Junts culmina la constitució com a partit amb la confrontació contra l'Estat i la mediació internacional com a estratègia

Junts ha culminat aquest dissabte la seva fundació com a partit. Els 4.000 afiliats amb què compta hores d'ara la formació de Carles Puigdemont han votat al llarg d'avui les ponències organitzativa i política, on destaquen els seus eixos principals. La reconversió de JxCat aposta per la confrontació contra l'Estat per forçar una negociació o assolir la independència unilateralment. Si l'independentisme supera el 50% de vots a les properes eleccions al Parlament, JxCat vol explorar el fet de sol·licitar la intervenció de la Unió Europea per forçar un referèndum acordat. El partit avalarà la doble militància fins que hi hagi confrontació electoral. És a dir, els associats del PDeCAT podran mantenir el doble carnet sempre que el partit de David Bonvehí no es presenti als comicis.

Els equips de les dues ponències s'han centrat en la transacció de les esmenes els darrers dies, fins al punt que no n'arriba cap de viva a la votació d'avui. La ponència organitzativa havia rebut unes 750 propostes de les bases, i la política unes 800 més. Una de les esmenes rebutjades proposava l'aixecament de la suspensió de la DUI.

Junts "considerarà la possibilitat de sol·licitar la intervenció de la UE per forçar un referèndum acordat"

Dels textos d'aquesta última ponència més ideològica en destaca la via internacional. Junts "considerarà la possibilitat de sol·licitar la intervenció de la UE per forçar un referèndum acordat", en cas que l'independentisme superi el 50% de vots a les properes eleccions -previstes pel 14 de febrer-, segons el document polític. Junts considera clau el paper que pugui tenir el Consell per la República -també presidit per Puigdemont- a escala internacional.

Puigdemont ja va assenyalar el camí des de Prada del Conflent, aquest agost, quan va apostar per la "confrontació intel·ligent". Una estratègia que també va reiterar el president inhabilitat, Quim Torra, durant el seu discurs al ple monogràfic del Parlament d'aquesta setmana. La ponència política del seu partit es basa precisament en la "confrontació" per forçar l'Estat a una "negociació real".

Estratègia pacífica i democràtica

El document destaca que l'estratègia ha de ser sempre "pacífica, no-violenta i democràtica". El text polític també admet que és "convenient" ampliar la base social sobiranista, però adverteix que cal prioritzar la "confrontació". Per JxCat, aquesta estratègia ha de forçar l'Estat a acceptar un referèndum o, si no, a

Junts també reivindica la vigència del mandat de l'1-O, i assevera que un nou referèndum només tindria sentit si fos acordat amb l'Estat i amb prou garanties que se'n respecti el resultat. JxCat, de fet, planteja que les properes eleccions siguin un plebiscit per ratificar el mandat de l'1-O de 2017.

La ponència política no defineix explícitament JxCat com a partit de centreesquerra -sí que ho fan diversos dirigents de la formació-, ja que abraça l'esquerra però també el liberalisme i la socialdemocràcia. El partit de Puigdemont aposta, per exemple, per l'accés universal a un sistema de salut finançat "majoritàriament amb impostos", i per la col·laboració público-privada.

Doble militància i primàries

De moment un associat o associada del PDeCAT -o qualsevol altre partit- podrà mantenir el carnet i, alhora, ser militant de Junts. La formació de Puigdemont permetrà la doble militància fins que hi hagi una "confrontació electoral". És a dir, fins que -per exemple- el PDeCAT confirmi que es presentarà en solitari a les eleccions.

La ponència organitzativa estableix que les bases de JxCat decidiran el candidat o candidata a les eleccions a través d'unes primàries. El reglament que regirà aquest procés, però, no es començarà a elaborar fins d'aquí uns dies o setmanes, ja que les eleccions formalment encara no estan convocades.

De fet, encara no està decidit si les primàries serviran per escollir només els caps de cartell de les quatre demarcacions, o el total de les llistes electorals. Si Puigdemont optés a ser el candidat, caldria veure si se sotmetrà a primàries la votació per escollir el número dos, que seria el nom "efectiu" per optar a la presidència de la Generalitat.

De moment el conseller de Territori, Damià Calvet, i la líder de Junts a Madrid, Laura Borràs, ja han confirmat la seva intenció de presentar-se a les primàries. L'exconsellera és l'aposta del president inhabilitat, Quim Torra, i manté bona sintonia amb Waterloo. També es mantenen diversos noms a la travessa, com els consellers Ramon Tremosa i Jordi Puigneró, o l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.