Les mesures de confinament han posat en stand by el curs escolar per a infants, joves i professors. En declaracions a la SER, el conseller d’Educació, Josep Bargalló, ha desitjat que la normalitat torni als centres abans de Sant Joan, tot i que aquesta decisió l'hauran de prendre les autoritats sanitàries. Bargalló, fins i tot, defensa que aquesta tornada podria estudiar-se cas per cas: "És més fàcil de fer en un centre d’FP que té molts tallers que en una llar d’infants", ha dit, en referència al distanciament social. 

"Nosaltres vam ser els primers a tancar, i segurament hem de ser els últims a començar", opina Ramon Font, secretari general del sindicat USTEC. Font, que també afirma que aquesta decisió ha de venir de Salut, creu que és evident que els centres educatius poden ser punts de risc pel que fa a la propagació del virus: "Obrir un institut amb 1.000 alumnes i 100 professors és un esdeveniment massiu. I fer una classe amb 30 alumnes en un espai reduït, no sembla l’escenari més òptim pel distanciament social".

Aquesta realitat ha obligat els alumnes a formar-se telemàticament, un mètode que genera moltes limitacions a l’hora de garantir el dret a l’educació: "Sabem que dos de cada deu estudiants no tenen ordinadors, i un de cada deu no té connectivitat. I molta d’aquesta connectivitat és precària, amb les dades mòbil", explica Font. L’ensenyament a distància, per tant, queda condicionat pels recursos dels estudiants: "És obvi que no és el mateix estudiar en un dúplex on viuen tres persones que fer-ho en una habitació compartida per una família de quatre persones. Tinc companys que expliquen que algunes famílies no tenen ni endoll a la paret".

El mateix pensa el secretari general de CCOO Educació, Manel Pulido, qui creu que amb les mesures de confinament es conjuren les desigualtats educatives amb les socials: "Si et faltaven per donar 10 temes i al final de tot ja havies perdut pel camí un 20% dels alumnes, ara aquesta xifra es dispara. Hi ha famílies que no poden donar suport als seus fills, o que no tenen el suport tecnològic per fer curs telemàtic. Jo mateix, tinc un ordinador a casa. Quan teletreballo, la meva filla no pot estar estudiant", explica Pulido.

Tots aquests hàndicaps han portat el Departament d’Educació a aconsellar que els docents no facin activitats avaluables. "Hem de fer avaluació formativa, i no ha de ser qualificadora. Els alumnes estan aprenent coses que no teníem previstes, com ara a valorar la sanitat, les feines de cures, la gent que treballa als súpers, que cuida els avis... Hi ha molts aprenentatges", explica Pulido, qui defensa que tota activitat qualificable va acabar el 12 de març. "A Finlàndia es fan tres cursos menys que nosaltres, 2.000 hores menys. Perdre 200 hores de curs tampoc ens ha d’esgarrifar tant. El que compta és la qualitat, i estar més preparats si es torna a repetir una situació així", diu Ramon Font, qui també critica que no s’estiguin cobrint baixes de maternitat o per malaltia amb substituts.

Canviar els exàmens per petits reptes formatius

Aquesta és la realitat que estan vivint a l’Escola Josep Carner de Badalona, que, tal com explica la seva directora, Tere Vivancos, ja havien fet una feina de conversió digital que els està permetent treballar amb més recursos: "Tenim tres webs per cada comunitat de cursos i un moodle on penjar continguts. Cada alumne té un correu d’escola, fem trucades telefòniques amb les famílies i videotrucades amb els estudiants per veure com estan, com ho estan vivint. I a més, jo tinc un mòbil d’escola amb un grup de whatsapp per cada classe amb les famílies per resoldre dubtes com quan es faran els informes o com van les beques menjador".

La feinada que dediquen els professors i professores als alumnes, però, no va dirigida a fer deures o explicar temari, tal com explica Vivancos: "Les indicacions són clares. Les trucades són per saber com estan i posar petits reptes que puguin fer amb el que tenen. Perquè ho facin, si volen i poden. La nota del curs es fixarà segons la feina feta fins al 12 de març, i ja està". Les diferències pel que fa als recursos tecnològics, com disposar d’una impressora per imprimir una fitxa o haver de treballar en un mòbil en comptes d’un ordinador, els obliguen a plantejar l’aprenentatge des d’un altre punt: "L’escola resol aquestes diferències perquè està plena de tablets, d’ordinadors, de robòtica. Després de la pandèmia, l’accés a l’educació tecnològica també haurà de passar per dotar a les llars de, com a mínim, una tablet".

A aquesta directora, el que li preocupa és que els seus alumnes no perdin l’hàbit de treball, així com la tornada a la normalitat, que augura igual de complexa: "S’haurà de fer una recollida emocional molt important. Darrere un centre d’alta complexitat social hi ha històries molt dures. Tenim infants que viuen amb maltractadors, famílies que viuen a una habitació rellogada en condicions insalubres... Caldrà adaptar el currículum, prioritzar que els infants estiguin bé. Haurem de veure què aturem i què tirem endarrere, i posar en primer pla la part emocional".