Les escoles de dansa han posat el crit en el cel i han denunciat una situació d'emergència davant l'enfonsament de l'educació artística a Catalunya. Els centres han evidenciat la situació que travessen escoles de teatre, música, arts i idiomes, que en el seu conjunt critiquen la pèrdua del curs passat, el present i el pròxim, de seguir la pandèmia com fins ara. En un canvi de normativa d'última hora forçat per les queixes, el Procicat permet que les escoles de música i dansa autoritzades per Educació puguin fer classes presencials amb mesures per a limitar el nombre d'alumnes, una decisió que encara deixa fora als centres no autoritzats i les escoles privades d'altres disciplines, com l'art dramàtic, el circ, les arts plàstiques i florals o els idiomes. D'aquesta manera, els centres se situen davant un abisme que té com a pròxima parada la matriculació de setembre.

La formació de dança, en perill

Lorena Carabante, presidenta del Col·lectiu de Professors i Centres Privats de Dansa de Catalunya (CPCPD), avisa d'una situació "molt greu". Assenyala que ara no registren inscripcions, sinó baixes diàriament en cada escola, on els usuaris s'emplacen a setembre. Això fa que la situació sigui "molt complicada", sobretot perquè han d'aguantar així fins al curs vinent, quan alguns alumnes tornaran, però altres no. "El curs passat el vam acabar amb aforament reduït i bastantes baixes, i aquest curs va començar també amb aforament reduït", detalla Carabante, que recorda que les noves restriccions van obligar a rebaixar encara més l'aforament –a sis alumnes per aula–, la qual cosa va comportar encara més baixes. Ara, amb les classes en línia, es registren més cancel·lacions.

Això els deixa un panorama "asfixiant" davant el qual es troben sense un interlocutor "clar" a la Generalitat, així com amb "problemes" amb les ajudes que cobreixen uns epígrafs i altres no. Carabante remarca que, per la seva tipologia de negoci, no poden tancar i obrir i mantenir la mateixa facturació i alumnes. "Una vegada tanquem, la màquina no arrenca fins al setembre", avisa, de manera que no esperen recuperar la normalitat fins llavors. "Portem ja dos cursos d'afectació i hem perdut més del 50% de les inscripcions", avisa.

Teatre: el 80% podria tancar

La junta directiva de l'Associació d'Escoles de Teatre de Catalunya (ACET) explica que la situació és "dramàtica" en continuar vigent l'obligació de fer classes en línia. "Segurament moltes escoles, que ja pengen d'un fil, hauran de tancar", afirmen. Per a aquestes escoles no és el mateix fer teatre presencial que en línia i, encara que les famílies empatitzen amb els centres, desapunten als seus fills. "Els ensenyaments artístics necessiten presencialitat", defensen, alhora que detallen haver demanat interlocució als departaments d'Educació i Cultura. "No hem tingut cap mena de retorn", lamenten. Es troben en el mateix punt que el març passat, "però esgotats emocional, físicament i econòmicament". A això contribueix el "degoteig constant" de baixes, mentre que les despeses són les mateixes i fins i tot han pujat per la necessitat de les classes en línia.

Encara que l'ACET reuneix en la seva majoria a centres privats, les seves escoles públiques "també estan en una situació molt complicada". La majoria dels centres van registrar al setembre un 40% menys d'inscripcions que en el curs passat, i a fi de mes ja van tenir baixes pels brots, que aquest gener s'han incrementat. "Si la situació segueix així, un 80% de les escoles de teatre catalanes hauran de tancar aquest curs", adverteixen. Les seves perspectives són d'"absoluta incertesa", amb l'agreujant que se senten "completament abandonats" per la Generalitat. Respecte a les ajudes, també assenyalen conflictes amb els epígrafs beneficiaris, que deixen fora a molts dels seus docents.

La doble crisi del disseny floral

Daniel Santamaria, portaveu de l'Escola de Disseny Floral i Paisatgisme, avisa que la seva situació és "molt precària". Han hagut de demanar un préstec ICO. En el seu cas, a la covid se suma una "crisi de sector" estructural, per la "falta d'alumnat" recurrent, a l'ésser una professió "totalment desconeguda" per la societat. Els cicles de grau superior i mig no s'han pogut obrir per falta d'alumnat, i els cursos no reglats estan al 30% de la seva capacitat. El curs passat va tancar en negatiu i les mesures del Procicat han fet anul·lar un curs programat per l'allau de baixes registrat el mateix dia de la pròrroga.

Idiomes, un 30% menys

René Oller, president del Gremi d'Escoles d'Idiomes de Catalunya (GEIC), diu que la situació és "desesperant". Aquest any sol han pogut obrir un mes i mig, a principis de setembre, a part d'haver hagut de fer grans inversions en tecnologia per a fer classes en línia, demanar préstecs ICO i renegociar lloguers. Si bé les escoles oficials d'idiomes –públiques– estan obertes "amb alguna restricció", les privades no, en un "greuge comparatiu".
El curs passat va acabar "molt malament", recorda Oller, amb "molts centres" que al setembre ja no van obrir i amb grans endeutaments. Ara les perspectives "no són molt bones", encara que vol tenir esperança en les vacunes i la millora de la situació. Quant al Procicat, lamenta que els posi en el calaix de les extraescolars, quan no ho són perquè atenen persones de totes les edats. Així mateix, considera que la Generalitat podia haver ofert unes ajudes "més clares i directes", i resoldre la confusió generada amb els epígrafs de les empreses que podien accedir a les ajudes. Segons Oller, en data d'1 de setembre han tancat entre un 30% i 35% d'escoles d'idiomes privades a Catalunya, "una xifra molt bèstia": si hi havia 1.200 centres, ara hi ha poc més de 800, uns números "esgarrifosos", sentència.

L'ensenyament musical privat

En la mateixa tessitura es troben els ensenyaments musicals. Des de l'Associació Catalana d'Escoles de Música (ACEM) –que agrupa unes 130 escoles, la majoria de titularitat pública–, el seu director, Carles Farràs, constata el descens en les inscripcions, que ja es va registrar en el curs passat. "Ningú està començant una activitat que no sap com es farà", diu, de manera que "està costant molt i no està sent gens fàcil, perquè la música no es pot fer en no presencial". Encara que celebra la rectificació del Procicat, que en el seu cas permet obrir als centres autoritzats, avisa que les escoles han sofert perquè no es pot fer un ensenyament de qualitat "via la pantalla de l'ordinador". En aquest escenari, assenyala que els centres públics "tenen el múscul financer i el suport dels ajuntaments i la Generalitat, i els privats no el tenen", de manera que l'ecosistema privat està ara mateix en un "punt de perill”.

Diàleg fluid amb la Generalitat

El director general de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial, Joan Lluís Espinós, sosté que les ­escoles d'art públiques i privades "mantenen la seva activitat lectiva en els graus formatius de grau mitjà i superior des de l'inici del curs", encara que s'ha incrementat en els últims mesos la docència híbrida per a garantir el compliment del Procicat. Així mateix, defensa que es mantenen "de manera sistemàtica" reunions trimestrals amb totes les escoles d'art de les diferents titularitats i altres cites per a abordar "temes concrets", la qual cosa permet un "diàleg fluid" amb els equips directius. "Des del Departament d'Educació ens coordinem amb els de Cultura i Treball per als diferents projectes", assegura. Quant a les ajudes, remarca que les escoles d'art públiques mantenen el suport ja establert i les privades es poden acollir a les "mesures establertes en l'àmbit general per a les empreses privades".