Junts per Catalunya començarà aquest divendres, a la població maresmenca de Calella, el seu tercer congrés que suposarà el retorn de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, al capdavant del partit. Puigdemont ha estat els últims anys un militant de base, des que en el darrer congrés, celebrat a Argelers el juny del 2022, va optar per deixar la presidència de la formació per dedicar-se a la tasca d'eurodiputat, i a encapçalar el Consell de la República.

En realitat, Puigdemont no ha abandonat mai el lideratge del partit i poques coses es mouen a la formació postconvergent sense que ell ho autoritzi. Fins i tot decisions com la llista electoral de les passades eleccions al Parlament del maig, o els acords amb el PSOE per a l'investidura de Pedro Sánchez, han estat gestionades directament per l'expresident. Però el canvi d'eurodiputat a diputat del Parlament, i el fiasco del Consell de la República -un ens que no ha acabat de reeixir- han portat a Puigdemont a decidir recuperar les regnes de Junts amb tots els ets i uts, tornant a ocupar la presidència orgànica del partit.

El congrés d'aquest cap de setmana a Calella, el tercer des de la fundació del partit el 2020, no suposarà doncs cap gran canvi en el lideratge de Junts, ja que es tornarà a entronitzar a Puigdemont al capdavant del partit. Però sí que es preveu una recomposició de forces a la direcció. Amb la caiguda de l'expresidenta del Parlament, Laura Borràs -que deixarà la presidència del partit- i dels seus afins, i l'ascens de figures com la cap del grup parlamentari al Congrés, Míriam Nogueras, el regidor de l'Ajuntament de Barcelona i actual portaveu de la direcció, Josep Rius, la portaveu al Parlament, Mònica Sales, o el fins ara dirigent de Demòcrates -partit escindit de l'antiga Unió Democràtica de Catalunya que ara s'integrarà a Junts-, Toni Castellà.

El programa del congrés

Al marge de l'elecció de la nova direcció, l'altra part del congrés que tindrà algunes derivades interessants és la del debat de les tres ponències que fixaran la posició ideològica, el rumb estratègic del partit en la política catalana i espanyola, i també la de reestructuració del funcionament intern. Per al congrés s'ha dissenyat un cartell on les idees força són les paraules 'nació, progrés, llibertat i independència'.

El congrés de Junts a Calella començarà aquest divendres a la tarda, amb els discursos de benvinguda de l'actual presidenta del partit, Laura Borràs, i del secretari general, Jordi Turull. Un cop donat el tret de sortida, s'aprovarà la Mesa del Congrés -que l'Executiva proposa que estigui presidida per Josep Lluís Cleries- i es començarà el debat de les tres ponències.

El dissabte al matí seguirà el debat de les ponències per incorporar o rebutjar les esmenes que encara queden vives, i un cop ja s'hagin tancat definitivament els textos -abans de dissabte a les dues del migdia-, entre ells el que correspon a com ha de ser l'estructura orgànica de Junts, s'obrirà un període de 20 hores perquè es puguin presentar les candidatures que optin a ocupar els diferents càrrecs. Les votacions seran telemàtiques -obertes a tots els afiliats i afiliades estiguin o no presents a Calella- i es faran al llarg del diumenge al matí fins a la 1 de migdia. El congrés es clourà amb el discurs dels dos principals càrrecs de la nova direcció elegida, que amb total seguretat serà Carles Puigdemont com a president i Jordi Turull que repetirà com a secretari general.

Debat de les 354 esmenes vives

Tal com ha anat el procés d'esmenes de les tres ponències, no es preveuen grans debats estratègics ni organitzatius, sinó més aviat matisos. De fet, no s'ha presentat cap esmena a la totalitat de cap de les tres ponències. Tampoc s'espera cap gran pugna per la direcció, ja que és previsible que cap altra candidatura disputi a Puigdemont el lideratge, i si fos el cas difícilment prosperaria una alternativa. Amb la qual cosa, el gran canvi a Junts que marcarà el congrés de Calella d'aquest cap de setmana seran els relleus a la direcció.

Amb la caiguda de Laura Borràs com a presidenta, o dels seus afins com el secretari d'Organització, David Torrents. I l'ascens a les vicepresidèncie del nucli dur de màxima confiança de Puigdemont, com són Nogueras, Sales, Rius i Castellà. Aquest últim suposa, a més, la integració de Demòcrates -partit escindit de l'antiga Unió Democràtica de Catalunya- a Junts, inclosa la seva fundació, ens que passaria a dirigir amb molta probabilitat Laura Borràs. L'estratègica secretaria d'Organització l'ocuparà la diputada al Parlament Judith Toronjo, que prové de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) de la qual va ser secretària general. Per la seva part, la diputada al Congrés Pilar Calvo serà la candidata a presidenta del Consell Nacional del partit, agafant el relleu del president del Parlament, Josep Rull.

