Un vespre, l’Aleix rep una trucada d’un amic a qui va veure fa pocs dies: ha donat positiu en coronavirus. L’avisa que ha donat el seu telèfon al CAP i que es posaran en contacte amb ell per explicar-li què ha de fer. Abans de rebre la trucada, ell mateix truca al seu centre de referència i aconsegueix cita per fer-se un test a Barcelona, on viu. Una setmana després, i ja finalitzada la quarantena de 10 dies estipulada per les persones que han tingut contacte estret amb casos positius, l’Aleix encara no ha rebut cap trucada dels rastrejadors. A la Clàudia, a Vilafranca del Penedès, li va passar una cosa similar; ella, a diferència de l’Aleix, sí que va rebre la trucada, tot i que després d’haver notificat la situació al CAP i tenir ja cita per fer-se el test.

Aquests dos casos, lluny de representar la situació de forma global, sí que mostren algunes de les dificultats o reptes que afronta el sistema de rastreig a Catalunya, especialment, des que les últimes setmanes s’hagin multiplicat els contagis.

Un contracte polèmic

El sistema de rastreig, eina clau en el control d’epidèmies, va ser font de polèmica a Catalunya quan es va adjudicar a principis de juny part del servei a una empresa filial de Ferrovial, Ferroser. Aquest personal, que rep el nom de scouts, s’encarrega de fer el seguiment telefònic dels contactes estrets.

La Núria (nom fictici) és una de les persones que treballa en aquest servei, coordinat pel Servei d’Emergències Mèdiques (SEM). "Abans anava tot molt ràpid. Ara hi ha casos que quan truquem, ja han passat molts dies", reconeix. En una jornada laboral, fan entre 50 i 60 trucades per informar els afectats que han estat en contacte amb casos positius i explicar-los que s’han de quedar a casa durant 10 dies. Tant ella com el Joan (nom fictici) apunten que "sempre s’acaba trucant" però que l’augment de contagis ha fet que "hi hagi embussos per tot arreu".

Fonts del SEM expliquen que "hi ha hagut retards puntuals, però no és la norma. Dins del que és l’emergència, estem donant solució diàriament".

El rastreig en xifres

El sistema de rastreig a Catalunya es compon actualment de més de 2.400 professionals de quatre perfils diferents, que Salut ha anat ampliant. D’una banda, hi ha prop de 1.700 "gestors Covid": professionals contractats per l’atenció primària, que treballen als CAP i es dediquen a recollir els contactes estrets dels casos positius, que de mitjana són cinc.

D’altra banda, 432 gestors escolars fan la mateixa funció però exclusivament en aquest àmbit. En tercer lloc, hi ha 120 professionals dels Serveis de Vigilància Epidemiològica de la Generalitat, que fan un estudi més exhaustiu del cas.

Tot aquesta informació, a través d’una eina informàtica, arriba als scouts o gestors de contactes, que són 180, amb la previsió d’augmentar-los fins a 250 properament; es tracta del personal contractat per Ferroser.

Els sanitaris, en desacord

L’externalització de part del rastreig va desencadenar la indignació del sector sanitari i va desembocar en l’aprovació, per part del Parlament, d’una moció que instava el Govern a rescindir-lo, el 9 de juliol. Tot i que en un inici el Govern s’hi va mostrar favorable, quatre mesos després segueix vigent. Públic no ha obtingut resposta ni de Salut ni de Ferrovial pel que fa a aquesta qüestió. En roda de premsa aquesta setmana, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha afirmat que fins que no hi hagi "alternativa", no es podrà revertir el contracte. "Fins al moment no ha estat possible, i no podem desfer la feina que s'està fent", ha dit.

El tema ha tornat a l'actualitat quan, a finals d'aquesta setmana, s'ha sabut que la Generalitat ha renovat amb Ferrovial un altre contracte, el de la gestió del 061. Des de l'Executiu ho han desvinculat de la polèmica pels rastrejadors, ja que són dos contractes diferents. El 061 és gestionat per Ferrovial, empresa esquitxada pel cas 3%, des del 2010.

Els professionals de l’atenció primària afirmen que l’externalització de part del sistema de rastreig a Ferroser desemboca en manca de coordinació i sobrecàrrega de treball. "El pacient ens ve a nosaltres a demanar, no va a Ferrovial. Els hi solucionem nosaltres el problema", explica Mireia Moret, metgessa de família i portaveu de la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics.

Moret afegeix que en tractar-se d’una empresa privada no tenen accés a l’historial clínic ni poden apuntar la informació que els dona l’afectat. "No està integrat; ells truquen [als contactes] i després els hem de tornar a trucar nosaltres" per fer la baixa o fer el seguiment dels símptomes, critica la metgessa.

La Plataforma reclama que es rescindeixi el contracte i es redirigeixin els recursos que hi estan destinats -prop de 18 milions d’euros- a reforçar el personal dels CAP que s’hi dedica. "Ja es va veure a partir del juny que el rastreig no funcionava, i s’hagués pogut corregir", apunta Moret. "Si no es fa és per interès econòmic. Si ho fa la sanitat pública, no hi ha ningú que s’enriqueixi", afegeix.

Les fonts del SEM consultades per Públic neguen la manca de coordinació i apunten que "amb la trucada es detecten les necessitats de les persones i es comença a gestionar". Aquestes fonts assenyalen que la major facilitat de contractació per part d’una empresa que de l’Administració ha permès ampliar la plantilla ràpidament quan s’ha necessitat.

Una estratègia combinada

Més enllà del rastreig, per controlar l’epidèmia cal testar la població. Xavier Castells, cap del servei d’Epidemiologia i Avaluació de l’Hospital de Mar, explica que s’ha d’aplicar una "estratègia combinada" dels dos elements per tal de tallar de forma efectiva les cadenes de contagi. L’epidemiòleg assenyala que és un sistema "complex" perquè requereix "estructures preparades i entrenades". El metge explica la importància de dedicar-hi recursos: "Està comprovat que és millor gastar-se diners en el rastreig i el testeig que fer mesures de confinament. Si per culpa de no fer un bon rastreig tensionem el sistema, ens pot sortir més car".

Castells apunta que, quan se superi l’actual fase mitigació -coneguda com a "aplanar la corba"- i s’entri en la de contenció, aquestes dues estratègies "seran encara més importants". Per això cal prendre nota del que "no ha funcionat prou bé" i evitar que es torni a produir una situació similar. "En països o àrees on s’ha fet millor, s’ha aconseguit que les taxes [de contagi] no augmentin tant. No és l’única raó, però és important", assenyala.

Aposta pels tests d’antígens

D’altra banda, una manera d’ampliar la capacitat de testeig ha estat la introducció dels testos d’antígens, també coneguts com a testos ràpids perquè mostren el resultat en 20 minuts, enlloc de les 24-48 hores que tarden les PCR, analitzades en un laboratori. Salut va començar a utilitzar-los el 17 d’octubre, i segons les últimes dades de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), la setmana del 2 de novembre se’n va fer vora 12.000 diaris, que Salut preveu ampliar fins a entre 20.000 i 25.000. Això descongestionarà uns laboratoris molt pressionats ja que permetrà disminuir el nombre de PCR.

Per ara, Salut utilitza aquests testos en persones que han tingut símptomes en els últims cinc dies, i pels contactes estrets de positius. Castells explica que, tot i que tenen una sensibilitat lleugerament menor que les PCR, els tests ràpids informen sobre la càrrega viral del pacient i, conseqüentment, detecten aquells casos amb major "capacitat infectiva".