L'any 2009 va ser el que més es va invertir en Educació a l'Estat espanyol: un 5,04% del PIB. En l'últim any sobre què hi ha dades, 2018, la inversió havia caigut al 4,21%, segons l'informe del Sistema Estatal d'Indicadors de l'Educació del Ministeri d'Educació. Encara no hi ha estadístiques oficials sobre el PIB de 2019, però des de Brussel·les ja van advertir que la despesa pressupostària d'Educació feia anys que estava congelada.

Per mesurar l'evolució de la inversió en educació podem recórrer tant a termes absoluts —que ens serveixen per veure si s'ha invertit més o menys milions— o al relatiu, amb el qual s'aconsegueix, sobretot, fer una comparació amb els països europeus. Durant tota una dècada, la inversió ha anat reduint-se en tots dos termes mentre que la despesa de les famílies sí que ha anat augmentant.

Percentatge del PIB destinat a educació

La primera retallada en educació va arribar quan encara governava el PSOE, amb José Luis Rodríguez Zapatero el 2010 després de passar dels 53.895 milions als 53.099 després d'anys incrementant aquesta partida. Però la gran tisorada es va donar amb el Govern de Mariano Rajoy quan es va passar d'una inversió de 50.000 milions el 2011 als 46.000 milions el 2012.

Despesa pública anual a l'Estat espanyol destinada a l'educació, en milers d'euros

Quan la pandèmia va començar no partíem d'una bona situació perquè els efectes de les retallades ja es notaven en l'educació i en com els més vulnerables eren els més afectats. La inversió en educació no és una cosa abstracta: té efectes clars sobre la qualitat i els coneixements que adquireixen els menors. Té una conseqüència directa sobre la igualtat d'oportunitats.

A l'inici de l'any, Público avançava l'últim informe sobre educació de l'Observatori Social de "La Caixa". Les "disfuncions" més importants del sistema educatiu espanyol detectades eren els alts nivells d'abandonament escolar, l'elevat pes de l'origen socioeconòmic en els resultats acadèmics i l'alt nivell de segregació per origen social.

Hi ha dades veritablement greus: un de cada dos estudiants de secundària amb pares de nivell socioeconòmic baix ha repetit curs i en les famílies de nivell alt només repeteixen un de cada nou alumnes. En conseqüència, aquestes diferències augmenten la probabilitat d'abandonament escolar dels estudiants més pobres. A més, aquestes desigualtats han augmentat amb els anys. El 2003 el percentatge d'alumnes que va repetir curs d'origen socioeconòmic baix era de 40,9 punts. El 2015, última dada al qual es té accés, va augmentar fins al 49,9%. Però això no succeeix a totes les classes: en les d'origen mitjà va créixer, però del 31,1 al 32,4. Mentre que en les famílies riques només va augmentar unes dècimes: del 15,1 al 15,5.

La pandèmia va agreujar aquestes diferències. La directora general de la UNESCO, Audrey Azoulay, ho va advertir al començament de l'emergència sanitària: "Estem entrant en un territori inexplorat i treballant per trobar solucions d'alta tecnologia, baixa tecnologia i sense tecnologia per assegurar la continuïtat de l'aprenentatge". "Cal garantir que aquesta crisi promogui la innovació i la inclusió en lloc d'exacerbar les desigualtats en l'aprenentatge", va sostenir ja al març.

Però la veritat és que si miràvem a escala internacional, l'Estat tampoc partia d'una bona base per a abordar aquest gran repte. Només fixant-nos a la Unió Europea i en les dades d'Eurostat, veiem que Espanya està per sota de la mitjana. Superar la mitjana europea és el primer que coincideixen els experts i les organitzacions a demanar.

Percentatge respecte al PIB d'inversió en educació a la UE el 2018

El que llavors era un avís és ja una realitat. Revista de Sociologia de l'Educació
(RASE) va publicar en el seu especial sobre la pandèmia un article de l'expert en Sociologia de l'Educació i professor de la Universitat de la Llacuna, Leopoldo Cabrera, sobre com augmenta la desigualtat d'oportunitats educatives: "Un milió d'estudiants poden estar afectats a Espanya en mancar de recursos electrònics per seguir les classes telemàtiques (14% segons el Ministeri d'Educació)".

