L'ús del català perd pes entre la població: on es parla més i on menys?

L'ús del català com a llengua habitual perd pes entre la ciutadania de Catalunya, si bé la situació varia molt en funció de l'àmbit territorial. Així ho ha constaten les dades territorialitzades de l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població 2023, que s'ha donat a conèixer aquest dijous.   

Les primeres dades de l'estudi es van donar a conèixer al febrer, quan es va mostrar que menys d'un terç de la població, tot just el 32,6%, té el català com a llengua habitual, 3,5 punts menys que en l'anterior enquesta, corresponent al 2018. Un 9,4% més assegura tenir com a llengua habitual tant el català com el castellà, mentre que el 46,5% té només el castellà. Amb tot, més del 80% de la població assegura que sap parlar la llengua.

Cal tenir en compte l'increment demogràfic, que va provocar que entre 2018 i 2023 el país incorporés 267.600 nous coneixedors de català de 15 anys o més. Ara bé, en termes relatius, el percentatge de persones que saben català baixa, perquè la població encara creix més.

A nivell territorial, les Terres de l'Ebre, les Comarques centrals i l'Alt Pirineu són les zones amb més presència del català, mentre que les Comarques gironines i les de Ponent presenten ús de la llengua per sobre de la mitjana, amb un fort pes d'altres llengües. El Camp de Tarragona i el Penedès tenen més presència del castellà, però el català s'hi parla de manera habitual per sobre de la mitjana i també hi ha un pes destacat de combinacions entre les dues llengües. A l'altre extrem hi ha l'Àmbit Metropolità, amb la llengua catalana per sota de la mitjana i diferències internes significatives. En totes les zones augmenten les persones que saben la llengua pròpia.

En termes relatius, on més cau l'ús del català com a única llengua habitual és a l'Alt Pirineu, on ho fa 9,3 punts, per davant de Girona (-9,0 punts), Ponent (-5,9) i les Terres de l'Ebre (-5,6). En canvi, es manté estable a les Comarques Centrals i cau menys al Camp de Tarragona (-2,5), l'àmbit metropolità (-2,8) i el Penedès (-4,3).

La realitat de cada territori  

Entre les dades positives per a la salut de la llengua hi destaca el fet que la població amb el català com a llengua habitual (32,6%) és superior a la que el té com a llengua inicial (29,0%) o llengua d'identificació (30,0%). Amb diferència, a les Terres de l'Ebre és on el català és més habitual en termes relatius, ja que el té el 66,8% de la població major de 15 anys, per davant de les Comarques Centrals (59,6%), l'Alt Pirineu (56,4%) i Ponent (51,1%). Tot i que caure ja per sota de la meitat de la població, el català també és llengua habitual més comuna a les comarques gironines (45,1%, mentre hi ha un 32,0% de castellà i un 8,5% d'ambdues).

A l'altre extrem hi ha l'àmbit metropolità, on menys d'una quarta part (24,7%) diu tenir el català com a llengua habitual, davant un aclaparador domini del castellà (54,7%) i un 9,5% que declara tenir ambdues llengües. Al Camp de Tarragona i al Penedès, amb un 37,9% i un 34,6% d'habitants, respectivament, que diuen tenir el català com a llengua habitual, l'ús del castellà hi és superior, però menys majoritari que a nivell metropolità.  

Dins l'àmbit metropolità, on s'hi concentra la major part de la població, hi ha realitats lingüístiques molt diverses. Així, per exemple, el Maresme, el Vallès Oriental i Barcelona ciutat presenten uns percentatges de coneixement i ús del català superiors al del conjunt de l'àmbit. De fet, pel que fa al Maresme són fins i tot superiors a la mitjana de Catalunya. En un segon grup, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat Nord presenten unes dinàmiques més semblants a les del conjunt de l'àmbit Metropolità. Finalment, l'Hospitalet de Llobregat, el Barcelonès Nord i el Baix Llobregat Sud, tenen un ús del català molt més baix que al conjunt de l'àmbit Metropolità.

A què es deu el retrocés?  

El retrocés dels percentatges d'ús del català detectat entre l'any 2018 i 2023 a tot Catalunya es deu a diversos factors. Per exemple, el percentatge de catalanoparlants inicials retrocedeix en general i especialment a les Terres de l'Ebre (-9,0 punts) i a Girona (-6,3 punts).

Relacionado con este tema

Fenomen Oques Grasses: Com un grup en català ha aconseguit omplir quatre estadis olímpics per primera vegada?

Judit Castaño

També s'identifica com els moviments interns de població tenen impacte en la llengua. Per exemple, al Penedès, àmbit en creixement demogràfic per l'arribada de població metropolitana, retrocedeix el percentatge tant de catalanoparlants (-3,4 punts) com de castellanoparlants inicials (-5,6), tot i que augmenta el nombre parlants inicials de català i castellà combinat (5,4) i el d'altres llengües (2,2). Passa un fenomen similar a la zona central (-2,9 català -3,8 castellà; català i castellà 2,7), on el retrocés de llengua inicial no es trasllada de manera automàtica als usos lingüístics.

A les Comarques gironines, la caiguda del català com a llengua habitual entre 20218 i 2023 va ser de 9 punts, especialment a favor del castellà (3) i el castellà combinat amb altres llengües i altres combinacions de llengües. Mentrestant, a les Terres de l'Ebre el retrocés del català com a llengua habitual va ser de -5, mentre pugen el castellà (4,4), el català i el castellà (1,3), el català i altres llengües, i el castellà i altres llengües.

Les tendències positives  

Malgrat el retrocés de la llengua catalana també es detecten algunes tendències positives. Així, a l'Àmbit metropolità el nombre de persones que utilitzen el català la meitat del seu temps o més (parlants habituals), és superior al percentatge de població que té el català com a llengua inicial, que és la llengua parlada a casa. En total, hi ha un 22,3% de llengua inicial en català, però el percentatge de persones que fan servir el català la meitat del seu temps o més puja fins al 35,2%.

Això és així, per exemple, a Barcelona, on el 25,1% de població és de llengua inicial catalana puja fins 38,5% de persones que fan servir el català la meitat del seu temps o més. La tendència es detecta també a l'Hospitalet de Llobregat, on es passa de 8,5% a 15,5%; o al Barcelonès Nord (Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs), on es passa de 13,2% a 23,3%. Al Baix Llobregat Sud, d'11% de llengua inicial catalana s'arriba a un 21,8% de persones que empren el català la meitat del seu temps o més.