Les cures informals a persones grans representen el 4,1% del PIB, segons un estudi

L'impacte econòmic de les cures informals a les persones grans a Catalunya és de 10.105 milions. La xifra representa el 4,1% del PIB català i fins a un 2,7% és resultat de les dones cuidadores. Són algunes de les principals conclusions de l'informe elaborat per l'Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona. La traducció monetària mitjançant l'aplicació del salari de conveni en el sector representa una xifra de 5.811 milions, que equival al 2,2% del PIB.

L'informe Valoració econòmica de les cures a les persones grans dependents i impacte en la generació sandvitx fa èmfasis en aquest sector d'edat que està formada per aproximadament 60.000 persones que tenen cura dels seus pares, de les quals el 66% són dones (al voltant de 40.000), i només el 34% són homes (uns 20.000). És a dir que 2 de cada 3 són dones. Aquesta anomenada generació sandvitx es refereix a fills i filles d'entre 45 i 64 anys.

En total, a Catalunya s'identifiquen almenys 150.780 persones que es dediquen a la cura informal de persones grans i dependents (65 anys o més). Suposa gairebé el 2% de la població, i prop del 40% són de la citada generació, segons les dades de l'Enquesta de Discapacitat, Autonomia Personal i Situacions de Dependència (EDAD) 2020-2021 de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). A més, el 63% del total de les que s'hi dediquen són dones (el 2008 era el 72%).

Les dones de la generació sandvitx dediquen 6 hores més a la setmana que els homes a les cures: 49,3 hores enfront de 43,8 hores. A més, les dones cuidadores tenen més probabilitats de patir malalties i depressió, sempre segons el treball. Afegeixen que la cura de les persones dependents té importants efectes econòmics (sobre la carrera professional) i socials (benestar físic i emocional) sobre les persones cuidadores.

L'envelliment demogràfic

Des de la Cambra apunten que l'envelliment demogràfic farà augmentar les hores de cures i la seva valoració monetària equivaldrà al 6% del PIB de Catalunya el 2050 (enfront del 4,1% actual). Segons les projeccions de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), el pes de la població més gran de 64 anys augmentarà del 19% el 2022 fins a gairebé el 30% del total d'aquí a aquests 26 anys. Això implica que la taxa de dependència de les persones grans passarà del 29,3% el 2022 fins a superar el 50% el 2050. 

El canvi demogràfic també farà que la "despesa en dependència" que realitza el sector públic hagi de multiplicar-se almenys per 2,5 d'aquí al 2050. La inversió pública total (Estat i Generalitat) del sistema ascendeix a 1.461 milions el 2022, amb una mitjana per prestació de 6.433 euros anuals. Si mantenim constant la inversió per sol·licitud, només per l'efecte de creixement de la població dependent la inversió pública en dependència a Catalunya hauria de passar de l'actual 1.461 milions a 3.717 el 2050, per bé que podria ser superior.

Tot plegat, "farà més insostenible encara l'actual sistema de cures informals que està basat fonamentalment en les persones familiars, principalment filles", apunten en una nota. "El repte és majúscul i necessita un acord ampli que ens permeti garantir un sistema de cures professionals que garanteixi la cura de les nostres persones grans. La despesa actual ja és insuficient, però, com veiem a l'estudi, l'horitzó 2050 obliga a fer polítiques decidides davant l'envelliment de la població", ha afegit en la presentació la directora de transformació digital de Suara, Àngels Cobo.