La desigualtat d'oportunitats educatives augmenta en afectar més l'alumnat de famílies desfavorides i que empitjora el diferencial de desigualtat d'oportunitats existent quan els centres estaven oberts. Les respostes de Tracey Burns per a la OECD (2020), de Andreas Schleicher per la OECD (2020), de la UNESCO (2020) i de Sanz, Sáinz i Capella per a la OEI (2020) apunten a això en advertir i suggerir que les mesures polítiques governamentals han d'estar dissenyades per evitar l'aprofundiment de la desigualtat educativa i social i la bretxa digital", conclou l'expert en les conclusions de l'estudi.

Més inversió per a lluitar contra la desigualtat

L'organització de defensa de la infància Save the Children va publicar l'informe Covid-19: Tancar la bretxa. Impacte educatiu i propostes d'equitat per a la desescalada. L'organització demana un pla Marshall que tingui com a prioritat als alumnes de classes menys riques i vulnerables. Quantifica aquest pla en un marge que va dels 4.200 milions d'euros proposats per la Central Sindical Independent de Funcionaris als 5.000 milions estimats per la mateixa organització.

Per què cal augmentar la inversió? Perquè és l'única fórmula que pot garantir més recursos, més docents i menys ràtios. La bretxa social en les condicions d'habitabilitat dels espais de confinament, la bretxa digital en l'accés a internet i a ordinadors, la bretxa cultural en el suport que les famílies poden prestar a l'activitat educativa i la bretxa en la formació docent. "Ser conscients de les febleses del sistema és el primer pas per poder afrontar una altra manera d'educar", valora la catedràtica de Teoria i Història de l'Educació en el Departament de Pedagogia de la Universitat de Granada, Pilar Ballarín.

L'experta reconeix les fallades del sistema i considera que és el moment de preguntar-nos el paper de l'escola en "un altre" món després del viscut. "Un sistema escolar dissenyat per al segle XIX ha arribat fins aquí canviant molt poc. L'escola transmissora de coneixements ha estat capaç de sobreviure a la tecnificació progressiva (ordinadors a les aules i connexió general a internet) que es produïa al començament del segle XX, quan s'esperava que fos un revulsiu per al clàssic professor transmissor d'informació d'alguns nivells. Però ara és el moment", demanda.

Part de la solució passa per una atenció més personalitzada i posar sobre la taula els "canvis" que haurien de ser més rellevants i que van més enllà de la seguretat a les aules: "Els continguts i la funció de l'escola postcoronavirus".

Un acord per complir: el 5% del PIB el 2025

Aquest dimarts es coneixerà el projecte dels Pressupostos Generals de l'Estat. Una oportunitat per saber si el Govern de coalició va encaminat a complir amb les seves promeses sobre educació. "Incrementarem els recursos públics destinats a l'educació i beques fins a situar la inversió educativa a Espanya en un 5% del PIB l'any 2025. Es farà costat a les comunitats autònomes perquè progressivament es produeixi una reducció de les ràtios en tots els nivells educatius", van assegurar PSOE i Unidas Podemos en l'acord de Govern.

Enguany no ha arribat a donar-se la reducció de ràtios que ha d'anar acompanyada d'aquest augment d'inversió, però la veritat és que els alumnes i els centres escolars necessiten urgentment més inversió. L'agost passat, António Guterres, secretari general de Nacions Unides, ja va avisar que davant aquesta "catàstrofe generacional" l'única sortida és "incrementar els pressupostos d'educació".

Els Pressupostos de 2021 no apunten a un mal camí, però la nostra educació no pot esperar a 2025. La urgència és ara. De moment, allò promès pel president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, sobre el Pressupost de 2021 és que la inversió en el sistema educatiu públic i de formació professional augmenta un 70,2%, amb un increment de 514 milions en la partida de beques i un pla de modernització de la formació professional a quatre anys dotat amb 1.500 milions.

D'altra banda, un grup d'experts, professors i organitzacions com Save The Children han demanat 10.000 milions dels fons europeus per "rescatar i transformar el sistema educatiu" per desenvolupar quatre punts claus: suport educatiu i tecnològic a l'alumnat després de la covid, digitalització de l'administració educativa, un pla integral d'infraestructures i formació, i capacitació del professorat.

A Público hem llançat una campanya per exigir al Govern espanyol que dediqui el 5% del PIB a l'educació pública. Invertir en els serveis públics és una de les millors eines d'un país per a lluitar contra les desigualtats.