PolíticaLes claus de l'assemblea de Catalunya en Comú

Catalunya en Comú celebra aquest cap de setmana a Barcelona la seva III assemblea nacional, amb l'objectiu d'enfortir la formació de cara al proper cicle electoral, que si no hi ha avançaments arrencarà a la primavera del 2023 amb els comicis locals i continuarà el mateix any amb les eleccions espanyoles. Tot i que el partit disposa de palanques de poder importants -participa al Govern espanyol i ostenta l'alcaldia de Barcelona, entre d'altres-, la seva implantació territorial queda clarament per sota dels objectius fundacionals del 2017 quan, entre d'altres qüestions, aspirava a convertir-se en "alternativa de Govern" a Catalunya.

Amb el conflicte territorial allunyat de la intensitat d'any enrere i, en canvi, en un context en què la defensa dels serveis públics, el feminisme o l'acceptació de mesures cada cop més contundents per afrontar l'emergència climàtica han guanyat rellevància, els Comuns consideren que el vent de fons els hi és més favorable per guanyar presència institucional, tal com defensen a la ponència política que es votarà a l'assemblea. Resumim en diversos punts les claus del conclave de la formació, que té per lema "Arrelar. Guanyar. Transformar". 

Un lideratge continuista

L'executiva de Catalunya en Comú no experimentarà grans canvis, ja que a l'assemblea només s'hi presenta una llista i està encapçalada per les que ja són les tres coordinadores nacionals de l'espai, que reeditaran el càrrec: l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la líder del partit al Parlament, Jéssica Albiach, i la regidora de Castelldefels i exalcaldessa de la ciutat Candela López. Les tres van ser escollides al novembre de 2019. Altres noms claus de l'executiva seran els del portaveu del partit i diputat al Congrés, Joan Mena, els diputats al Parlament David Cid i Susanna Segovia, els diputats al Congrés Aina Vidal i Gerardo Pisarello, els alcaldes Lluís Mijoler (el Prat) i Laura Campos (Montcada) o el regidor a l'Ajuntament de Barcelona Eloi Badia.

Revertir una sostinguda caiguda electoral

En la presentació de la candidatura, Jéssica Albiach, una de les coordinadores del partit, va exposar que el principal objectiu que es fixa és "consolidar i fer créixer l'espai dels comuns de cara a l'any 2023", el que passaria per aconseguir "tenir implantació a tot el país", cosa que ara no passa, i per "retrobar-nos amb tota aquella gent que ens ha votat, però també amb la que no". El propi document congressual no amaga que el partit "ha resistit" en el darrer cicle electoral, però no ha avançat posicions.

El seu millor resultat va ser a les eleccions generals del 2015, quan va imposar-se amb el 24,7% dels vots -gairebé 930.000 sufragis- i 12 diputats. A les eleccions espanyoles del novembre del 2019 va quedar-se en menys de 550.000 vots (14,2%) i set escons. Al Parlament compta amb vuit diputats, els mateixos que el 2017, però entre els comicis d'aquell any i els del 14 de febrer ha perdut sis dècimes de suport -del 7,5% al 6,9%-, mentre que a les municipals del 2019 les seves candidatures van sumar menys regidors que les equivalents el 2015.

Les municipals de 2023, en el punt de mira

En el full de ruta de Catalunya en Comú es fan constants mencions a què el partit és una força "nítidament municipalista". De fet, l'obtenció de diverses alcaldies el 2015 -començant per Barcelona- va ser el punt de partida del seu projecte polític. En aquest sentit, les eleccions municipals del 2023 seran una cita cabdal per comprovar si realment l'espai reverteix la seva tendència electoral a la baixa. El partit es fixa com a objectiu per aquells comicis "revalidar" les principals alcaldies que té actualment -en total en suma 15, amb Barcelona, El Prat del Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Montcada i Reixac o Montornès del Vallès com les més importants-, "sumar-ne més i sumar-nos a la governabilitat d’aquells municipis on puguem impulsar una regeneració democràtica".

A nivell més específic, la ponència parla de "guanyar presència política en els barris metropolitans, claus per l’obtenció de bons resultats electorals i primordial per barrar el pas a la dreta i l’extrema dreta", a banda de "l’extensió territorial al conjunt del país i la penetració en els municipis rurals i petits municipis". Tot i que té presència a totes les grans ciutats catalanes, en moltes comarques la presència dels comuns és absolutament residual. De fet, mentre que a la província de Barcelona hi té 189 regidors -va obtenir-hi el 10,6% dels vots a les municipals del 2019-, a Tarragona en té tot just 45, a Girona 17 i a Lleida únicament 7.

