El Tribunal Suprem ha confirmat l’absolució de l’activista Tamara Carrasco per 11 vots a 6. D’aquesta forma, ha quedat desestimat el recurs que havia presentat la fiscalia contra la sentència de l’Audiència de Barcelona que, en la línia del que havia fet prèviament un jutjat penal, l’havia absolt d’un delicte d’incitació a desordres públics. El ponent inicial de la sentència del Suprem, Ángel Hurtado, ha quedat en minoria i emetrà un vot particular. Han votat amb ell Manuel Marchena, Pablo Llarena, Antonio del Moral, Julián Sánchez Melgar i Vicente Magro, però han estat insuficients davant els onze vots a favor de l'absolució. El nou ponent que redactarà la sentència definitiva serà Javier Hernández.

La fiscalia havia recorregut l’absolució de Carrasco i tornava a demanar set mesos de presó. Tot i les dues sentències absolutòries prèvies, considerava que l’activista dels CDR va incitar a cometre desordres públics en haver enviat un àudio en un grup de WhatsApp després de la detenció de l’expresident Carles Puigdemont a Alemanya el març del 2018. El ministeri públic creu que les dues sentències prèvies no apliquen la modificació del Codi Penal realitzada el 2015, que permetria condemnar Carrasco per difondre missatges destinats a alterar l’ordre públic encara que els desordres no s’acabessin cometent.

En la primera sentència que va absoldre Carrasco, la jutgessa criticava durament la investigació feta per la Guàrdia Civil, que no ha pogut explicar com va obtenir l'àudio amb la veu de Carrasco ni demostrar com es va difondre. Considerava que no es pot demostrar que l'enviés a cap CDR, ni que cap acció de protesta que es va dur a terme respongués a aquest àudio. La magistrada, de fet, afirmava que el missatge de l'activista de Viladecans era informatiu, no incitava a cometre cap desordre i que les accions fetes pels CDR eren legals.

Per la seva part, l’Audiència subratllava que el missatge de WhatsApp no implica difusió pública i afegia que el missatge de veu no cridava a participar en les accions que es van produir aquells dies, que sí que qualificava de desordres públics.