestió que ens pertoqui resoldre justament a nosaltres. Ara bé, sí que és important fer una bona gestió de la gent que ens ve a veure, ja que es concentra en franges horàries molt concretes”.

Carrer guarnit a Gràcia. COMISSIÓ FESTES DE GRÀCIA

La primera passa, descongestionar la nit. De fet, la Comissió de Festes de Gràcia està potenciant les activitats durant el dia, de forma que les hores nocturnes tinguin menys impacte en la vida veïnal. “La música i el soroll hi són, és clar, però estem aconseguint reduir-los”. I afegeix, amb humor: “Si l’Ajuntament organitzés les festes de La Mercè a l’agost, ens repartiríem la gent”. Potenciant la vida diürna, una de les franges horàries més intenses ara arriba a partir de les 18 hores, quan la calor ja no apreta tant: la passejada per veure els carrers guarnits.

Gràcia: carrers unidireccionals per evitar embussos

Enguany, de fet, són 24 carrers els que participen del concurs, tres més que l’any passat. “És la xifra de participants més alta des de 2001, així que la salut de la nostra festa és molt bona”. I justament per evitar els embussos als estrets carrers que participen de la decoració, la Comissió i l’Ajuntament van marcar uns criteris de mobilitat que passen per la creació de carrers de sentit únic: només s’hi pot entrar per una de les cantonades, només s’hi surt per l’altra. Des de la regidoria de Seguretat expliquen que així s’eviten els embuts i afavoreix un itinerari recomanat. Carbonell, a més a més, indica que els controls d’accés permeten regular el fluix de persones i eviten situacions d’angoixa o de calorada.

Segons Josep Maria Contel, historiador gracienc i membre de la Comissió, les festes de Gràcia “no estan massificades, tot i que sí que hi ve molta gent i degut el traçat viari del barri la concentració de gent és alta”. A parer seu, però, no és més problemàtic que la massificació a la plaça de Berga pels salts de Patum o a la diada castellera a Vilafranca del Penedès. I contextualitza l’evolució demogràfica de la festa: “Al segle XIX vivien unes 600.000 persones al voltant de Gràcia, mentre que avui dia ho fan 5 milions de persones”. Es refereix així al fet que no només hi ha un increment de l’afluència per part del turisme internacional, sinó eminentment per la pròpia ciutadania de la resta de barris de Barcelona i de les ciutats de l’Àrea Metropolitana.

“Un parc temàtic d’oci nocturn”

Allà on Comissió de Festes no veu una massificació problemàtica, sí que la veu l’Associació de Veïns de Gràcia. El seu vicepresident, Toni Ramon, creu que “tenim un problema i és molt gran”. Aquest veí gracienc explica: “La Festa Major ha mutat de lloc de trobada dels veïns a un espectacle”. De fet, creu que la vida cultural de nit del barri l’ha convertit en un "parc temàtic d’oci nocturn". “Això passa tot l’any, però durant aquests dies s’intensifica”, afegeix. Ramón també apunta que una saturació humana de tal densitat causarà desperfectes sí o sí, malgrat el comportament de la gent no sigui incívic. Ramon conclou, en tot cas, que la transformació del barri prové de la gentrificació immobiliària i comercial. És procés irreversible? “Home, és com un tsunami de 30 metres, al que li poses una presa de 3 mestres per mirar de contenir-lo”.

Tanmateix, la regidora coordinadora de Districtes, Laia Bonet (PSC), apunta a la campanya de convivència “que incidirà en el descans dels veïns i les veïnes, el respecte als guarnits, en l’ús dels lavabos públics i en el fet de no embrutar els carrers per facilitar-ne la neteja”. De fet, l’Ajuntament establirà enguany 97 urinaris mòbils de carrer, per afavorir la convivència veïnal i festiva. A més a més, des de l’àrea de Seguretat indiquen que l’any passat pràcticament no es van registrar incidents vandàlics amb el guarnit. L’any 2017 va estar condicionat per ser el dels dies post-atemptat de la Rambla i la tensió i afectació general també limitar actes vandàlics. Anys anteriors sí que s’han registrat actes vandàlics, tot i que sostenen que de manera “esporàdica”.

La regidora Bonet reconeix que la FM de Gràcia “ha agafat una dimensió de ciutat i més global”, però que s’hi ha implementat mesures que serveix per garantir les condicions òptimes de seguretat i accessibilitat als diferents espais.

Un dinar popular a les festes de Gràcia. COMISSIÓ FESTES DE GRÀCIA

La FAVB insta l’Ajuntament a no fer-ne promoció

Per contra, la presidenta de la Federació d’Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona (FAVB), Ana Menéndez, culpabilitza l’Ajuntament –en part- per la massificació de les festes de Gràcia: “Les estan anunciant des del web municipal adreçat als turistes, cosa que és absolutament incoherent amb els esforços que s’estan fent des del territori per tal de gestionar del creixement”. Per això, demana que l’Ajuntament “no faci promoció adreçada als turistes de les diferents FM de la ciutat”. De fet, Menéndez fa una divertida observació: “Si fas promoció, al final acaba donant els seus fruits”. I en el cas de les festes de Gràcia, ja no necessita més fruits. Menéndez també insta l’Ajuntament a enretirar les promocions al Turó de la Rovira, que avui en dia pateix igualment un procés gentrificador generat pel turisme internacional.

