Rodolfo Martín Villa (León,1934) va ser governador civil de Barcelona (1974), Jefe del Movimiento de la província (1974), ministre de Relacions Sindicals (1975), ministre de Governació (1976), ministre de l'Interior (1976-1979) i responsable màxim de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat durant la Transició. Ha estat un dels centenars de polítics que se’n van anar a dormir feixistes, es van llevar demòcrates i que han viscut amb impunitat. Ara aquesta pau es pot veure interrompuda: la jutgessa argentina María Servini l'investiga per 13 delictes d'homicidi agreujats en un context de crims de lesa humanitat.

L'exministre va declarar el 4 de setembre dins de la instrucció de la causa 4591/2010 contra els crims del franquisme i la Transició, més coneguda com a querella argentina. La seva és la primera declaració des de l'inici de la querella. "Rodolfo Martín Villa era ministre de l'Interior i responsable del què passava a carrers i places de l'Estat espanyol. No eren fets aïllats: eren crims d’estat", denuncien des de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a les Víctimes del Franquisme i la Transició, una de les associacions impulsores de la macroquerella.

Una esperança amarga

La declaració a Martín Villa és una petita escletxa per als querellants i familiars de persones com Gustau Muñoz i Juan Gabriel Rodríguez Knafo, víctimes mortals de la persecució policial a Catalunya durant el seu mandat. Per a Marc Muñoz, un possible judici a Martín Villa "suposa l'esperança per a moltes famílies", i en el cas del seu germà espera que els autors del crim també siguin processats. L’11 de setembre de 1978 va morir Gustau Muñoz, un noi de 16 anys militant del Partit Comunista d'Espanya Internacional (PCE (i)) assassinat d'un tret per l'esquena per un policia nacional que mai va ser condemnat. "Hi ha dos policies que van declarar en diligències obertes després de la denúncia del meu pare, però els situen a la plaça Sant Miquel i en Gustau va caure al carrer Ferran, així que amb les seves declaracions es desmarcaven dels fets", denuncia Muñoz.

Imma, un de les germanes de Salvador Puig Antich, defineix com a "èxit relatiu" la declaració de l’exministre, ja que fa deu anys que es va encetar la querella. Recorda amb por quan el van nomenar governador civil a Barcelona, pocs mesos després de l’assassinat del seu germà. "Anava en contra dels antifeixistes", rememora. L’advocada argentina de les víctimes del franquisme, Ana Messuti, es mostra prudent però un pèl esperançada. "Quant temps va durar la impunitat? Vuitanta anys. No podem queixar-nos dels deu anys, i més quan es tracta de crims de lesa humanitat", apunta. Ara està en mans de la jutge seguir amb la investigació o sobreseure el cas, decisió que, segons l’advocada, trigarà en saber-se.

A banda de les morts a Catalunya, se l’investiga també per l'homicidi de dotze manifestants a les mans de Policia, Guàrdia Civil o grups paramilitars vinculats amb les Forces i Cossos de Seguretat, entre ells el d'Arturo Ruiz, els cinc obrers que van morir en la massacre del 3 de març de 1976 a Vitòria o la mort d'un manifestant en els Sanfermines de 1978.

L’home clau d’Interior durant la Transició

El doctor en història David Ballester explica que l’exministre era "l’ home clau d’Interior" durant la Transició. "És un dels joves reformistes -dels blaus, per la camisa de Falange- que van donar suport al projecte del Suárez perquè van veure que tancar-se en banda era un suïcidi", relata. "Van fer veure que les coses canviaven perquè en allò essencial no canviés res", remarca.

Ara bé, el president de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme, Carles Vallejo, assenyala que l’exministre "no és una excepció". Per a Vallejo és vital destacar la importància dels entramats d'extrema dreta que hi havia tant a l'Estat Espanyol com a Itàlia durant els 70 i 80. En destaca el comissari Conesa, un personatge tèrbol i expert en infiltracions dins de la brigada politicosocial. "Sota el comandament de Conesa van perdurar figures com Martín Villa. Són els exponents més coneguts de totes les trames que volien evitar canvis polítics un cop acabada la Guerra Freda", exposa.

