L'últim combat contra les drogues es lliura en un gimnàs del Poble-Sec
Prop de 200 persones amb addiccions han passat per aquest projecte on l'esport fa de "trampolí" per deixar el consum. Garantir l'habitatge a les que viuen al carrer és una de les principals dificultats
Emma Pons Valls
Barcelona-
Per a l'Isaac, la boxa ha sigut un salvavides. Fa cinc anys, a la nit dormia en un caixer i durant el dia es drogava. En poques quantitats, però sovint. Per a ell era "un oasi". En aquella època tenia poca relació amb la seva família i pràcticament no havia treballat mai. Però es va creuar amb Pau Sevilla, un educador que va impulsar entrenaments de boxa per a persones drogodependents: "El primer dia vaig al·lucinar, em va anar de luxe, em vaig enganxar i a poc a poc vaig anar deixant el consum", explica l'Isaac al gimnàs DKSR, al Poble-Sec. Tres cops per setmana entra al ring i es converteix en Isaac "El Nervi".
L'esport és un aliat a l'hora de sortir de l'espiral del consum
Com ell, una vintena de persones amb addiccions participen regularment als entrenaments capitanejats per l'Álex Penas, educador del CAS Baluard, i el Mani, l'entrenador. "Està dirigit a gent que consumeix activament i vol començar a parar. Va en paral·lel, la boxa és un trampolí", afirma Penas mentre l'Isaac i uns quants companys escalfen i comencen a donar els primers cops.
La disciplina, tenir uns horaris i un grup amb qui es genera un compromís són alguns dels factors que fan que la boxa sigui una aliada a l'hora de sortir de l'espiral del consum. No és un procés facil: "A l'inici costa que s'afianciïn, alguns venen un dia o un mes i ja no tornen", diu el Mani. Però els que queden veuen un progrés que els enganxa. "Quan comencen no es pot entrenar amb molt de ritme, però a poc a poc veuen que els hi és beneficiós", afegeix l'entrenador.
Prop de 200 persones han passat per aquest local del Poble-Sec, algunes redigirides des del CAS Baluard, la sala de consum supervisat del Raval. Millorar la coordinació amb aquests centres per a l'atenció i el seguiment de les drogodependències (CAS), que a Barcelona són 15, és un dels objectius que s'han marcat. Volen que els hi enviïn més gent. Actualment, el grup el formen entre 20 i 25 persones fixes i altres variables.
Un procés complex, amb alt-i-baixos i recaigudes
L'acompanyament del Mani i l'Álex va molt més enllà dels entrenaments que fan tres dies a la setmana. "Estem 24/7 actius", diu rient l'entrenador. Però és cert: la sortida de les drogues és un procés complicat, amb alt-i-baixos, i ells estan allà perquè la motivació no decaigui. És el que li va passar a l'Isaac, que després de temps sense consumir, l'estiu passat va recaure. "És molt difícil curar-te del tot, i llavors em vaig distanciar", explica sobre aquells mesos.
L'Isaac va recaure, però a poc a poc ha tornat als entrenaments
El Mani apunta que hi van mantenir el contacte, per telèfon. "Les drogues t'aïllen, em feia vergonya tornar i veure els companys", reconeix l'Isaac. Però a poc a poc es va anar tornant a motivar, i un dels motius va ser l'Interclub, una competició entre gimnasos. Ara ha recuperat la pràctica i explica que la boxa el fa estar molt diferent: "Tinc el meu orgull, la meva dignitat, em cuido. M'ha permès anar amb el cap ben alt, i sentir-me bé", descriu.
Aquests entrenaments formen part del projecte Fight4Fun de l'Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), l'entitat que gestiona el CAS Baluard. Alguns dels usuaris es mediquen i van a teràpia com a part del procés per deixar les drogues, però d'altres no. Cadascú fa el seu propi camí i els uneix aquest esport: "Intentem fer sortides, que coneguin gent nova, perquè és difícil sortir d'aquest món", diu l'educador.
Garantir l'habitatge, una de les dificultats
Els dos han anat veient el progrés de molts usuaris i això "fa il·lusió perquè és molt difícil", reconeix el Mani. Alguns dels que entrenen feia 20 o 30 anys que consumien drogues, i molts viuen al carrer o no tenen els àpats garantits. "Fins que no tenen sostre, que segueixin venint és difícil. Si no has descansat, si no menges bé, és complicat entrenar", apunta Penas.
"Si no has descansat, si no menges bé, és complicat entrenar"
A Barcelona, els recursos estan saturats i costa trobar un lloc on dormir. La mateixa entitat, ABD, gestiona un alberg pioner per persones amb addiccions que té una llarga llista d'espera. Els que entrenen viuen en pisos de reinserció, albergs o, també, al carrer.
L'Isaac va passar de viure al carrer a un alberg, però va tancar sobtadament i ara està temporalment a casa d'un amic. També s'ha incoporat al món laboral i ha tingut diverses feines, des del sector de la neteja al de la seguretat.
"És difícil no deixar-se, a vegades vens sense esmorzar i llavors no pots fer esforços...", explica. Però la superació és un dels resultats del projecte, i el Mani ho veu dia a dia: "La gent s'enganxa perquè creuen que tenen uns límits i després els superen".
Alguns dels que han passat pel DKSR ara són entrenadors de boxa. Un altre, aviat farà una marató. "Deixar les drogues és complicat, i venir aquí augmenta les seves possibilitats de sortir-se'n", sosté el Mani.
El combat cos a cos amb el que tens davant estreny lligams. "Agafes bon feeling a base d'hòsties", diu l'entrenador mentre riu. Quan acaben els jab i els cross, arriba l'abraçada, i això és el que, en el fons, és el salvavides per no perdre's en el mar del consum: "A algú que estigui com estava jo abans li diria que ho provi. Però necessites una mica de sort, una mà que t'ho ofereixi", reconeix l'Isaac.
Perquè hi hagi més salvavides, i més mans, l'Álex i el Mani fan una crida a tenir més recursos: falta material i falten 'sponsors' per poder arribar a molts més Isaacs.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..