L'independentisme busca recuperar la unitat i pressiona per evitar l'acord d'investidura entre ERC i el PSC
L'Assemblea Nacional Catalana reuneix alguns milers de persones en una manifestació contra els jutges, les reunions entre actors independentistes es multipliquen i Llach assegura que "si ERC fa president Illa cometrà un error estratègic monumental que conduirà al suïcidi polític"
Publicidad
BARCELONA, Actualizado:
Les negociacions entre el PSC i Esquerra Republicana de Catalunya per a la possible investidura de Salvador Illa com a 133 president de la Generalitat "avancen a bon ritme" segons la portaveu d'ERC, Raquel Sans. Però això no vol dir que la materialització d'aquest acord no estigui ple d'obstacles. A la dificultat per part dels socialistes d'articular una proposta de finançament per a la Generalitat en la línia del concert basc com planteja ERC, el rebuig de Junts i la CUP, i la crisi interna en què viuen immersos els republicans, se suma ara la pressió que està exercint l'anomenat 'independentisme civil' en contra de qualsevol acord que permeti a Illa accedir a la presidència de la Generalitat.
Publicidad
Manifestació de l'ANC
Aquest dissabte s'ha viscut a Barcelona el darrer episodi de pressió en aquest sentit amb la manifestació convocada per una de les principals entitats d'aquest 'independentisme civil', l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). La manifestació ha arrencat a les cinc de la tarda de la plaça Urquinaona de Barcelona i ha aplegat alguns milers de persones -la Guàrdia Urbana ha xifrat la participació en 1.500 persones- que s'han dirigit fins a la plaça Sant Jaume on hi ha el Palau de la Generalitat, que presideix el republicà Pere Aragonès.
Zafra (ANC): "Som aquí perquè persistim i desobeirem i lluitarem tant com faci falta per arribar a la independència"
La vicepresidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Nohemí Zafra, ha acusat els jutges de "prevaricar" i estar "tergiversant el sistema" per tal de no aplicar l'amnistia als dirigents polítics independentistes. Zafra ha advertit que la cúpula de la magistratura està cometent una "il·legalitat" i "prevaricació constant" no amnistiant investigats independentistes mentre sí l'aplica als policies que "van pegar de manera indiscriminada i desproporcionada a persones que exercien drets democràtics" l'1 d'octubre de 2017. "Som aquí perquè persistim i desobeirem i lluitarem tant com faci falta per arribar a la independència", ha afegit.
Publicidad
Tot i que la convocatòria partia amb el lema "Desobeïm els jutges espanyols: independència", per protestar contra l'actuació dels jutges respecte a la llei d'amnistia, la mobilització ha servit també per exigir a Esquerra que no acordi la investidura amb els socialistes. El propi president de l'ANC, Lluís Llach, ha impulsat els càntics dels manifestants en una plaça Sant Jaume plena: "Amb Illa, no!", seguit de crits d'"independència!". La manifestació ha comptat amb la presència de membres de Junts, amb la presidenta del partit, Laura Borràs, al capdavant i també de diputats i alcaldes de la CUP. Els dos partits s'han mostrat crítics amb el Govern de Pere Aragonès i amb ERC, que no hi ha participat de forma oficial.
Les últimes setmanes s'ha incrementat exponencialment la pressió independentista contra la negociació d'ERC amb el PSC
Publicidad
I és que les últimes setmanes s'ha incrementat exponencialment la pressió independentista contra la negociació d'ERC amb el PSC. Al rebuig de la resta de partits independentistes com Junts o la CUP, també s'hi ha afegit la pressió de destacats actors socials com l'ANC. I encara que Òmnium procura mantenir-se en l'equidistància i fora de la pugna política, dirigents de l'entitat també reconeixen que una investidura del dirigent socialista no està en les seves preferències.
Contundència de Llach contra el PSC i advertència a ERC
El president de l'ANC, Lluís Llach, s'ha mostrat clar i contundent: "Si ERC fa president Illa cometrà un error estratègic monumental que el conduirà al suïcidi polític". Llach considera que la investidura del líder del PSC "és un disbarat per a ERC" i recorda que Salvador Illa "va avalar" l'aplicació del 155. Llach no amaga la preferència de l'entitat pel que fa als pactes per a un futur Govern de la Generalitat: "Estem per un Govern independentista i si el preu ha de ser noves eleccions, doncs noves eleccions".
