L'impacte del plàstic s'aguditza durant la pandèmia

Les mascaretes, els guants i els envasos de menjar per emportar s'han convertit en objectes quotidians des de l'arribada del coronavirus. La majoria no són reutilitzables i estan fets de plàstic, i això té un cost ambiental que les administracions no han previngut. El responsable de la campanya de plàstics de Greenpeace, Julio Barea, afegeix que les institucions s'han vist "desbordades" davant l'augment d'aquest tipus de residus, ja que mai havien hagut de gestionar quantitats tan altes. Malgrat que la producció ha disminuït a causa de la falta d'activitat econòmica, els residus sanitaris a Catalunya han augmentat un 350% durant el mes de març segons l'Agència de Residus de Catalunya.

Els residus sanitaris a Catalunya han augmentat un 350% segons l'Agència de Residus de Catalunya

Segons el Director de l'Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, la pandèmia ha generat gairebé 1.800 tones de desfets sanitaris aquest abril. Això suposa la meitat de la xifra que es genera en un any (3.000 tones). Aquest tipus de restes són del grup III, els quals per normativa han de ser esterilitzats a través de l'autoclau, que es tracta d'un dispositiu que serveix per a esterilitzar material mèdic a partir de vapor d'aigua a alta pressió (103 kPa) i altes temperatures (121 graus Celsius). A Catalunya només hi ha tres centres -privats- que utilitza aquest mètode, per la qual cosa la Generalitat es va veure sobrepassada, i ja que es desaconsella emmagatzemar massa temps aquest tipus de materials, es van derivar a diverses incineradores, entre elles les plantes de Mataró, Sant Adrià del Besòs.

Greenpeace: "La incineració s'ha estat utilitzant de manera il·legal"

Malgrat que Tost assegura que "no incrementen cap risc" i que no "surten cendres de la Covid-19", diverses entitats ecologistes van protestar enfront d'aquest pràctica. L'activista i sòcia del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius i membre actiu de Plataforma Ciutadana Residus Zero, Mercè Girona, alerta que és il·legal. "Segons la nostra normativa i la recomanació de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) s'han de derivar a plantes d'autoclau", apunta. Malgrat que des de les organitzacions entenen el context d'emergència, Girona remarca que la normativa diu que els residus del grup III són "perillosos i infecciosos". Segons remarca Barea, aquesta situació també s'ha donat en la resta de l'Estat. "La incineració s'ha estat utilitzant de manera il·legal", sentència.

Les mascaretes estan fetes de cel·lulosa tèxtil que prové de compostos derivats del petroli

Tot i que l'avantprojecte de llei de prevenció i gestió dels residus i l'ús eficient dels recursos a Catalunya no contempla la incineració de desfets en cas d'emergència, això sí que està permès en la normativa actual. "Aquests residus s'han de dur a un circuit concret i sempre descartem la incineració", remarca Barea. A més, tant Girona com Barea apunten que les mascaretes estan fetes de cel·lulosa tèxtil que prové de compostos derivats del petroli i que hi ha material sanitari que està fet de policlorur de vinil (PVC). "Amb la incineració d'aquesta mena de compostos s'emeten substàncies que són perilloses per al medi ambient. A més, provoquen l'emissió de nanopartícules, cendres que són tan petites que els filtres no les poden retenir i fan de captadors de metalls pesants", alerta Girona.

Envasos d'un sol ús

Hi ha alternatives ecològiques, com ara les mascaretes reutilitzables o els guants fabricats amb polímer de blat de moro, però són opcions minoritàries. L'Hospital de Sant Pau, per exemple, encara no s'ha plantejat una alternativa als equips de protecció individual homologats.