Les relacions amb Podem: sense confluència, però evitant la competència

Una de les eternes qüestions des de l'aparició de Catalunya en Comú és la relació amb Podem Catalunya. En les eleccions a les Corts espanyoles o al Parlament sempre han aconseguit articular una coalició -ara sota el nom d'En Comú Podem-, mentre que als municipis hi ha hagut nombrosos episodis conflictius i de candidatures separades. Al document que es votarà a l'assemblea del cap de setmana s'hi especifica que "s'està treballant en un acord" amb Podem, que "no significa, ara per ara, la unitat orgànica, però si la vertebració d’una acció conjunta, la coordinació institucional i l’estabilització permanent d’aquest espai".

A més a més, per evitar determinats episodis que es van viure a les municipals del 2019, el text afegeix que "ens comprometem a concórrer conjuntament com a coalició a les eleccions municipals de 2023 amb el nom d’En Comú Podem, tot respectant les denominacions singulars preexistents en els municipis i respectant aquelles candidatures locals de caràcter independent". I ho remata dient que en el marc de l'acord, Catalunya en Comú i Podem "no competiran electoralment" i, en conseqüència, no donaran suport a candidatures que es confrontin als municipis.

L'aposta per Yolanda Díaz

Que els comuns tenen intenció d'implicar-se a fons en el projecte polític estatal que liderarà la ministra Yolanda Díaz ja es va evidenciar el passat cap de setmana, amb la participació de Colau en un acte al costat de la també vicepresidenta espanyola i de Mónica Oltra, entre d'altres. En aquest sentit, la ponència subratlla que "guanyar passa també per fer a Yolanda Díaz la propera Presidenta del Govern d’Espanya. I fer presidenta d’Espanya a Yolanda Díaz passa per superar les nostàlgies de 2015 i entendre que el nou cicle no serà el de la irrupció [de l'espai], però que a la vegada ha d’anar molt més enllà de la resistència de la suma de sigles".

L'aposta de Catalunya en Comú és que la confluència vagi molt més enllà de l'actual i s'explori "la possibilitat de sumar les diferents expressions polítiques de les esquerres de les nacionalitats d’Espanya", per tal que "es tradueixi en una alternativa política i electoral real". I hi afegeix que "aquest nou espai de caràcter plurinacional i cooperatiu, amb vocació guanyadora, majoritària i de govern ha de fixar un comú denominador capaç de cobrir tot l’espai a l’esquerra el PSOE i que potencialment ha d’aspirar a hegemonitzar un territori electoral i cultural molt més ampli".

Reforça d'allò públic, feminisme i ecologisme

A nivell programàtic, la línia estratègica de la formació no experimentarà modificacions importants i, en tot cas, es reforçaran les seves principals banderes: la defensa dels serveis públics -amb especial menció a la sanitat, a la millora de l'educació i a garantir un estat del benestar que arribi a tothom-, un feminisme que hauria d'impregnar el conjunt de les institucions i l'ecologisme que s'ha de traduir en una descarbonització del model energètic i en avançar cap a un nou model econòmic "plural" que deixi enrere un capitalisme incompatible amb pal·liar els pitjors efectes de l'emergència climàtica.

A banda també es posa especial èmfasi en qüestions com garantir unes condicions laborals dignes per a tothom, aconseguir una millor redistribució de la riquesa a través d'un sistema fiscal més just, avançar cap a una renda bàsica universal i, sobretot, millorar les polítiques públiques d'habitatge, tant incrementant el parc d'habitatges públiques, com posant els mitjans per resoldre les situacions d'emergència habitacional. 

El conflicte territorial: la República Plurinacional Federal

Tot i que hagi perdut força, el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat no està ni de bon tros resolt i encara que no hi ha solucions simples, el partit de Colau, Albiach i López insisteix en "articular i compartir sobiranies entre diferents nivells de govern". Més enllà de defensar la taula de diàleg com a eina per resoldre l'actual situació, l'horitzó dels Comuns és arribar a una una república plurinacional federal. Dit això, el seu full de ruta admet que primer cal buscar solucions més factibles a curt termini, que han de basar-se en tres principis: "la cerca d’àmplies majories socials i el màxim consens entre les forces polítiques catalanes; el pronunciament democràtic de la ciutadania de Catalunya; i la millora de l’autogovern i la seva defensa davant de qualsevol projecte recentralitzador".

El document també concreta, però, que "l’objectiu polític i territorial a mig i llarg termini ha de ser la transformació de l’Estat de les autonomies en un Estat plurinacional que permeti el lliure desenvolupament de les nacions polítiques que integren l’Estat".