Indignació i resignació. L'ambient que es respira a l'estació de Sant Andreu Comtal és dens, i tens. Gairebé fa un mes que Adif va iniciar les obres a La Sagrera per permetre que els trens de la línia convencional entre Barcelona, Granollers i Girona passin per l'interior de l'estructura de la futura estació a finals d'any. Encara que des d'un principi havien d'estendre's fins al 2 de desembre, finalment es va anunciar que s'allargarien fins al 10 de desembre, si no hi havia imprevistos.

La solució a les obres en un principi no semblava provocar molta problemàtica entre els usuaris -el finançament del 100% dels abonaments de Rodalies i mitja distància que va anunciar el Govern espanyol s'ha efectuat correctament-, però la pràctica ha fet més paleses les deficiències del sistema ferroviari d'Adif i Renfe.

Als primers dies, alguns usuaris s'afanyaven a celebrar que els combois passaven seguint els horaris establerts i que eren "extremadament" puntuals. Després de tres setmanes i dies comptats, però, la sensació ja no és la mateixa. Marxar de Barcelona en direcció a Girona amb l'R11 és una odissea. La Laia és una de les usuàries de la línia. Conviu en un pis d'estudiants a Barcelona, encara que viu a l'Escala i treballa a Girona. "L'any passat, des que sortia del pis fins que arribava a Girona trigava 1 hora i 30 minuts. Des que van començar les obres al setembre, no hi ha manera de saber a quina hora arribaré, ni si marxarà el tren, ni tampoc l'estona que trigaré", lamenta, i afegeix: "és un desgavell".

Els passatgers afectats utilitzen les línies R2 Nord (que fa totes les parades i pot arribar fins a Maçanet-Massanes) i R11 (que arriba a Girona). Amb les modificacions dels recorreguts, cap d'elles s'atura a Barcelona. Comencen i acaben a Sant Andreu Comtal. Per acabar d'acostar-se a la capital catalana, els usuaris necessiten fer transbord a la línia 1 de metro o fer ús d'un bus llançadora que arriba fins a Sagrera-Meridiana en hores puntuals (entre les 6:00 i les 10:00 del matí, i les 16:00 i 20:00 de la tarda). Si no, Renfe proposa caminar fins a l'estació de Montcada i Reixac-Manresa, a cinc minuts de Sant Andreu, i enllaçar amb l'R4, R12 i R7.

L'arrel de la problemàtica

El problema neix a Sant Andreu. Per una banda, l'estació té una capacitat limitada i es formen grans aglomeracions de gent a l'entrada. Per tal de no perdre el tren, des de megafonia anuncien el tren que arriba a la via i els passatgers corresponents s'intenten fer-se pas fins a la via enmig de la multitud, que espera el seu tren per arribar a la seva destinació. Això ja provoca desesperació entre els usuaris, perquè es col·lapsa l'estació i és difícil avançar fins a baix a la via.

D'altra banda, alguns trens no passen a l'hora estipulada i això provoca encara més exasperació. "Els problemes arriben perquè els trens no passen quan ho han de fer, i llavors alguns els anul·len", explica en Miquel, un veí de Sant Celoni. "Si els trens arribessin a l'hora estipulada no hi hauria ni la meitat de dificultats", exposa. A més, manifesta que en dies de pluja, com el passat divendres, encara és més complicat que funcioni. "Quan plou la Renfe es col·lapsa, doncs imagina't si li sumes les obres...", diu mentre deixa anar un sospir.

Les incidències són recurrents. De fet, dimarts de la setmana passada, a dos quarts de quatre de la tarda, hi havia desenes d'usuaris esperant el tren cap a Sant Celoni. "Passaven els minuts i no hi havia pas manera d'obtenir informació", declara la Laia. Cap a tres quarts de quatre, van anunciar que el de Girona estava a punt d'estacionar-se a Sant Andreu. I a les quatre menys cinc van anunciar que els de Sant Celoni que havien d'agafar-lo a les 3:30 h pugessin al de Girona, que aquell ja no passaria. A les 16:05 en va arribar un amb destinació Sant Celoni, i el de Girona no va marxar fins a les 16:15 h. "Si fos qüestió d'un dia puntual no ens queixaríem, però és una roda", detalla la Laia. Si abans des del Clot a Girona tardava una hora i quart, no va arribar a Girona fins a les 18:00h.

"I el de Girona, què?"

A l'estació, mentre resten a l'espera d'informacions dels respectius trajectes, els passatgers comenten la jugada. La indignació és generalitzada i molts usuaris esperen resignats. "Cada dia és el mateix", es va sentint de fons. "Ja l'han endarrerit una altra vegada", diuen observant la pantalla. En Joan, que treballa a Sant Celoni, ja no es planteja ni reclamar. Només ho pot fer una vegada arribat al destí i ja no li convé: "arribes tan tard que no pots perdre el temps en reclamar el bitllet", i exposa: "si quedo a la tarda ja comunico que puc arribar en una forquilla de dues hores".

De tant en tant, algú dels darreres de la multitud crida: "i el de Girona, què?", i des de davant algú respon: "encara no ha arribat". I així passen els minuts. Fins i tot algun dia, quan per megafonia anuncien que un tren és a la via, la gent aplaudeix. Els treballadors de l'estació, però, no hi poden fer res. De fet, en moltes ocasions desconeixen el motiu del retard del tren, o el perquè no passa.

Des de l'1 de setembre, els usuaris de Rodalies i mitja distància es poden beneficiar de viatges gratuïts fins al 31 de desembre, una mesura que el Govern espanyol ja va anunciar que s'allargaria tot el 2023. Els viatgers poden adquirir un abonament multiviatge abonant una fiança de 10 i 20 euros respectivament, que se'ls retornarà en fer 16 viatges. En Joan, però, considera, com molts altres usuaris, que la gratuïtat és una manera per evitar queixes de les irregularitats que hi ha dia rere dia als trens: "se n'aprofiten, i els més perjudicats som els clients", denuncia.