L’Audiència de València arxiva el cas contra els activistes pro-palestins i rebutja la manipulació dels delictes d’odi

"Amb una immensa alegria", així han rebut els vuit activistes pro-palestins encausats des del 2016 la notícia de l’arxivament definitiu de la causa per part de l’Audiència Provincial de València. Van ser denunciats el 2016 per presumptes delictes d’odi per promoure un debat públic sobre la programació del grup Matisyahu al Festival Rototom del 2015 que se celebrava a Benicàssim (La Plana Alta). Al llarg del dia d’avui, quan ha saltat la notícia avançada per La Directa, han estat rebent centenars de mostres públiques de suport d’activistes socials, càrrecs públics de partits com Podem, Compromís o la CUP, així com altres col·lectius de suport a Palestina d’arreu del món.

Des de la campanya "Defensem els Drets Humans", que ha coordinat la defensa dels activistes, destaquen que en l’auto, els magistrats no només posen punt final al procés judicial sinó que també "s’empara el boicot dins de l’exercici del dret a la llibertat d’expressió". "Es tracta del primer cas d’importància mediàtica en què la justícia deixa clar que l’article 510 del Codi Penal [que regula els anomenats delictes d’odi] s’ha d’utilitzar exclusivament per protegir col·lectius vulnerables i no per altres fosques estratègies –ha explicat a Públic Imma Milan, una de les processades- i per això pensem que marca un precedent important". L’activista fa referència a l’ús dels delictes d’odi per perseguir crítiques i expressions polítiques, com la crítica a la monarquia, la policia, o fins i tot el seu ús per organitzacions d’extrema dreta. "Una extrema dreta que sovint conforma una cruiosa aliança amb el sionisme", recalca Milan.

Aquests vuit activistes van ser denunciats per presumptes delictes d’odi per promoure un debat públic sobre la programació del grup Matisyahu al Festival Rototom del 2015 que se celebrava a Benicàssim (La Plana Alta). Llavors van denunciar que els organitzadors contractessin un grup "el qual compta amb un llarg historial de defensa de crims de guerra i de greus violacions dels Drets Humans, de col·laboració amb les institucions israelianes i de finançament del mateix exèrcit israelià". L’acció es va emmarcar en la campanya internacional BDS (Boicot, Desinversions i Sancions) que promou la desobediència pacífica i l’aïllament internacional per forçar a Israel a posar fi al que consideren unes polítiques d’Apartheid. De fet, la campanya està inspirada amb iniciatives similars que a la dècada de 1980 van fer-se contra el règim racista que llavors governava Sud-àfrica.

La denúncia, presentada pel president de l’associació Comitè Legal para la Lucha contra la Discriminación, Abel Isaac De Bedoya, va intentar demostrar que els activistes valencians i catalans tenien motivacions antisemites basant-se en el fet que Mitasyahu és jueu estatunidenc. Així, l’intent de boicot respondria a una voluntat d’una discriminació contra una minoria i podria suposar un delicte d’odi pel qual se’ls demanava entre quatre i nou anys de presó. Les proves es basaven en l’activitat en xarxes socials dels encausats i els seus posicionaments públics contra les polítiques de l’Estat d’Israel. "Només la primera denúncia ja tenia 12.000 folis però cap fonament i la prova és que l’auto d’arxiu s’ho ventila en set pàgines –explica Jorge Ramos, també encausat-. No crec que ningú esperara una condemna, el problema és que amb una denúncia tan voluminosa s’ha aconseguit allargar la instrucció de forma artificial, obligant-nos a estar quatre anys defensant-nos i imposant-nos el que sovint s’anomena ‘pena de banc’".

Amb tot, Ramos és optimista i creu que "el tret els ha eixit per la culata, ja que amb tot el suport i tota la solidaritat rebudes, nosaltres ens veiem amb més força que mai i el cas ha tingut una enorme repercussió mediàtica". Milan destaca que "amb nosaltres han volgut fer un cap de turc per frenar el creixement tan gran que el BDS està tenint al País Valencià i Catalunya, però no ho han aconseguit i no soles ha prevalgut el dret a la llibertat d’expressió, sinó que el jutge ha argumentat políticament el dret al boicot de forma molt clara".