Si la pandèmia no ho hagués capgirat tot, de la Felícia Fuster (Barcelona 1920 – París 2012) n’hauríem parlat el 2020, quan es van celebrar els 100 anys del naixement de la poeta. Però els actes i les commemoracions s’acumulen, i malgrat les circumstàncies, per aquest 2021 s’han preparat diverses exposicions, noves edicions de la seva obra, taules rodones i recitals que ajudin a redescobrir la veu d’una artista potent i original, desafortunadament oblidada pel panorama cultural català.

Poeta, traductora, artista plàstica i feminista compromesa, Felícia Fuster va néixer a la Barcelona expansiva del 1920, la seva família tenia una ferreteria a la Barceloneta, i allà va passar la infantesa, amarant-se del parlar dels mariners, dels jocs vora el mar i del feinejar de la botiga. Va anar a l’Escola Massana d’Arts i Oficis, mentre estudiava el batxillerat, i ben aviat va destacar amb els seus dibuixos.

Compromesa amb els joves, amb els drets de les dones i amb la llengua, Felícia Fuster l’any 2005 va crear la fundació que porta el seu nom per defensar aquests valors. No en va, una de les missions d’aquesta Fundació és convocar ajuts i borses d’estudis per impulsar la formació, la creació en les arts visuals i la difusió de la llengua catalana. Enguany amb l’empenta del Departament de Cultura, la Institució de les Lletres Catalanes, la Direcció General de Patrimoni Cultural i la Direcció General de Creació, Acció Territorial i Biblioteques, s’escamparà el llegat de Felícia Fuster. Les comissàries de la commemoració són Pilar Parcerisas i Lluïsa Julià, doctora en Filologia Catalana, propera a Felícia Fuster i responsable de promoure la difusió de la seva obra des de la fundació de l’autora.

Un camí marcat per l’experimentació i la llibertat

La pintura i la poesia van ser els camins que va triar Felícia Fuster per expressar-se. La seva veu no és prou reivindicada com tampoc ho són les de Montserrat Abelló o Maria Àngels Anglada, i per això aquest any on rebrà una atenció que no va gaudir en vida potser servirà per descobrir-la a noves generacions. Felícia Fuster al llarg de la seva trajectòria va ser una dona compromesa amb el feminisme, els joves i la llengua, per això l’any Felícia Fuster vol presentar la seva singularitat i destacar el camí experimental que va triar per la seva pintura i la seva poesia, però també el seu compromís social.

Per ella les comunicacions entre pintura i poesia eren infinites, característica que es podrà captar a la mostra 'Plurivisions', comissariada per Pilar Parcerisas i que es podrà visitar a partir del 21 de març a l’Arts Santa Mònica. Inauguració que coincidirà amb el dia mundial de la poesia. I gràcies a la seva fascinació per la poesia oriental i la traducció el 1988 va publicar 'Poesia japonesa contemporània', un volum que va omplir un buit i va permetre llegir en català el bo i millor de la poesia oriental.

Als anys 50 Felícia Fuster cansada de la grisor de la postguerra es va instal·lar a París on va participant de diverses exposicions col·lectives, primer des d’una arrencada figurativa que va anar evolucionant cap a una abstracció lírica molt connectada amb l’informalisme català d’Amèlia Riera o Ràfols-Casamada. La producció plàstica de Fuster, evocadora i fràgil té la mateixa sensibilitat que la seva poesia. A través de formes lliures, haikus, sonets o fins i tot sextines, Felícia Fuster va demostrar que dominava les formes i el ritme, potser per això quan Maria-Mercè Marçal la va descobrir se’n va declarar una fervent admiradora.

El calendari amb totes les activitats previstes es pot consultar al web, però un dels homenatges que mai falla és llegir-la i gaudir de versos com aquests: Parlaré dels herois gairebé inútils,/que inèdits i esfumats aixequen/cada matí,/ com un gran pes, la vida./ Parlaré de com s’espolsen el cor,/ de com se l’esbandeixen i l’eixuguen/ a corre-cuita,/ amb el retall de cel encara nou/ que esquinça la finestra. (Fragment del poema 'Parlaré' del llibre 'Aquelles cordes del vent').