Igualment, l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible també alça la veu per alertar de la pèrdua de la idiosincràsia dels barris. “Ara bé, per evitar-ho no basta amb comportaments individuals, cal aturar la promoció turística de la ciutat”, assegura Dani Pardo, membre de l’ABTS, tot posant el focus en l’actuació municipal. Pardo creu que s’ha arribat tan lluny, amb el boom turístic, que fins i tot els veïns de Gràcia han organitzat una festa “fora de temporada”, ja que la de l’agost la consideren “cremada”. Es refereix a la Festa de la Primavera que han estrenat algunes entitats gracienques, per poder trobar-se en un espai menys saturat. Encara més: “Les pròpies resistències anti-turistificadores generen atractiu, com el fet que els turistes es facin selfies amb una pintada en contra del turisme”. I anima les comissions de festes de tota la ciutat a fer seva la reivindicació del decreixement turístic.

L’Alternativa de Sants: descentralitzar en cinc espais

Una petició que comparteixen, precisament, des de la Festa Major Alternativa de Sants. El membre de l’organització Marcos Muñiz explica com van arribar a la conclusió que l’in crescendo d’assistència que assolien any rere any no era del tot positiu. “Vam arribar a concentrar 5.000 persones al Parc de l’Espanya industrial”, explica gràficament. “Així que la festa deixava d’estar arrelada al barri. Bàsicament estava feta per a gent de fora. I fins i tot es podia generar mal ambient, amb tanta gent”, raona Així que l’any 2017 van apostar per eliminar l’espai central i dividir-lo en cinc espais arreu de Sants. Fa balanç: “Ara està més arrelada i hi ha una menor concentració de gent”. Els cinc nous espais són els propis locals i exteriors d’algunes de les entitats que formen part de l’“alternativa”.

En comptes de centrar-se en els guarniments, enguany ambientaran els espais amb decoració basada en la vaga de la Canadenca (de la que enguany es compleix el 100 aniversari). “Es una reivindicació obrera d’aquest barri”, explica Marcos, de forma que els visitants podran contemplar una barricada, la reproducció de les 3 torres, referències al Noi del sucre...

Festa Major de Sants. Comissió de Festa Major Alternativa de Sants

La clau: no fer-ne gaire publicitat

Qui també ha pres mesures per evitar la massificació és la Comissió ‘oficial’ de la Festa major de Sants. La seva presidenta, Gemma Solsona, explica que han optat per no fer publicitat externa del calendari de la FM, limitant-se a informar al barri. “Si milers de persones volen venir, no ho podem evitar, però hem d’intentar que mantingui el seu caràcter de barri”. En tot cas, a Sants el problema és menor, ja que el traçat viari és més ample i els punts calents de la festa estan més dispersos.

En tot cas, alguns carrers que guarneixen ja han manifestat la seva voluntat de plegar “si s’acaben convertint en Gràcia”, reconeix Solsona. També s’ha valorat negativament la presència massiva de joves en alguns concerts potents: “Al final la gent no pot arribar ni a la barra i les entitats no guanyen diners per recuperar la inversió”. Sants viurà les seves festes del 24 d’agost a l’1 de setembre. I a diferència dels darrers anys, no se solaparà amb Gràcia. “Intentarem que la gent no se senti envaïda, organitzant els sopars a la fresca i les activitats veïnals”.

La 3a tinent d’alcalde i regidora encarregada de la coordinació de districtes, Laia Bonet, també fa balanç: “La FM de Sants és una festa eminentment viscuda pel veïnat, a la que també hi assisteix públic d’altres punts de Barcelona, però que en cap cas pateix una massificació turística. No s’hi han detectat problemes ni una presència massiva de turistes”.

Tmbé apunta a un tercer barri, que precisament aquest cap de setmana viu la seva festa major: Poble-Sec. “Fins ara ha estat força tranquil, tot i que sí que preveiem major afluència de gent per dissabte, potser turistes per la proximitat del Raval. Tot i així, considerem que està lluny de la massificació turística que pugui fer perdre la identitat de barri”, explica Bonet, i destaca les activitats que generen cohesió entre el veïnat. Hi coincideix la presidenta de la FAVB, Ana Menéndez: “Ha estat el moviment veïnal el que ha defensat el model de festa: no només lúdic i de fer uns beures, sinó de fer barri, cohesió social i xarxa veïnal”.

Concert de l'alternativa de Sants. Comissió de Festa Major Alternativa de Sants