Publicidad
Llach (ANC): "Si ERC fa president Illa cometrà un error estratègic monumental que el conduirà al suïcidi polític"
La posició de Llach -que va guanyar les eleccions per presidir l'entitat després d'un llarg procés de votacions fruit de la divisió interna que viu l'ANC- indica que les influents mobilitzacions de l'Assemblea aniran destinades a forçar una nova convocatòria electoral intentant evitar qualsevol acord entre ERC i el PSC. Una estratègia que coincideix amb la de partits independentistes com Junts, que aspiren a una repetició electoral en què podrien plantejar una llista conjunta amb els republicans liderada per Carles Puigdemont.
Publicidad
Tot i així, des de l'ANC neguen cap connivència amb Junts per forçar una llista conjunta. Segons va declarar Llach en una recent entrevista concedida a Públic: "Ni l'ANC ni jo hem defensat mai una llista única independentista". Fonts de l'Assemblea asseguren que "nosaltres no ens posicionem sobre com cal articular el procés per aconseguir un Govern independentista, ni defensem com a entitat cap llista conjunta més enllà del que opini cada soci o sòcia. Això ho decidiran els partits i la gent a les urnes. Però sí que tenim clar que cal un Govern independentista i que fer president a Illa va en direcció contrària al projecte independentista que defensem i és un greu perjudici per a Catalunya com a nació". "Si s'han de repetir eleccions, a l'independentisme mai no ens han fet por les urnes", reafirmen.
Reunions i moviments conjunts de l'independentisme
Però els moviments per refer la unitat independentista, absolutament malmesa en els darrers 4 anys, van més enllà de les declaracions. Una unitat que pot fer descarrilar el possible acord d'ERC amb el PSC, en una negociació en què la portaveu dels republicans, Raquel Sans, assegura que "veig possible l'acord". I en què la secretària general del partit, Marta Rovira, també es mostra "optimista". Les darreres setmanes s'han multiplicat els contactes entre els principals actors de l'independentisme com són ERC, Junts, la CUP, l'ANC i Òmnium. Les reunions entre dirigents i delegacions de cadascun d'aquests partits i entitats s'han celebrat tant a Catalunya com a Bèlgica i Ginebra.
Publicidad
S'han multiplicat els contactes entre els principals actors de l'independentisme com són ERC, Junts, la CUP, l'ANC i Òmnium
Fonts participants a les trobades consultades asseguren que no s'ha tractat en concret de l'articulació d'un front independentista coordinat, sinó que es tracta de reunions sobre temes sectorials que s'han celebrat tant conjuntament entre els tres partits i les dues entitats, com de manera bilateral entre alguns. Per exemple entre ERC i Junts amb diverses reunions a Suïssa durant les darreres setmanes de l'exili de Rovira a Ginebra, que va finalitzar aquest divendres. Però també entre l'ANC i Òmnium que preparen una Diada per a l'Onze de Setembre que serveixi per "reactivar la base social i recuperar la unitat de l'independentisme", segons fonts de les dues entitats, que els darrers anys s'havien distanciat per la seva diferent posició estratègica en temes com l'amnistia. I no es pot oblidar que la tensió entre els actors independentistes ha arribat a tal grau que fa dos anys ERC va decidir no participar a la manifestació de la Diada per primera vegada a la història.
Publicidad
Cimera a Waterloo
L'última reunió conjunta de tots els actors de l'independentisme es va celebrar fa una setmana, diumenge passat. Es va fer a Bèlgica, a la Casa de la República de Waterloo, per facilitar la presència de l'expresident Carles Puigdemont. A la trobada també hi van ser presents el secretari general de Junts, Jordi Turull; la vicesecretària general de Drets, Llibertats i Lluita Antirepressiva d'ERC, Marta Vilaret; el membre de l'equip negociador d'ERC i secretari general adjunt d'Estratègia, Comunicació i Coordinació Institucional del partit, Juli Fernàndez; el president de l'ANC, Lluís Llach; i representants dÒmnium.
