L'Audiència Nacional envia a judici tres extresorers de CDC i el PDeCat pel cas 3%

L'Audiència Nacional ha enviat aquest dimarts a judici el PDeCat, CDC, l'exconseller Germà Gordó i els extresorers convergents Daniel Osácar i Andreu Viloca en l'anomenat cas del 3% pel finançament irregular de l'antiga CDC. En la seva resolució, el magistrat titular del jutjat central d'instrucció número 5, Santiago Pedraz, acorda l'obertura de judici oral respecte a un total de 30 persones físiques, entre elles polítics, empresaris i funcionaris de diferents administracions i institucions públiques de Catalunya, i de 16 persones jurídiques.

La Fiscalia reclama tres milions a CDC i al PDeCat

La Fiscalia Anticorrupció demana penes de fins a 21 anys de presó per organització criminal, frau, corrupció entre particulars, tràfic d'influències, suborn, prevaricació i blanqueig de capitals. El magistrat declara la Sala Penal com l'òrgan competent per a l'enjudiciament d'aquests fets i dona un termini de tres mesos a les representacions dels encausats per presentar els seus escrits de defensa.

La interlocutòria d'obertura de judici oral recull els escrits d'acusació de la Fiscalia Anticorrupció i dels Ajuntaments de Barcelona i de Sant Cugat del Vallès. Pedraz ha decretat l'arxivament provisional parcial per a Juan Antonio Carpintero.

La Fiscalia  també reclama al PDeCat i a CDC tres milions d'euros de multa per blanqueig de capitals. De les 30 persones investigades en la causa, una desena han aconseguit substancials reduccions de la petició de pena per la seva col·laboració en la investigació. En total, Anticorrupció acusa 30 persones entre polítics i empresaris, així com 16 persones jurídiques, entre les quals hi ha CDC i PDeCat.

El ministeri públic reclama als 30 acusats, entre els quals 13 persones vinculades a CDC i les seves fundacions i 17 empresaris, i a les empreses adjudicatàries que van finançar irregularment a CDC que indemnitzin les administracions afectades pel suposat sobrecost de les obres i serveis contractats, a més d'uns 27.000 euros de decomís i multes que en total superen els 100 milions d'euros.

Entre les 14 empreses acusades hi ha Teyco, Urbaser, Fundación ACS, COPISA i Oproler

Entre les 14 empreses acusades hi ha Teyco, Urbaser, Fundación ACS, COPISA i Oproler. També demana importants penes d'inhabilitació per a càrrec públic per a la majoria d'acusats i multes per a bona part d'ells.

Per la seva banda, l'Ajuntament de Barcelona acusa Gordó, Viloca, Francesc Sànchez i Antoni Vives, entre altres, per frau a les administracions públiques, a Viloca, Sànchez i altres de tràfic d'influències, i a diversos empresaris del delicte de suborn. Els demana penes de fins a dos anys i tres mesos de presó, fins a sis d'inhabilitació per a càrrec públic i prohibició de rebre ajudes públiques o tenir contractes amb l'administració, a més de multes i el decomís de més de 115.000 euros que la constructora COPISA va donar a les fundacions de CDC per obtenir l'adjudicació de les obres de la plaça de les Glòries.

En paral·lel, l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès acusa al propietari de la constructora Teyco Jordi Sumarroca, vinculat també a CDC, i a Daniel Osàcar del delicte de tràfic d'influències per l'adjudicació fraudulenta de la construcció de pisos de protecció oficial, i els demana un any de presó. A Sumarroca i Teyco els demana que tornin 9,2 milions d'euros, el doble del benefici obtingut, i a Osàcar, CDC i PDeCat els demana 430.000 euros.

Gordó, al capdamunt de la piràmide

En el seu escrit d'acusació, el fiscal anticorrupció José Grinda situa en un esquema Germà Gordó, aleshores secretari de Govern de la Generalitat, com la persona que dirigia com entraven els diners i cap on havien d'anar dirigides les adjudicacions, a través d'un "control i seguiment" de les obres públiques. Per això reclama per a ell la pena de 18 anys i 10 mesos de presó i una multa de 4,6 milions d'euros.

Gordó hauria sigut el contacte dels contractistes de la Generalitat amb CDC

Segons la Fiscalia, Gordó va ser durant uns quants anys el contacte dels contractistes de la Generalitat amb CDC. "Aquest contacte, a més d'haver-se realitzat al marge de les vies legals i de la funció que li corresponia dins del govern català, va ser dirigit al benefici dels contractistes esmentats i al del partit polític a què pertanyia, objectius ambdós oposats al bé públic", sosté.

El segueix Francesc Sánchez, com a secretari econòmic de CDC, qui també hauria gestionat aquestes partides des del 2011. El seu reconeixement dels fets i la seva col·laboració en la causa li ha permès que tot i que se l'acusa de cinc delictes, el Fiscal només demana per a ell un any de presó i la resta substituït en treballs per a la comunitat.

Els següents a la piràmide serien els tresorers, Andreu Viloca i Daniel Osàcar, que gestionarien --segons l'escrit-- com s'havien de fer les donacions. El primer s'enfrontarà a una pena de 21 anys i quatre mesos, mentre que per a Osàcar, ja condemnat pel cas Palau, es limitarà a feines en benefici de la comunitat, gràcies a la seva col·laboració en l'esclariment dels fets investigats. Per al fiscal, Viloca s'ocupava fonamentalment de fer la "triangulació" amb autoritats i amb empresaris, i dels pagaments a les fundacions.

"Sent administrador i tresorer de CDC i de la fundació CatDem, portava un control exhaustiu de totes les licitacions i adjudicacions d'obra pública i de concursos oferts per diferents administracions sota l'esfera de poder" de la formació. A més, segons l'escrit del fiscal, Viloca "controlava, en una primera instància, de forma sistemàtica els pagaments encoberts que rep finalment CDC, veritables pagaments il·lícits sota l'aparença de donacions, a través de les fundacions vinculades".

Els extresorers haurien fixat el sistema establert, dirigit a que els diners s'ingressessin en fundacions afins al partit, com CatDem i Forum Barcelona, des d'on es recuperarien els diners. Des del 2008 fins al 2015, la Fiscalia calcula que 1,8 milions d'euros que van arribar des d'adjudicataris al partit com a forma de "cànon" exigit si volien entrar a la roda dels contractes públics. L'import total de les 31 adjudicacions manipulades sumaria 168 milions d'euros. En aquelles dates, el president de la formació era Artur Mas, encara que tots els acusats, en les seves respectives declaracions judicials, van exculpar-lo.