L'Àrea Metropolitana de Barcelona, davant el repte de fer-se gran

El més probable és que pocs sàpiguen que hi ha un organisme anomenat Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que agrupa 36 municipis, que Ada Colau el presideix i -el més rellevant- que administra el tercer pressupost amb més fons públics a Catalunya, proveït de 2.230 milions d'euros, només superat per la Generalitat i l'Ajuntament de la capital. Assolits els deu anys des que es va constituir, sobre la institució planeja un dubte: ¿té sentit que segueixi sent poc més que una inadvertida gestora de serveis mancomunats per a ajuntaments? O s'ha d'erigir en el govern que articuli polítiques uniformes d'una metròpoli que es perllonga més enllà de Barcelona?

Si bé l'AMB roman al marge del focus mediàtic i les lluites partidistes, el cap de Governança i Polítiques Públiques de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans (IERMB) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Marc Martí, afirma que "té un impacte directe en la vida de la gent ". "No ho vivim així perquè amb prou feines coneixem la institució, però gestiona serveis tan importants com el transport, els residus i els parcs i platges metropolitans", destaca.

"L'AMB té un impacte directe en la vida de la gent. Gestiona serveix com el transport, els residus i els parcs i platges metropolitans"

Fins i tot sense menysprear la seva contribució, Martí advoca perquè l'organisme adquireixi protagonisme per "enfortir estratègies metropolitanes conjuntes" que tractin de "reequilibrar" els forts contrastos entre zones pròsperes i desfavorides, "focalitzant esforços en les àrees més vulnerables". "És un aspecte crític, perquè a l'àrea metropolitana hi ha profundes i estructurals desigualtats socioterritorials", recorda. Un estudi de l'IERMB localitza greus problemes socials i urbanístics enquistats en barris que alberguen el 51,1% dels veïns de Santa Coloma de Gramenet i un quart de la població de Cornellà, l'Hospitalet i Badalona. Junts sumen 213.377 persones. També s'identifica a 51.092 residents a Barcelona que viuen amb vulnerabilitat extrema, un 3,2% de la urbs.

"Els dèficits es concentren en els eixos Besòs i Llobregat per una lògica metropolitana: són àrees perifèriques generades en els anys seixanta de segle passat per allotjar població barraquista i migrant, i que no existirien sense la ciutat central", precisa Sergio Porcel, cap de Cohesió Social i Urbana de l'IERMB. L'expert adverteix de la capacitat dispar amb què els ajuntaments barcelonins afronten la pobresa. Per fer-se'n una idea, Barcelona disposa de 348 milions aquest any per a polítiques socials, mentre que l'Hospitalet -la segona ciutat més poblada de la conurbación- en té 33 milions, deu vegades menys que la capital.

Hi ha moltes desigualtats. Barcelona disposa de 348 milions per a polítiques socials; l'Hospitalet, de 33

Porcel creu que les mancances en zones deprimides s'han d'abordar "com a mínim a escala metropolitana". Suggereix que l'AMB financiï un complement de prestacions com l'ingrés mínim vital i un pla de barris que corregeixi el desfasament inversor entre Barcelona i el seu entorn. L'AMB reserva 19,3 milions per a mesures de desenvolupament social i econòmic el 2021, una xifra que està lluny de la despesa en transport públic i sostenibilitat (1.491,9 milions) i tractament de deixalles (221,9 milions). "No estan dotades per desenvolupar polítiques notòries", pensa Porcel.

"L'AMB té molt recorregut per fer en polítiques socials", coincideix Oriol Estela, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB). L'organització analitza amb institucions públiques i privades quines mesures s'haurien d'adoptar en comú cap a 2030 a la regió metropolitana, que engloba 160 localitats amb 5,1 milions d'habitants, més enllà dels dominis de l'AMB.

Alhora que es perfila la Barcelona de el futur, nou alcaldes de la segona corona -com els de Terrassa, Sabadell i Mollet- han constituït l'entitat Arc Metropolità, amb la qual reclamen més inversió i atenció a les seves demandes per contrarestar el "centralisme" que atribueixen a la capital i els seus voltants. Els greuges exposats sense embuts aviven el debat sobre com administrar la metròpoli.

El catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona (UB) Tomàs Font opina que l'AMB no ha explotat totes les seves atribucions: "Hi ha més capacitat per a la coordinació entre municipis i s'experimenta a poc a poc amb plans territorials. És molt important que hi hagi equilibri territorial intern. Existeixen municipis amb recaptació baixa d'impostos i potser seria necessari un mecanisme de redistribució metropolità".

"Hi ha municipis que, sense la solidaritat del conjunt del territori, no se'n sortiran"

"Hi ha municipis que, sense la solidaritat del conjunt del territori, no se'n sortiran. Això implica tant donar suport als més vulnerables com fomentar l'activitat econòmica. I una qüestió indiscutible és l'habitatge", subratlla Estela. Martí ho corrobora: "Les necessitats i la reserva de sòl per construir no es distribueixen per igual a l'àrea metropolitana. Sense una estratègia mancomunada, és molt difícil augmentar l'habitatge públic i que tota la població tingui les mateixes possibilitats d'accedir-hi amb independència d'on visqui". Estela constata la necessitat de sincronitzar també als consistoris davant el canvi climàtic. A alguns alcaldes els irrita que la Zona de Baixes Emissions s'implantés a Barcelona i el seu contorn sense reparar en què el trànsit contamina en més localitats. Estela afegeix que cal "millorar la mobilitat en transport públic, que no només sigui radial cap a Barcelona, perquè hi ha dificultats de connexió entre els dos Vallès i el Baix Llobregat", recorda.

"A mi m'és més fàcil arribar a Barcelona que a Sant Feliu de Llobregat, que està a quatre quilòmetres", ressalta l'alcalde de Sant Vicenç dels Horts, Miguel Comino (PSC), per a qui les interconnexions en la perifèria són un "repte" per a l'AMB. En tot cas, lloa que la contribució de la població a l'organisme torna "de sobres" en inversions que, assegura, "l'Ajuntament no podria fer o seria a costa d'endeutar-se". "Són per a polítiques mediambientals, instal·lar plaques fotovoltaiques en escoles, carrils bici, recuperar una part del riu ... L'únic que surt perjudicat en el repartiment és Barcelona, que és contribuent gairebé net. És un sistema de cooperació positiu per compensar els municipis per estar al costat d'una gran ciutat", afirma.

"Els pobles més petits aportem menys del que rebem i ens en beneficiem, però encara hi ha molt per fer", apunta Ignasi Llorente (Compromís i Acord per Torrelles), alcalde de Torrelles de Llobregat, de tot just 6.000 habitants. "Encara som deficitaris en serveis com el transport, pensats per a grans poblacions, i l'AMB té clar que ha de preservar la costa, però no veiem la mateixa sensibilitat amb la muntanya, on tenim boscos que produeixen oxigen per a tota l'àrea. Algunes línies d'ajuts estan pensades per realitats urbanes, difícils d'aplicar en pobles", rebla.

L'AMB no ha atès la petició reiterada perquè participés en aquest article.