L'independentisme català mantindrà un to reivindicatiu, encara que tendirà la mà a Sánchez a la seva investidura

L'independentisme català no és nou pel que fa a l'ascensió de Pedro Sánchez a la presidència del Govern espanyol. Però la investidura del dirigent socialista, que començarà aquest dimecres i finalitzarà -amb tota probabilitat- dijous amb la votació afirmativa de 179 diputats al Congrés, té ERC i Junts com a eixos centrals de l'operació perquè Sánchez revalidi el càrrec al capdavant d’un nou Govern de coalició progressista que formaran el PSOE i Sumar.

Una operació que inclou el retorn del partit de Carles Puigdemont a la negociació política espanyola, als republicans al capdavant del Govern negociant traspassos inimaginables com el de Rodalies, i a l'amnistia com a estendard de l'acord. Però que també comporta que la dreta i la ultradreta política, mediàtica i judicial estiguin desencadenades en contra. No hi ha dubte que aquest dimecres i dijous s'obre una nova etapa en les relacions polítiques entre Catalunya i l'Estat que cal veure com es desenvoluparà, però que fixarà les seves ambicions, i els seus límits, en els discursos que s’escoltaran a la tribuna d'oradors del Congrés.

Pedro Sánchez i l'independentisme català

La carrera política de Pedro Sánchez està molt lligada a l'independentisme català. Als temps durs del Procés, durant els fets del 2017, recolzant l'aplicació a Catalunya de l'article 155 de la Constitució per part del Govern del PP. Però cal recordar que el secretari general del PSOE també va arribar a la Moncloa gràcies a la moció de censura contra Mariano Rajoy a la qual van donar suport tant ERC com Junts -en aquell moment encara formava part del conglomerat postconvergent del PDeCAT-. I a posteriori, el gener del 2020, Sánchez va revalidar el càrrec després de guanyar les eleccions amb la imprescindible abstenció d'Esquerra, que els socialistes van lligar amb l'acord sobre la Mesa de Diàleg. Junts ja estava en una altra fase de radicalització i Carles Puigdemont va donar l'ordre de no votar la investidura i confrontar durament amb el PSOE, amb la ruptura per la meitat del grup parlamentari.

Però la política té unes capacitats transformadores formidables i les eleccions del 23J van situar Junts al centre del tauler de joc, ja que, tot i que compartint el paper d'imprescindible a l'aritmètica parlamentària amb ERC, EH Bildu o el PNB, els de Puigdemont eren la peça del puzle més difícil de col·locar per la seva forta animadversió amb el candidat socialista. El viratge que va iniciar en aquest sentit Junts, el mateix 24 de juliol passat l'endemà de les eleccions, ha acabat amb unes negociacions discretes i intenses que van donar com a fruit l'acord d'investidura amb el PSOE.

La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, preveu desplegar la seva habitual duresa dialèctica amb els socialistes, però amb un to molt més conciliador que a la legislatura passada. L'eix central de la intervenció de Nogueras reivindicarà la posició de Junts com a decisiva a la investidura, reclamarà per al seu partit un canvi en l'enfocament de les negociacions amb el Govern espanyol de molta més fermesa, bilateralitat i eficàcia que fins ara, sense oblidar les crítiques a ERC per la seva posició en la darrera legislatura que considera "entreguista" respecte al PSOE. I finalment, Junts apuntarà a la necessitat d’arribar a acords en la resolució del conflicte entre Catalunya i l'Estat advertint Pedro Sánchez de la debilitat de la legislatura en cas contrari.

Segons fonts de Junts, el partit de Carles Puigdemont reivindicarà l'amnistia: "Una de les condicions per començar a negociar era que s'havia de fer una llei d'amnistia. La llei s'havia de fer bé. No podíem arriscar-nos a fer una llei com la de la reforma del Codi Penal. El temps ens ha acabat donant la raó", en paraules de Nogueras. Una referència crítica a la política negociadora d'Esquerra que també està previst que trufi el discurs de la portaveu de Junts: "Els pactes han d'enfortir el país, no debilitar-lo, com fins ara ha passat".

