L'explosió que va precedir l'atemptat de les Rambles no es reconeix com atac terrorista

L'Ajuntament d'Alcanar (Montsià) no ha pogut personar-se en la causa judicial que jutjarà el germà d'un dels terroristes, un col·laborador de la cèl·lula de Ripoll i, segons el ministeri de l'Interior, únic supervivent de l'explosió que va tenir lloc a un xalet de la urbanització Montecarlo i que va precedir els atacs terroristes a Barcelona i Cambrils, el 17 i 18 d'agost del 2017.

Fonts municipals d'aquesta població recorden i lamenten que no se'ls va convidar a la comissió d'investigació parlamentària sobre aquests atemptats, informa l'Agència Catalana de Notícies (ACN).

En relació a les investigacions, aquest diari ja va assenyalar que, segons la defensa de les víctimes dels atemptats, "no està acreditat" que el cap de la cel·lula terrorista responsable de la massacre, l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, morís en l'explosió d'Alcanar, com van afirmar Interior i la Policia. 

Aquesta explosió, que va tenir lloc  durant la nit del 16 d'agost del 2017 a una casa de la urbanització Montecarlo d'Alcanar Platja ha anat quedant en segon pla durant la instrucció i la investigació dels atemptats de les Rambles de Barcelona i Cambrils.

En aquella casa s'acumulaven bombones de butà i diversos quilos d'explosiu fabricat pels terroristes. Tot va saltar pels aires i, tres anys després, els veïns d'Alcanar Platja intenten "passar pàgina" al fet d'haver conviscut sense saber-ho amb la cèl·lula terrorista.

Les asseguradores han indemnitzat els damnificats per les explosions i el Ministeri de l'Interior va sufragar a l'Ajuntament els costos d'allotjar els afectats i els mitjans que es van necessitar per gestionar l'etapa posterior als fets.

Els veïns de la casa contigua han comprat la parcel·la on hi havia el xalet dels terroristes i l'han tancat perquè deixi d'atreure curiosos. Tampoc hi haurà enguany commemoracions en el tercer aniversari de les explosions. La proposta del consistori per fer honor als veïns i recordar amb ells el tràngol viscut ha estat descartada pels residents.

També ha quedat aturat el projecte per recepcionar la urbanització que no disposa de clavegueram, il·luminació i altres serveis bàsics. Alguns propietaris van impulsar el projecte el 2018 amb el suport de l'Ajuntament, però el cost que no podem assumir totes les famílies ho manté parat. El consistori va proposar encarregar-se de licitar i executar el projecte i cobrar-ho als veïns amb contribucions especials o quotes de participació, de manera que ho poguessin pagar en periodicitats.

Urbanitzar aquesta zona d'Alcanar Platja també buscava un efecte dissuasiu de persones que busquen amagar-se o passar desapercebudes, com va passar amb els terroristes. En el moment de l'explosió fins a cinc cases d'aquesta urbanització estaven ocupades.

La Fiscalia no reconeix l'explosió com atac terrorista

La Fiscalia no ha reconegut els fets d'Alcanar com a atac terrorista i els ha desvinculat en la instrucció dels atemptats de Barcelona i Cambrils. El consistori va demanar l'estiu passat al Ministeri Fiscal que reconsiderés la decisió. Públic havia informat sobre la actuació d'Abdelbaki es-Satty, hipotèticament mort en l'explosió de la casa d'Alcanar, com a confident dels serveis secrets espanyols. En aquell moment, l'Ajuntament va demanar comissions parlamentàries per investigar-ho, però es van tornar a sentir "aïllats", apunten fonts municipals, segons informa l'ACN.

Judici a l'Audiència Nacional

L'Audiència Nacional va obrir procediment abreujat per jutjar tres presumptes implicats en els atemptats, acusats d'integració en organització terrorista, fabricació, tinença i dipòsit d'explosius, i delicte d'estralls en grau de temptativa. Es considera que cap dels tres va participar de manera directa en els atemptats i l'Audiència Nacional descarta jutjar-los per assassinat, però no limita que les acusacions puguin acusar-los d'estralls terroristes consumats i assassinats en temptativa, o lesions de caràcter terrorista per l'acumulació d'explosius a Alcanar, on preparaven assassinats encara més massius.

Així ho ha fet l'Ajuntament de Barcelona que, com a acusació particular, els imputa també les lesions que van causar a 27 persones ferides en la primera explosió d'Alcanar i en la segona deflagració que es va produir la tarda del 17 d'agost, quan els equips d'emergències desenrunaven la zona. La sol·licitud de pena més alta és per a l'hipotètic únic supervivent de l'explosió a Alcanar, Mohamed Houli Chemlal. L'Ajuntament de Barcelona li demana 95 anys de presó i la Fiscalia, 41.

El Ministeri Fiscal també reclama que Mohamed Houli i Driss Oukabir, germà d'un dels terroristes morts, indemnitzin els ferits per la segona explosió que hi va haver a la casa d'Alcanar, però no a les víctimes de la Rambla o Cambrils -16 morts i més de 140 ferits-. En concret, els demana 229.281 euros i indemnitzacions pels danys materials provocats en diversos habitatges i vehicles, que s'hauran de quantificar en execució de la sentència.

La Generalitat no descarta un canvi en les peticions de penes

La Generalitat, per la seva banda, no descarta canviar les peticions de penes i les tipologies de delictes per als tres processats pels atemptats del 17 d'agost en el seu escrit de qualificacions definitiu, que es presentarà al final del judici. En l'escrit de qualificacions provisionals que han presentat a l'Audiència Nacional, els serveis jurídics del Departament d'Interior tampoc van demanar penes pel delicte d'assassinat per als processats pel 17-A. Fonts del Govern destaquen que, en les qualificacions provisionals no s'atribueix el delicte d'assassinat als processats perquè l'Audiència Nacional va excloure aquesta acusació dels fets que seran jutjats.

En l'escrit de qualificacions provisionals, la Generalitat demana penes de 44 anys de presó per a Mohamed Houli Chemali a Driss Oukabir pels delictes de pertinença a organització terrorista (12 anys); de tinença i fabricació d'explosius (15); d'estralls terroristes (14) i de lesions per imprudència greu (3). Per a Said Ben Iazza demana 8 anys de presó per un delicte de col·laboració amb organització terrorista.

Segons fonts del Govern, la Generalitat vol que els responsables de l'explosió d'Alcanar, on van resultar ferits mossos d'esquadra i bombers, "paguin amb la màxima severitat possible per les seves accions delictives". Les mateixes fonts asseguren que la Generalitat modificarà el seu escrit final "si durant el judici sorgeixen elements que possibilitin un increment de les penes i delictes". Les modificacions de les penes sol·licitades i tipologies delictives és una possibilitat prevista en els processos judicials a l'hora de presentar l'escrit de qualificacions finals en funció dels testimonis, proves i informació que el judici hagi tret a la llum.