La judicialització de la política s'ha convertit en un fenomen permanent, estructural. Les decisions de jutges i fiscals, amb el vist i plau dels partits "constitucionalistes", no només han marcat la convocatòria de les eleccions, irregularment decidides per Mariano Rajoy, no tan sols restringeixen des del principi els marges d'actuació durant la campanya, sinó que condicionen tot el que pugui passar al nou Parlament i la pròpia formació de govern, un cop es coneguin els resultats del 21D.

L'embargament preventiu dels bens d'Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, decidit pel Tribunal de Comptes té una significació política de primer ordre. Representa un senyal de perill. Una advertència adreçada a qualsevol persona que vulgui intervenir en els afers públics i pensi que la voluntat dels electors no hauria d'entrar en contradicció ni ser modificada per "investigadors" dels cossos de seguretat, pels fiscals que presenten querelles o els magistrats que dicten  sentències.

El propi expresident Mas ha assegurat aquest dimarts que amb l'ordre d'embargament del seu habitatge i d'immobles dels seus consellers per la hipotètica despesa de diners públics en la consulta del 9N, el que s'intenta és posar als autors d'aquella consulta en el procés penal de l'1-O.

"Ja ens van jutjar per la via penal, que ja és gros", ha manifestat Mas durant un acte electoral de Junts per Catalunya a Olot. Van ser "inhabilitats i multats", però que ara, ha dit, apareix "un altre organisme" que té per objectiu fer-los fora de casa.

La campanya ha arribat al seu "equador" i no se sap si el candidat a la presidència de la Generalitat de la llista que gairebé totes les enquestes donen a dia d'avui com a guanyadora, Oriol Junqueras, podrà intervenir d'alguna manera en algun acte abans del dia 21 i, el que és més greu, si podrà sortir de presó per ser investit president si compta amb la majoria suficient per formar govern.

I el president Carles Puigdemont, en la seva condició de cap de llista de Junts per Catalunya, també s'ha preguntat aquest dimarts sobre si, arribat el moment, si aconsegueix de nou la investidura, pesaran més "els vots dels ciutadans o les manilles del Tribunal Constitucional". "Poden implicar una detenció les idees que et portin a la Generalitat?", ha preguntat.

Ell sembla prou disposat a resoldre un dels grans dubtes. "Si cal córrer el risc, ho haurem de córrer", ha dit. El risc de tornar a Catalunya malgrat l'ordre de detenció per un procés judicial que ha qualificat de "fantasia". Ha assegurat que no té un "pla B" i que sense "cap dubte" anirà a Catalunya si els catalans decideixen investir-lo president. El que és poc probable, encara que ho desitjaria, és que pugui tornar a Catalunya abans del 21D.

En una roda de premsa organitzada a Brussel·les per l'Agència Catalana de Noticies,  Puigdemont també ha parlat com a cap de govern a l'exili i ha desvetllat que cada dimarts celebra "una reunió de Govern" amb els quatre consellers que es troben amb ell i ha incidit en la necessitat que les urnes del 21 de desembre serveixin per restituir a l'anterior executiu, sense voler polemitzar amb ERC. "No hi ha discrepàncies" sobre aquest extrem, ha dit.

Hores més tard, en una intervenció per videoconferència adreçada als assistents a un acte a Vic ha reiterat el seu compromís de "tornar" amb el seu govern ·"al Palau  de la Generalitat".

El que no ha volgut és entrar en "cap especulació que signifiqui la legitimació del 155". Per això no ha volgut pronunciar-se sobre la proposta d'ERC per que puguin haver-hi dos governs, un a Brussel·les i un altre a Catalunya.

Més investigats per rebel·lió

Les noves diligències que preveu el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que apunten cap a una ampliació considerable del nombre d'encausats per sedició, rebel·lió i malversació, confirmen que les decisions polítiques a Catalunya s'hauran de prendre en el proper període sempre amb un ull posat en el que es decideixi en instàncies judicial.

Puigdemont en aquest punt ha estat prou directe. "Ho han intentat tot per alterar els resultats electorals" i la "última cosa és empresonar una generació de líders polítics", la qual cosa és un "despropòsit abismal", ha afirmat.