A més de la generació de residus sanitaris, la Covid-19 i el confinament van fer que moltes persones, ja fora per necessitat o per capritx, demanessin menjar a domicili. Tant és així que, segons dades proporcionades per la directora de màrqueting de Just Eat España, Chelo Domínguez, el volum de restaurants que s'han donat d'alta de Just Eat a l'Estat espanyol durant el confinament ha augmentat un 200% respecte al mateix període de temps de l'any anterior. Segons Barea, el consum d'envasos d'un sol ús ha augmentat un 15% des de l'inici de la pandèmia. Malgrat que el 37% dels productes que ofereix Just Eat són de cartó o paper reciclable, no tots els restaurants vinculats a Just Eat usen els productes oferts per aquesta empresa.

A més de grans corporacions, empreses com Ecoologic, dirigida per Jordi Jofré, ofereixen tota mena de material biodegradable per als envasos i productes d'un sol ús per a la restauració. Encara que cada any la demanda dels seus productes augmenta un 10%, Jofré considera que crisi sanitària ha fet frenat la conscienciació mediambiental, per la qual cosa les persones ja no pensen tant els seus hàbits de consum. Un problema afegit a l'ús d'aquesta mena d'envasos és que des de la declaració de l'estat d'alarma s'ha prohibit el triatge manual per la seguretat dels treballadors, ja que els desfets podrien estar contaminats. Això implica que, a més d'augmentar els envasos, han disminuït aquells que es recuperaven mitjançant aquesta pràctica.

Tost opina el contrari que l'expert de Greenpeace, i insisteix que la població catalana ha millorat quant a la separació de residus durant el confinament. Malgrat això reconeix que augmentaran els productes d'un sol ús en el món de la restauració, i des de la Generalitat aposten perquè aquests siguin biodegradables. De fet, l'avantprojecte de llei proposa penalitzar els envasos d'un sol ús. "La Covid-19 no és cap excusa per a fer marxa enrere en polítiques mediambientals i tenim molt clar que els objectius d'eliminació del plàstic d'un sol ús previstos per l'any que ve continuen ferms. Ho considera Brussel·les i també nosaltres", determina Tost.

Malgrat els avanços en aquesta matèria, els activistes denuncien que no són suficients. Des de la Plataforma Ciutadana Residus Zero han fet una contraproposta de llei. En aquesta afegeixen la prohibició de la incineració i insisteixen a aplicar la moratòria a construir nous abocadors i a les incineradores, que va ser aprovada el 5 de març pel Parlament. "Hem d'aprofitar al màxim els residus i reutilitzar-los. Això ens portarà a una societat neta de residus", conclou Girona.

Al límit d'arribar a l'economia circular

El coronavirus sembla que hagi amagat les crisis que teníem, però l'emergència climàtica no descansa. Malgrat això, els governs continuen prioritzant l'economia a l'ecologia. Així ho considera Julio Barea, qui recorda el 2 de juny el Consell de Ministres va aprovar l'estratègia d'economia circular i l'avantprojecte de llei de residus. Amb mesures semblants a les del govern català - fetes amb bones intencions però no suficients- Barea considera que l'Executiu espanyol no arribarà a l'objectiu establert per Brussel·les el 2015.

Aquest any la Comissió Europea va llançar un pla d'acció perquè en 2030 es passés d'una economia lineal a una circular, on un dels principals objectius era l'eliminació dels residus. Segons Barea, ni l'estratègia ni l'avantprojecte de llei serviran perquè l'Estat espanyol arribin a aquest objectiu. "Així no arribaràs a una economia circular en 2030 ni de broma. Esperem que el text de llei tingui una modificació substancial perquè és molt poc ambiciosa", destaca Barea.

Per arribar a un model on es fomenti un creixement econòmic sostenible, fa falta plantar cara també als quals intenten frenar el canvi, i en el cas de l'Estat espanyol, Barea assenyala a les constructores. "Es dediquen als residus, i pressionen durament a administracions i empreses amb dades econòmiques i amb amenaces de pèrdues de treball. I això és mentida", denúncia. Per a Barea, són les principals responsables de boicotejar la devolució i retorn d'envasos, un sistema que s'utilitza en 40 regions del món des del 2011 i que ajudaria a aconseguir una economia circular.