L'augment de contagis satura el rastreig de la covid

Un vespre, l’Aleix rep una trucada d’un amic a qui va veure fa pocs dies: ha donat positiu en coronavirus. L’avisa que ha donat el seu telèfon al CAP i que es posaran en contacte amb ell per explicar-li què ha de fer. Abans de rebre la trucada, ell mateix truca al seu centre de referència i aconsegueix cita per fer-se un test a Barcelona, on viu. Una setmana després, i ja finalitzada la quarantena de 10 dies estipulada per les persones que han tingut contacte estret amb casos positius, l’Aleix encara no ha rebut cap trucada dels rastrejadors. A la Clàudia, a Vilafranca del Penedès, li va passar una cosa similar; ella, a diferència de l’Aleix, sí que va rebre la trucada, tot i que després d’haver notificat la situació al CAP i tenir ja cita per fer-se el test.

Actualment hi ha més de 2.400 professionals de quatre perfils diferents que es dediquen al rastreig

Un contracte polèmic

El sistema de rastreig, eina clau en el control d’epidèmies, va ser font de polèmica a Catalunya quan es va adjudicar a principis de juny part del servei a una empresa filial de Ferrovial, Ferroser. Aquest personal, que rep el nom de scouts, s’encarrega de fer el seguiment telefònic dels contactes estrets.

Tot i les crítiques, Vergés afirma que fins que no hi hagi "alternativa", no es podrà revertir el contracte amb Ferroser

El rastreig en xifres

El sistema de rastreig a Catalunya es compon actualment de més de 2.400 professionals de quatre perfils diferents, que Salut ha anat ampliant. D’una banda, hi ha prop de 1.700 "gestors Covid": professionals contractats per l’atenció primària, que treballen als CAP i es dediquen a recollir els contactes estrets dels casos positius, que de mitjana són cinc.

Els sanitaris afirmen que l’externalització a Ferroser provoca manca de coordinació i sobrecàrrega de treball

Els sanitaris, en desacord

L’externalització de part del rastreig va desencadenar la indignació del sector sanitari i va desembocar en l’aprovació, per part del Parlament, d’una moció que instava el Govern a rescindir-lo, el 9 de juliol. Tot i que en un inici el Govern s’hi va mostrar favorable, quatre mesos després segueix vigent. Públic no ha obtingut resposta ni de Salut ni de Ferrovial pel que fa a aquesta qüestió. En roda de premsa aquesta setmana, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha afirmat que fins que no hi hagi "alternativa", no es podrà revertir el contracte. "Fins al moment no ha estat possible, i no podem desfer la feina que s'està fent", ha dit.

Castells: "Està comprovat que és millor gastar-se diners en el rastreig i el testeig que fer mesures de confinament"

Els professionals de l’atenció primària afirmen que l’externalització de part del sistema de rastreig a Ferroser desemboca en manca de coordinació i sobrecàrrega de treball. "El pacient ens ve a nosaltres a demanar, no va a Ferrovial. Els hi solucionem nosaltres el problema", explica Mireia Moret, metgessa de família i portaveu de la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics.

Una estratègia combinada

Més enllà del rastreig, per controlar l’epidèmia cal testar la població. Xavier Castells, cap del servei d’Epidemiologia i Avaluació de l’Hospital de Mar, explica que s’ha d’aplicar una "estratègia combinada" dels dos elements per tal de tallar de forma efectiva les cadenes de contagi. L’epidemiòleg assenyala que és un sistema "complex" perquè requereix "estructures preparades i entrenades". El metge explica la importància de dedicar-hi recursos: "Està comprovat que és millor gastar-se diners en el rastreig i el testeig que fer mesures de confinament. Si per culpa de no fer un bon rastreig tensionem el sistema, ens pot sortir més car".

Aposta pels tests d’antígens

D’altra banda, una manera d’ampliar la capacitat de testeig ha estat la introducció dels testos d’antígens, també coneguts com a testos ràpids perquè mostren el resultat en 20 minuts, enlloc de les 24-48 hores que tarden les PCR, analitzades en un laboratori. Salut va començar a utilitzar-los el 17 d’octubre, i segons les últimes dades de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), la setmana del 2 de novembre se’n va fer vora 12.000 diaris, que Salut preveu ampliar fins a entre 20.000 i 25.000. Això descongestionarà uns laboratoris molt pressionats ja que permetrà disminuir el nombre de PCR.