Els delegats de Junts debatran i votaran fins a 354 esmenes vives proposades pels afiliats. Aquesta és la xifra que queda després que els equips redactors de les tres ponències hagin transaccionat la majoria de textos alternatius. S'ha de tenir present que, segons fonts de la direcció del congrés, s'han presentat 2.863 esmenes, la majoria de les quals van ser aprovades o tombades per les 70 assemblees territorials celebrades, i una altra part transaccionades amb els responsables de les ponències fins aquest dimecres.

Un 60% de les esmenes vives se centren en l'organització del partit i en com s'escull la direcció, amb un total de 213; seguides de 84 esmenes a la ponència estratègica i 57 a la ponència ideològica. Tot i que no hi ha qüestionaments de fons respecte als plantejaments oficials, sí que hi ha alguns aspectes que poden contrariar els objectius fixats per Puigdemont i la direcció.

Per exemple, alguna esmena que vol evitar el fet de votar els càrrecs orgànics a través de llistes "bloquejades i tancades". L'objectiu és evitar vots de càstig a determinats dirigents -com va passar el 2022 a Argelers amb David Torrents, afí a Laura Borràs-, però si prospera l'esmena i es mantenen les votacions individuals com fins ara, algun membre de la llista de Puigdemont podria ser boicotejat. També estarà en debat el requisit de tenir una militància de sis mesos per optar a càrrecs orgànics. La direcció ho vol suprimir per flexibilitzar l'entrada a l'executiva de persones que no són de Junts. Un revés en aquest punt complicaria l'accés d'Antoni Castellà, de Demòcrates -i d'independents-, a la direcció de Puigdemont.

Agència d'immigració i supressió de l'impost de successions

Respecte a les ponències estratègica i ideològica, Junts planteja al seu congrés la supressió "completa" de l'impost de successions i crear una Agència Catalana d'Immigració. La ponència ideològica de Junts s'articula a través de 6 eixos: immigració i repte demogràfic, acció climàtica i digitalització, drets socials i culturals, economia i coneixement, administració i acció exterior. A aquests s'hi sumen tres àmbits que consideren "transversals": feminisme, joventut i persones amb discapacitat. L'Agència Catalana d'Immigració que es proposa crear, un cop finalitzada la delegació de competències pactada amb el Govern espanyol, serviria per a "la fixació de quotes i condicions d'arribada" de migrants a Catalunya, o per la posada en marxa de "polítiques d'integració real" a través de la llengua. "És deure de la persona que ve a Catalunya saber i usar el català, però és un dret que se li facilitin cursos", expliquen a tall d'exemple.

Pel que fa a la fiscalitat, la ponència proposa la "supressió completa" de l'impost de successions, que defensen que beneficiaria especialment les classes mitjanes i baixes. I en matèria d'habitatge, el document assenyala que cal "reorganitzar el popurri" legislatiu que consideren que crea "inseguretat jurídica". I asseguren que "combatran" propostes "invasives" que es tramitin al Congrés dels Diputats. En qüestió de seguretat, exigeixen "més jutges d'adscripció territorial per jutjar i condemnar amb celeritat els delinqüents", o que els ajuntaments puguin personar-se en les causes contra persones que "alterin la convivència".

Entre les esmenes vives que es debatran aquest cap de setmana destaca alguna que vol endurir la relació que manté actualment Junts amb el PSOE, de cara a la governabilitat de l'Estat. L'esmena demana "donar per trencat" el suport al PSOE al Congrés dels Diputats, si no hi ha "resultats evidents" a curt termini respecte als acords d'investidura. La majoria d'esmenes ideològiques, però, han estat acceptades i incorporades al text oficial. Per exemple, respecte a la crítica que es feia inicialment sobre "l'hegemonia del pensament woke". L'expressió ha estat substituïda per "pensament demagògic" i "pensament bonista".

Un congrés per consolidar-se com a "força central del país"

Pel director del congrés de Junts, el diputat al Congrés dels Diputats, Josep Maria Cruset, el conclave d'aquest cap de setmana servirà perquè Junts "es consolidi com a partit i com a força central del país". Cruset fixa l'objectiu de fer de Junts "un partit encara més fort, amb vocació de Govern i inequívocament independentista", i de situar la formació com "l'única alternativa al Govern espanyolista de Salvador Illa".

Per Cruset, després del congrés de Calella, Junts "estarà encara més preparat per liderar el país en els propers temps". I també fixa l'objectiu de dibuixar un model de país i de futur que s'allunyi "dels governs de base tripartit, mirada sucursalista i de gestoria de la política estatal". "Catalunya anirà per davant del partit", resumeix. Segons fonts del partit, Junts posarà aquest cap de setmana els fonaments per convertir-se en el "pal de paller" de l'independentisme i exhibir una "alternativa de bon Govern". I el partit també obrirà una nova etapa per "rebaixar les hostilitats" amb ERC, i mirar de recuperar la unitat d'acció en l'independentisme, asseguren.