Segons Vilaret, a la reunió no es va parlar de les negociacions per a la investidura ni de llistes unitàries per a una repetició electoral. Però sí que es va abordar una estratègia conjunta sobre com afrontar jurídicament el rebuig d'alguns jutges a l'aplicació de la llei d'amnistia. I segons fonts de Junts també sobre la coordinació de l'operatiu per a un possible retorn de Puigdemont aquest mes d'agost si s'acaba fent una investidura al Parlament. Cal recordar que el dirigent de Junts podria ser detingut, ja que el jutge Pablo Llarena del Tribunal Suprem manté les ordres de detenció en no aplicar l'amnistia en el cas de la malversació.
Publicidad
Però la interpretació entre els independentistes, encara que tots ells mantenen la màxima discreció sobre la reunió de Waterloo, és que la trobada demostra que s'estan movent coses. La portaveu d'ERC, Raquel Sans, es limita a dir: "Diria que la reunió en si mateixa és notícia". I el president de l'ANC, Lluís Llach, també posa en valor la reunió a Waterloo destacant que feia set anys que no es produïa.
Missatges positius sobre la recuperació de la unitat
Segons el president de l'ANC, comencen a haver-hi "bons signes" pel que fa a recuperar la unitat de l'independentisme i ha celebrat que les entitats estiguin parlant i intentant col·laborar-hi. "Si les entitats de la societat tornen a lligar complicitats potser serem un bon exemple per a la classe política", assegura.
Publicidad
Rovira (ERC): "Hem vingut aquí per acabar la feina que vam deixar a mitges, a recomençar, i per unir tot el moviment independentista, perquè només juntes ho farem possible. Som aquí per acabar el que vam començar, carregades de més raons que mai per arribar fins al final"
Entre els partits independentistes també s'envien missatges positius de manera constant sobre la unitat de l'independentisme, encara que costa saber si formen part d'una estratègia real de voluntat unitària o dels tacticismes de cada formació política. Especial impacte han tingut les primeres declaracions de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, en arribar a Catalunya en traspassar la frontera: "En quin moment vam oblidar que junts som més forts?", es va preguntar Rovira dirigint-se als companys d'ERC i als diversos centenars de persones congregades al poblet fronterer de Cantallops on va ser rebuda aquest divendres . "Hem vingut aquí per acabar la feina que vam deixar a mitges, a recomençar, i per unir tot el moviment independentista, perquè només juntes ho farem possible. Som aquí per acabar el que vam començar, carregades de més raons que mai per arribar fins al final", va proclamar Rovira.
Publicidad
Per la seva banda, el secretari general de Junts, Jordi Turull, també posa l'accent en la fluïdesa de les relacions amb Rovira i ERC en les negociacions iniciades després de les eleccions del 12 de maig passat. "Som optimistes davant de l'oportunitat que s'obre com ho demostra l'acord per a la Mesa del Parlament. La valoració que fem de la nostra negociació amb ERC és molt positiva". Declaracions que contrasten profundament amb els agres retrets constants que han marcat les tenses relacions entre Junts i els republicans en els darrers anys.
Sembla més difícil l'encaix de la CUP en la recuperació d'aquesta unitat independentista i de moment els anticapitalistes participen a les reunions però amb escepticisme: "Cal un viratge cap a una estratègia compartida real que permeti reactivar la lluita per la independència i la justícia social", assegura una dirigent cupaire. La CUP també rebutja un acord per a la investidura d'Illa però es mostra equidistant respecte a Puigdemont: "PSC i Junts comparteixen el mateix programa, malgrat competir per presidir la Generalitat. No facilitarem el retorn de la sociovergència", asseguren.
Pressió a les bases d'Esquerra
Cal veure si és factible la recuperació de la unitat independentista a Catalunya atesa la caïnita deriva que ha patit el moviment. Però els moviments, reunions i declaracions existeixen i se succeiran aquest estiu amb la vista posada en l'Onze de Setembre. I això suposarà una pressió afegida per a ERC en la negociació amb el PSC. Pressió que sens dubte impactarà en les bases d'Esquerra, en un moment de crisi interna dels republicans per l'enfrontament entre els sectors de Marta Rovira i el d'Oriol Junqueras amb vista al congrés extraordinari del partit del 30 de novembre; i per l'escàndol dels cartells de l'Alzheimer de Maragall. I no es pot oblidar que, al final, seran els militants republicans els que hauran de decidir entre la investidura d'Illa o portar Catalunya a unes noves eleccions. I qui sap si al conjunt de l'Estat a unes eleccions generals.