Brutalitat policial i impunitat de l’extrema dreta

Tant com a governador civil de Barcelona com a ministre de l'Interior "és un home dur", assegura Ballester. "Durant la Transició va haver-hi 40 morts víctimes de la repressió policial a manifestacions. D'ells, quatre a Catalunya i la major part amb Martín Villa de ministre", detalla l’historiador. La repressió policial, apunta Vallejo, tenia a lloc a tot l’Estat, però al País Basc, a Barcelona i a les zones industrialitzades amb més moviment sindical és on hi va haver més. De fet, ell mateix també és un dels querellants per haver patit la repressió com a sindicalista clandestí de CCOO a la SEAT. Ara bé, no ho fa per reparar les detencions, tortures i l’empresonament, ja que ho considera "irreparable", sinó per ajudar a "jutjar un règim feixista".

Mentre que es torturaven i mataven sindicalistes i antifeixistes, l'extrema dreta va dur a terme 890 accions violentes durant la Transició, cobrant-se més de 50 víctimes, tal com recull Ballester en el seu llibre Vides truncades: Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya. I ho fa ver amb impunitat. Segons dades proporcionades pel Ministeri de Governació, el 1976 no hi va haver gairebé detencions mentre que el 1979 se’n van efectuar 299. Aquest canvi es deu a l'arribada d'Antonio Ibáñez Freire (1979-1980) i sobretot de Juan José Rosón (1980-1982) al ministeri d'Interior, apunta Ballester. "A les seves memòries reconeix que la policia heretada del franquisme utilitzava ‘mitjans inacceptables', però assegura que a la brigada político-social hi habitaven els millors professionals de la policia espanyola", remarca.

Pel que fa a la seva relació amb Catalunya, Ballester explica que la versió oficial defensa que va intentar obrir-se a la societat civil catalana. "Tenia entrevistes amb l’oposició moderada, que era clandestina. Això sí, res de comunistes", precisa. Ara bé, utilitzava l'argument de la lluita contra ETA per justificar l'abús de les armes de foc en les actuacions policials. Quan era governador civil a Barcelona van afusellar a Cerdanyola del Vallès al militant d’ETA Jon Paredes Manot, més conegut com a Txiki. Només tenia 21 anys. "Va fer una llei de policia aprovada el desembre del 78, poc abans de la Constitució. Més enllà de canviar el color de policies del gris al marró, no va ser una llei que democratitzés la policia", detalla.

El símbol d’un règim

Martín Villa argumenta que les atrocitats que es van cometre quan ell estava al poder van ser per protegir la democràcia. Així mateix, en una entrevista a Catalunya Ràdio va assegurar que ell no tenia la competències en l'ordre públic i que no se'l pot responsabilitzar dels crims comesos. "Si era ministre de l'Interior, clarament tenia la funció de l'ordre públic", rebat l'advocada Ana Messuti.

Dies abans del seu esperat interrogatori, Martín Villa va rebre cartes de suport de quatre expresidents espanyols (Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy), missives que l’exministre va enviar a la jutge Servini. "Estan defensant un mite, una idea edulcorada que la Transició va ser una obra d'enginyeria dirigida per l'emèrit", explica Ballester. A més, argumenta que va ser gràcies a les 877 manifestacions que va haver-hi durant aquest període que es van aconseguir més canvis.

També li van escriure cartes diferents exsecretaris d'UGT i CCOO, però Ballester, Vallejo i Puig Antich consideren són decisions personals i que no representen als sindicats. "Ara, si jo fos del PSOE, trencaria el carnet", etziba Puig Antich. Per a l'advocada, les missives parlen del pla polític i no del judicial. "Ningú nega que ajudés a construir la democràcia però tampoc és cap meravella. També hi ha d’haver un estat de dret. Pot ser una democràcia repressiva i violenta", remarca.

Portes giratòries i esborrar la memòria

Martín Villa ha tingut 93 càrrecs corporatius en un total de 45 empreses, entre elles Endesa i la Sareb, tal com va recollir Crític. Actualment és vicepresident d'Initec, una filial de Técnicas Reunidas, a la qual va començar a estar-ne vinculat a partir del 2010. També ha passat per Endesa, Caja Madrid o Prisa, entre d'altres. Mentre que aquesta relació amb les altes esferes empresarials és comprovable, durant la seva època de governador civil a Barcelona van desaparèixer els documents de la Falange de Barcelona, explica Vallejo. "Tots els arxius referents a la Falange o els arxius policials es van eliminar, no se sap com. Va ser una operació d'eliminació de memòria", recrimina. Ara bé, la societat catalana sí que té memòria. El 31 de març de 2017, el ple de l'Ajuntament de Barcelona li va retirar la medalla d'Or de la ciutat que se li havia atorgat el 1976. Només Cs i el PP no van votar-hi a favor.