El cas judicial obert al Suprem contra procés sobiranista demostra, segons ell, que  "no hi ha un conflicte penal, sinó polític". "Si insisteixen en la via penal, no hi ha forma d'arreglar-ho", diu.

En qualsevol cas ell pensa que en aquestes circumstàncies, estant a Bèlgica, compleix amb "el deure de defensar la validesa de la institució" que representa, la Generalitat de Catalunya, i que de la seva presidència ha estat "il·lícitament i il·legalment destituït".

Empresonats per les seves idees

"Això no va de banderes, ni tan sols d'independència. Això va de democràcia". En aquests termes s'ha expressat el número 3 de la llista d'ERC per Barcelona, el conseller –cessat per Rajoy– Raül Romeva, en un acte que ha aplegat unes 800 persones al Casinet d'Hostafrancs de Barcelona. Romeva ha recordat els "presos polítics" catalans ("són a la presó no pas pels seus actes, sinó per les seves idees, i d'això se'n diu presos polítics", ha precisat), i ha plantejat el 21D com un plebiscit.

Però no sobre l'autodeterminació, a diferència de les eleccions anteriors –en què va encapçalar la llista de JxSí–, sinó un plebiscit per lluitar contra la "repressió" de l'Estat. "El dia 21 decidim si seguim endavant o tornem 40 anys enrere", ha expressat. I ha afirmat que en aquests comicis l'objectiu no és comptar "quants independentistes hi ha a Catalunya, sinó quants demòcrates".

L'acte dels republicans, de fet, ha dedicat un temps considerable a demanar el vot als sobiranistes no del tot convençuts amb la independència, o fins i tot directament no independentistes. Especialment, en la intervenció, com a gran estrella invitada, de l'exlíder de Podem Catalunya Albano Dante Fachin.

Albano Dante Fachin en conversa amb Raül Romeva al casinet d'Hostafrancs de Barcelona / C. B.

Albano Dante Fachin davant "l'ofensiva repressora" 

"Si no guanya l'independentisme el 21D, guanyaran Rajoy, el rei i els 'piolins', ha proclamat un molt aplaudit Fachin. L'ex de Podem ha deixat clar que no s'ha tornat pas independentista, i que segueix "somiant" amb "una Espanya plural", "plurinacional" i "fraternal". Però que, davant de l'ofensiva repressora de l'Estat, i per mantenir les garanties democràtiques –"vull seguir discrepant de Romeva", ha emfasitzat–, és condició indispensable un triomf independentista en les eleccions. "El que ens uneix és la convicció democràtica que el que passi a Catalunya s'ha de decidir a Catalunya", ha reblat.

Legislació anul·lada, dirigents encausats...

Per part de la CUP, el seu candidat número 5 per Barcelona, Jordi Salvia, ha assenyalat el paper del Tribunal Constitucional en la vida política catalana i  ha repassat les lleis i decrets anul·lats o suspesos pels seus magistrats. Ha advertit que en aquestes circumstàncies, segons ells, la bilateralitat que defensen determinats partits no porta enlloc. 

Salvia ha recordat els consellers i dirigents sobiranistes que es troben empresonats i també s'ha referit als dirigents amenaçats per les investigacions ordenades pel Tribunal Suprem, "en una causa general", també contra persones significades de la CUP, com Anna Gabriel. "Que ho tingui clar la justicia espanyola, que si ens toquen a una ens toquen a totes" ha proclamat Jordi Salvia.

El que està plantejat 21-D segons el dirigent de la CUP és una disyuntiva entre "llibertat o presó", "república o barbarie". Els Comités de Defensa de la República (CDR), segons ell,  tindrán un paper clau per anar endavant amb el projecte republicà.

Per acaba d'adobar aquesta campanya, que es recordarà per les restriccions imposades des de diferents instàncies de l'aparell de l'Estat, es troben les ordres donades per la Junta Electoral, que decideix sobre com, en quins termes, sobre quins fets i durant quant de temps han d'informar els periodistes de la ràdio televisió públiques de Catalunya, obliga a retirar dels espais públics les pancartes i crespons grogs de solidaritat amb els presos polítics i passa per alt o respecta les manifestacions de l'extrema dreta.