L'independentisme acusa PSOE, PP i Cs de voler desvirtuar la comissió de l'Eurocambra sobre Pegasus

Dia important per a les víctimes del Catalangate, l'escàndol d'espionatge d'estat a l'independentisme. Aquest dimarts al matí, l'Eurocambra l'ha abordat en una sessió monogràfica sobre Espanya de la comissió d'investigació de l'ús del programari espia Pegasus a la Unió Europea. La sessió, però, ha estat marcada per la decisió de la directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Esperanza Casteleiro, de negar-se a respondre les preguntes de la comissió, amb l'argument que el Parlament Europeu no era el lloc per fer-ho. Cal recordar que el CNI va reconèixer al maig l'espionatge a dirigents independentistes. 

En aquest sentit, Riba ha acusat PP, PSOE i Ciutadans de ser al comitè de l'Eurocambra no per investigar l'espionatge, sinó per "encobrir el seu mal ús a l'estat espanyol". "Han intentat tapar el que és evident, que Espanya ha fet un ús massiu i indiscriminat del programa. No aconseguiran tapar la vergonya del Catalangate", ha afegit. 

Riba: "S'ha utilitzat el programa Pegasus com un arma de guerra contra un moviment pacífic i democràtic com és l'independentisme"

També s'ha pronunciat l'eurodiputat de Junts Toni Comín, per a qui la negativa de Casteleiro a respondre al comitè posa de manifest que Espanya "no vol cooperar" en aclarir assumpte. Per a Comín, l'Estat espanyol és "el país de la Unió Europea" que ha donat una pitjor resposta" sobre els casos d'espionatge. "El fet que el Congrés dels Diputats no hagi creat una comissió d'investigació és un indici que Espanya no respon com un estat democràtic normal", ha afegit en una atenció als mitjans recollida per l'ACN.

Al seu torn, Diana Riba també ha advertit que no cooperant per aclarir els casos es "deslegitimarà" el comitè i l'Eurocambra. "S'ha utilitzat el programa Pegasus com un arma de guerra contra un moviment pacífic i democràtic com és l'independentisme català", ha dit. 

Una extensió de tres mesos del comitè

Sobre la possibilitat que el comitè acordi una missió a l'Estat, la coordinadora dels Verds al comitè, Saskia Bricmont, ha dit que és "factible", però cal la "voluntat política" dels populars europeus i els socialdemòcrates, els dos principals grups de la cambra. "És un tot una qüestió política. Hem notat la pressió que han posat tant en la sessió com en la visita", ha dit la coordinadora des Verds en referència als partits espanyols.

Bricmont també ha indicat que s'ha demanat una extensió de tres mesos del comitè, que té una durada inicial d'un any. "Ni el CNI ni l'administració ens han donat informació útil per treballar. Demanem una missió d'investigació neutral i imparcial", ha reivindicat l'eurodiputada dels Verds.

La directora del CNI planta el Parlament Europeu 

Tot això ha passat després que Esperanza Casteleiro hagi rebutjat respondre les preguntes dels eurodiputats sobre el Catalangate, al·legant que la legislació "l'impedeix" parlar de les activitats i dades que té el CNI fora de la Comissió de Secrets Oficials, l'únic lloc on ha dit que ho pot fer. En la seva intervenció, Casteleiro ha defensat que "la protecció dels interessos nacionals" recau sobre el Govern espanyol.

"Per coherència i obligació legal, només puc respondre tot insistint en què la llei recull textualment les activitats del CNI", ha indicat la directora tot assenyalant que les dades que té el centre són "informació classificada amb grau de secret". En la seva intervenció inicial, Casteleiro ha defensat que treballen "des de la més estricta observança de la constitució i l'ordenament jurídic sempre i sense excepcions". També ha destacat que entre les seves tasques hi ha "neutralitzar" les accions de serveis estrangers o persones que suposin un "risc" per a l'ordenament nacional, la seguretat o la integritat de l'estat, entre d'altres. 

Abans de les compareixences de Castelerio, en la sessió han intervingut experts en els casos d'espionatge a l'Estat, així com víctimes. Un dels que ha participat ha estat l'advocat Andreu Van den Eynde, que ha criticat que els tribunals no estiguin investigant l'espionatge malgrat les denúncies. "No hi ha cap llei que permeti utilitzar Pegasus per espiar advocats o ciutadans", ha afegit.