Junts també dedicarà bona part del discurs en clau interna per justificar davant la seva militància, i en general davant les bases més radicalitzades de l'independentisme, el canvi de posició. No debades, Junts ha passat de criticar que Esquerra investís Pedro Sánchez el gener del 2020 a investir amb els seus set vots el dirigent socialista aquest dijous que ve. I això quan el mateix Puigdemont va assegurar en campanya electoral que en cap cas els vots de Junts servirien per investir Sánchez.

Fonts de Junts apunten aquesta justificació del gir de 180 graus en aquest tema en la intervenció de Nogueras d'aquest dimecres: "A Madrid han entès la dimensió de l'acord signat dijous passat. Qui vulgui negociar amb nosaltres ha de tenir en compte les resolucions del Parlament de Catalunya i cal fer front a una mediació internacional reconeixent el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat per resoldre'l". Nogueras defensarà amb aquest objectiu l'opció del referèndum que a l'acord amb el PSOE figura com a proposta de Junts per la via de desplegar l'article 92 de la Constitució.

ERC reivindicarà l'"estratègia de la negociació"

Per la seva banda, Esquerra Republicana posarà en valor el treball dels republicans durant la legislatura passada com a "avançada imprescindible per als acords actuals", assegura una membre de la direcció nacional del partit. El portaveu republicà, Gabriel Rufián -i veurem si també amb alguna intervenció de la diputada i exconsellera Teresa Jordà- reivindicarà els acords aconseguits a la Taula de Diàleg com a pas previ a l'amnistia signada ara. Però també "moltes de les polítiques socials que hem impulsat com l'augment del salari mínim o en matèries de pensions".

ERC reivindicarà els acords tancats amb el PSOE per a la investidura de Sánchez d’aquest dijous que ve, apunta la portaveu dels republicans, Raquel Sans: "L'amnistia per a totes les persones represaliades, l'obertura d'una segona fase de resolució i els avenços en matèria de sobirania ferroviària i financera". Però Rufián serà contundent en l'advertència a Sánchez de la necessitat de complir els acords i avançar en els aspectes bàsics que han fixat en la negociació. "El nostre compromís és per a la investidura i la legislatura dependrà de la voluntat política del Govern espanyol" apunten des de la direcció republicana, assegurant que aquest missatge quedarà molt clar també en el debat d'aquest dimecres.

Finalment, respecte a la pugna que mantenen ERC i Junts per l'hegemonia de l'independentisme, els republicans faran servir un to moderat rebaixant l'acritud cap als postconvergents inherent a les intervencions de Rufián durant la legislatura passada. Esquerra Republicana donarà la "benvinguda" a Junts "a la via estratègica de la negociació" que els republicans reivindiquen com a pròpia.

Rufián retraurà a Junts que "hagi deixat ERC en solitari al camp de joc durant la legislatura passada mentre observava des de la tribuna menjant crispetes". Però destacarà tot seguit que el fet que tot l'independentisme amb representació al Congrés abraci l'estratègia de la negociació és una "oportunitat excepcional per sincronitzar i coordinar objectius estratègics", apunten des d'ERC.

Rufián també inclourà en el seu discurs un contundent al·legat antifeixista, amb dures referències al PP i VOX, en plenes mobilitzacions de la dreta i la ultradreta contra l'amnistia i la investidura. El portaveu republicà situarà Esquerra com a garantia "per tancar el pas a les forces reaccionàries espanyoles", comenten des d'ERC. El resum del discurs que justificarà els set vots favorables d'Esquerra a Sánchez, en paraules de Raquel Sans és: "Catalunya guanya, el país avança en positiu i aconseguim frenar l'avenç de la dreta i l'extrema dreta".