Les deu claus que poden acabar amb Joan Carles I i el seu llegat

L'estratègia de la Zarzuela per crear un tallafocs i protegir Felip VI ha causat un aïllament polític encara més gran de Joan Carles I, a mesura que creixen les revelacions al voltant de les investigacions sobre la seva fortuna secreta a Suïssa i quan es compleix un any de la seva retirada de la vida pública. 

La tempesta perfecta

"Desitjo manifestar-te la meva més absoluta disponibilitat per a contribuir a facilitar l'exercici de les teves funcions, des de la tranquil·litat i l'assossec que requereix la teva alta responsabilitat. El meu llegat, i la meva pròpia dignitat com a persona, així m'ho exigeixen", exposa Joan Carles I en el seu comunicat que, igual que el de la seva abdicació i la seva retirada de la vida pública, es presenta en forma de carta dirigida al seu fill.

Les deu claus

Aquestes són les deu claus que poden acabar amb Joan Carles I i el seu llegat:

1.- Mecanisme per ocultar més de 100 milions de dòlars

L'any 2008, Joan Carles I va rebre al seu despatx del Palau de la Zarzuela els gestors de fortunes suïssos Arturo Fasana i Dante Canónica. Els va encarregar la creació d'"una estructura" secreta a Suïssa destinada a ingressar una "important donació" que rebria del rei d'Aràbia Saudita, Abdul·là bin Abdulaziz al-Saud. Finalment, la donació va consistir en 100 milions de dòlars. A Panamà es va crear la Fundació Lucum, amb compte al banc Mirabaud a Suïssa. Els diners van arribar de l'Aràbia Saudita per mitjà d'una transferència.

2.- El cap de l'Estat va declarar a Hisenda?

Les diligències de la Fiscalia del Suprem abasten a més una investigació per a descobrir si el cap de l'Estat va incomplir les seves obligacions fiscals. Joan Carles I, llavors cap de l'Estat, hauria d'haver pagat 52 milions d'euros per la donació que diu que va rebre del rei d'Aràbia Saudita en l'any 2008. Hi hauria d'haver presentat la liquidació corresponent de l'Impost de Donacions. La investigació de la Fiscalia de l'Suprem abasta a més una investigació fiscal per respondre a aquesta pregunta que tot apunta que sigui negativa.

3.- El tren de vida, mentre Espanya patia la crisi econòmica

Entre els anys 2008-2012, en plena crisi econòmica, Joan Carles I va estar gastant aquesta multimilionària fortuna secreta a raó de 100.000 euros al mes. Vivia a La Angorrilla, una finca del Pardo on el monarca va decidir independitzar-se el 2006, quan l'"entranyable amistat" amb Corinna va començar a consolidar-se. Els diners els retirava el propi monarca amb la seva pròpia signatura i de la caixa del banc Mirabaud, segons va revelar El Confidencial. Aquest banc es va instal·lar a Barcelona l'any 2009.

4.- Els delictes podrien haver prescrit o són difícils d'investigar

El tsunami desencadenat al voltant de les revelacions sobre aquest escàndol envolten Joan Carles I i ha obert el debat de la moralitat pública de la seva forma d'actuar. El presumpte delicte fiscal que va cometre Joan Carles I al no declarar la donació va prescriure el passat 1 de juliol, el dia anterior al fet que es rebés a Espanya la investigació oberta a Suïssa. Ara bé, si es van produir moviments d'aquests diners posteriorment, tal prescripció quedaria interrompuda i el rei emèrit podria ser acusat si la defraudació supera els 120.000 euros a l'any.

5.- La investigació data de 2017

La Fiscalia Anticorrupció va obrir unes diligències secretes l'any 2017 per confirmar si es van repartir 80 milions d'euros en comissions per part d'empreses espanyoles que van rebre l'adjudicació de l'AVE a la Meca. Tres anys és un temps més que suficient per posar fi a un assumpte que no tingui contingut, però sí per avançar en la concreció del delicte que s'anomena corrupció en les transaccions internacionals. Ara, aquesta investigació ha estat remesa a la Fiscalia de l'Suprem, ja que Joan Carles I està aforat allà des de la seva abdicació.

6.- Un incisiu fiscal suís

Les fiscalies de tots dos països han pactat el repartiment de les competències de cada un, després de les visites del fiscal suís Yves Bertossa a Espanya. L'espanyola investiga Joan Carles I i els empresaris que van poder participar en aquests pagaments, mentre que la suïssa s'encarrega de la resta dels implicats, com són els gestors de la fortuna oculta i Corinna Larsen.

7.- La Fiscalia s'oposarà al fet que l'emèrit declari a Suïssa

La Fiscalia del Suprem ha obert aquestes diligències informatives per aclarir tot dubte respecte a si Joan Carles I va poder cometre delictes fiscal i de blanqueig i, si escau, quan hagin prescrit o no. Els fiscals d'Anticorrupció i Bertossa van mantenir l'octubre passat una tensa reunió on els primers van posar un límit: Joan Carles I era cap de l'Estat quan es van cometre els fets que s'investiguen a Suïssa i tots els països reconeixen la immunitat internacional dels caps de estat.

8.- Corinna, principi i fi

La investigació d'aquest cas va arrencar arran d'unes gravacions descobertes al comissari jubilat José Manuel Villarejo quan va ser detingut el 2017. Consisteix en una entrevista que va mantenir a Londres amb Corinna Larsen i l'expresident de Telefónica Juan Villalonga a l'hotel Connaught. En elles, l'"amiga entranyable" de Joan Carles I assegurava que el rei emèrit tenia una fortuna secreta i que havia cobrat comissions per l'adjudicació de l'AVE a la Meca. Els diners estaven ocults en comptes a l'estranger, controlats per tercers com el seu cosí Álvaro d'Orleans. També va revelar que ella hauria estat utilitzada com a testaferro per ocultar el seu patrimoni a l'estranger.

9.- El tallafocs de Felip VI

La casa reial i Felip VI han mantingut un aparent perfil baix davant els mitjans de comunicació, però contundent a l'hora de repudiar el pare. Aïllament que ha aprovat el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. El passat 14 de març, el diari britànic The Telegraph va revelar que Felip VI era beneficiari de la Fundació Lucum, la societat offshore panamenya.

10.- Al focus del Suprem

La Fiscalia General de l'Estat va anunciar el 8 de juny que les diligències obertes a la Fiscalia Anticorrupció serien elevades a la Fiscalia del Suprem, atès que les investigacions afecten "directament" l'excap de l'Estat. Aquest anunci va col·locar de nou Joan Carles I a l'ull de l'huracà. Es va produir quatre dies després que es reprenguessin els terminis processals, que havien estat suspesos per la declaració de l'Estat d'Alarma.