El cas Triodos, en el qual el banc holandès ha estat condemnat judicialment reiteradament per comercialitzar els Certificats de Dipòsits d'Accions (CDA), un producte financer semblant a les preferents, ha fet perdre la confiança, generant una crisi reputacional dels clients en la banca ètica.

Tot i aquest daltabaix, el balanç de les xifres mostra que aquesta resisteix i que les finances ètiques es consoliden com una opció viable, mantenint l'aposta per una coherència ideològica amb uns determinats principis i valors.

Així, el Baròmetre de les finances ètiques i solidàries, publicat per l'associació de Finançament Ètic i Solidari (FETS), mostra aquest posicionament. D'aquest informe se n'extreu que l'estalvi ètic l'any 2022 va superar els 2.590 milions, xifra que suposa només un 1,89% menys que el 2021. En el cas dels préstecs, s'ha atorgat més de 1.920 milions, el que representa un 2,6% més que l'any anterior. En relació amb la morositat, s'ha mantingut estable durant el 2021 i el 2022 al voltant de l'1,20%.

Segons el responsable de l'Observatori de les Finances Ètiques, Sergi Salavert, "malgrat dirigir-se a una economia moltes vegades exclosa del mercat financer perquè la consideren d'elevat risc i baix rendiment, la realitat és que els projectes que posen al centre les persones i el planeta són molt més resilients i són, indubtablement, més sostenibles, també, econòmicament".

Malgrat aquest aparent bon estat de salut de les finances ètiques, validades per les dades de l'Observatori, existeix cert sentiment de decepció i desengany entre alguns ciutadans per la frustració i la contradicció que hi ha darrere de casos com el de Triodos. Encara que, de moment, no s'ha vist reflectit en les dades dels clients de la banca ètica, sí que hi ha una voluntat de reflexió respecte a si la banca ètica acaba donant una resposta integral als interessos dels clients, el que podria acabar afectant la retirada d'estalvis.

Òscar Serrano, advocat del Col·lectiu Ronda, la cooperativa d'advocats que assessora els afectats pels CDA de Triodos, assenyala que els darrers moviments del banc, en els quals ha anunciat que cotitzarà els títols al mercat Euronext, encara podrien empitjorar la situació financera dels estalviadors.

A Catalunya, hi ha més de mig miler d'afectats i més de 7.000 al conjunt de l'Estat espanyol. "Fins ara, Triodos gestionava els CDA en el mercat Captain, caracteritzat per una cotització baixa i poca demanda, i ara, després de realitzar una auditoria, ha vist que no funcionava". Fruit d'aquesta anàlisi, l'entitat financera cotitza a Euronext.

Pèrdues del 65%

Tot i que Serrano explica que Euronext permetrà a Triodos disposar de més liquiditat, es mostra convençut que el percentatge de pèrdues dels inversors s'incrementarà. A hores d'ara, aquest se situa per sobre del 65%, ja que els afectats van comprar cada acció a un preu d'entre 75 i 80 euros i ara només valen poc més de 30.

Més enllà d'aquest moviment, l'advocat del Col·lectiu Ronda adverteix del malestar del col·lectiu: "Els afectats no volien ni un producte volàtil ni especulatiu. De fet, van invertir en les CDA perquè pensaven que ho gestionava Triodos i el valor del producte també el fixava el banc". La realitat és que el producte és substancialment diferent, ja que cotitza a borsa, el que incrementa la sensació d'engany i estafa dels ciutadans.

Els casos, més de 500, es troben en l'àmbit judicial. De moment, s'han donat a conèixer les sentències emeses pels tribunals de primera instància, de les quals aproximadament la meitat són favorables i la resta contraris als interessats. De fet, existeix un debat jurídic i una discrepància sobre si Triodos va informar correctament i amb transparència sobre les condicions i els riscos de les CDA.

Serrano indica que "hi ha indicis d'una desnaturalització del producte financer", un aspecte que hauran de dirimir les audiències provincials, jutjats de segona instància, que també crearan una certa jurisprudència abans que els casos acabin al Tribunal Suprem.

La Plataforma d'Afectats pels CDA, creada l'any passat, recorda que "el banc ha canviat unilateralment les regles contractuals, amb la qual cosa fa més de tres anys que no podem accedir als nostres estalvis. Mentrestant, continua anunciant beneficis econòmics".

Així, el col·lectiu creu que els CDA han resultat ser un producte complex amb una naturalesa i funcionament similars al de les participacions preferents i puntualitza que la llei diu que quan una entitat financera comercialitza un producte complex a un client detallista, ha d'explicar molt bé quins són els riscos, en cas d'existir.

La plataforma, atès l'incompliment contractual per part de Triodos Bank, està lluitant per la nul·litat dels contractes i per la recuperació dels seus estalvis.

En relació amb la reputació de la banca ètica i els productes que ofereix, un informe de la Càtedra Internacional de Finances Sostenibles de la UPF Barcelona School of Management conclou que gairebé el 20% de les empreses analitzades presenten controvèrsies en l'enfocament ambiental i de governança, un aspecte que posa en dubte la naturalesa sostenible d'aquests fons, en concret en quant a l'exposició a sectors controvertits com el tabac, alcohol, joc o armament, així com la mineria o el petrolier.

Davant d'aquest escenari i amb el propòsit de recuperar o consolidar la confiança en les finances ètiques, entitats com la FETS insten a exigir unes polítiques econòmiques i fiscals justes; revertint el model hegemònic d'educació econòmica per fer-lo més crític i plural i en general posar-lo al servei dels moviments socials.